L'ofensiva judicial i les protestes ultres inquieten l'independentisme respecte a l'aplicació de l'amnistia

"Cobrar per avançat" és una expressió de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va fer fortuna a l'inici de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. s'intuïa en aquesta afirmació la profunda desconfiança existent entre Junts i el PSOE i en general entre l'independentisme i els Governs espanyols de tot signe, malgrat, o precisament per això, que -abans de l'arribada del Procés- CiU va negociar investidures tant del PP -amb José María Aznar al capdavant- com del PSOE de Felipe González. I ERC va fer el mateix amb José Luis Rodríguez Zapatero i ja en aquesta nova fase postProcés amb Pedro Sánchez. Però la impossibilitat de cobrar per avançat donat l'ajustat calendari d'investidura que expira el 27 de novembre sembla haver donat pas a “assegurar el cobrament”.

I és que l'independentisme, fins i tot Junts, ja no veu amb tanta desconfiança el PSOE, almenys com a interlocutor, però sí que expressa una clara preocupació que un futur Govern de coalició progressista no sigui capaç d'implementar els acords tancats amb ERC o els que s'estan ultimant amb Junts. En les forces independentistes inquieta que l'ofensiva judicial contra l'amnistia, les protestes ultres i en general “la interferència de l'anomenat Estat profund davant dels poders establerts democràticament”, en paraules d'un dirigent d'Esquerra, freni l'abast de la llei d'amnistia que es pugui aprovar o altres acords. Per tant, tant Junts com ERC pretenen deixar-ho tan lligat com sigui possible amb el PSOE per garantir els acords i blindar-los d'aquestes ingerències.

Les negociacions amb Junts al ralentí

No és l'únic motiu, però aquest escenari és una de les qüestions que alenteix les negociacions entre Junts i el PSOE per acabar de lligar la investidura de Pedro Sánchez. L'objectiu de Junts és tancar el text de la llei d'amnistia de manera que no sigui permeable des de cap punt de vista a interpretacions dels jutges que estiguin poc inclinats a aplicar la futura llei, si és que aquesta acaba sortint. D'altra banda, ERC assegura que a la llei d'amnistia ja tancada entre els republicans i el PSOE "està perfectament perimetrat l'abast de l'amnistia sense lloc a llacunes", assegura una membre de la direcció d'Esquerra. Aquesta mateixa font, però, admet que hi ha "profunda desconfiança" respecte a l'aplicació que puguin fer determinats jutges.

En aquesta línia, posen l'exemple de Marta Rovira que ha estat imputada per terrorisme en el cas de Tusnami Democràtic a l'Audiència Nacional. Tot i que els republicans ja van aconseguir forçar el PSOE per incloure el terrorisme a la llei d'amnistia que han pactat, ara els afectats -com Marta Rovira o Carles Puigdemont, entre altres dirigents d'ERC i Junts- veuen com el jutge intenta vincular els fets de què els acusa amb la mort accidental i de forma natural d'un passatger a l'aeroport de Barcelona el mateix dia de les protestes de Tsunami.

Fonts properes a Rovira asseguren que la secretària general d'Esquerra no preveu un retorn imminent del seu exili a Suïssa: “Serà un procés llarg, primer cal veure si es materialitzen els acords d'investidura, el procés de tramitació de la llei, superar els obstacles de la majoria del PP al Senat i quan entri en vigor encara mantindrem la prudència per observar com s'aplica l'amnistia i quina és l'actuació de la judicatura sobre això”.

Tot el possible blindatge de la llei d'amnistia

Pel que fa a la negociació de Junts sobre l'amnistia a Esquerra són empàtics: "Qualsevol blindatge i millora que s'afegeixi a la llei que hem pactat amb el PSOE serà benvinguda, perquè nosaltres no estem fent una competició sinó que volem aconseguir la millor llei possible per a absolutament tots els represaliats polítics. Però alhora es mostren contundents: “Ho tenim molt clar a Esquerra, els casos de corrupció no caben a l'amnistia”, adverteix la portaveu de l'Executiva Nacional del partit, Raquel Sans.

I és que en les negociacions entre Junts i el PSOE també interfereixen altres qüestions com la inclusió de persones importants de Junts que no estan imputades per fets directament relacionats amb el Procés, però que el partit considera que són víctimes de l'anomenat "lawfare" o persecució judicial amb causes suposadament inventades. Tot i que fonts de l'equip jurídic de Junts assegura que no és el cas de la presidenta del partit, Laura Borràs, que no estaria a la llista a incloure a l'amnistia, aquestes mateixes fonts reconeixen que s'estaria parlant d'un futur indult per a l'expresidenta del Parlament.

L'indult per a Borràs

Borràs està condemnada per prevaricació amb el fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 4 anys i mig de presó i 13 anys d'inhabilitació. La sentència està pendent de recurs davant del Tribunal Suprem. Tot i que en un primer moment el mateix Pedro Sánchez va rebutjar que el seu Govern indultés casos de corrupció, com el que afecta a Borràs, ara s'estaria plantejant la qüestió en la negociació amb Junts que considera a la presidenta del partit víctima d'un muntatge judicial.

La justificació del Govern espanyol per acceptar l'indult rau que el mateix tribunal ho demanava en la sentència de forma parcial, ja que es veia obligat legalment i procedimental a imposar pena de presó, però ho considerava desproporcionat amb els fets. Fonts de l'equip jurídic de Junts admeten que l'indult s'està negociant, que no hi ha res tancat i que en qualsevol cas seria parcial com demanava el TSJC: "Si es tanca l'acord Borràs no entrarà a la presó, però no podrà fer política institucional, encara que sí de partit com fins ara", asseguren.

La negociació també es frena per altres aspectes relatius al reconeixement de Catalunya com a nació o sobre la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat per vies democràtiques amb el referèndum al punt de mira de l'independentisme. Tot plegat ha provocat un alentiment de les negociacions entre el PSOE i Junts i el refredament de la imminència d'un acord. Malgrat tot, les fonts dels socialistes consultades auguren un acord els propers dies i les de Junts ho veuen "factible". Però també algunes veus properes a Carles Puigdemont adverteixen que "no es pot donar res per fet fins que no estigui tancat" i un dels seus dirigents, l'exconseller Josep Rull adverteix: "Si no és un bon acord no ho signarem".

Maniobres de la judicatura contra l'amnistia

Els partits independentistes i les entitats cíviques i de defensa dels drets humans veuen a les maniobres judicials -com el cas de Tsunami Democràtic o la resolució del CGPJ- no només un intent de criminalitzar l'independentisme sinó d'intentar dinamitar l'aplicació de l'amnistia . "Com es pot tenir garanties que els jutges aplicaran l'amnistia si el mateix Consell General del Poder Judicial, amb el seu mandat caducat fa cinc anys, es permet fer un dictamen contra la llei abans de conèixer-la i que estigui en vigor?", es pregunta una dirigent d?Esquerra.

Cada imputat haurà d'exigir l'exoneració en compliment de la llei d'amnistia, quan estigui vigent. Més enllà de la potestat dels jutges d'elevar consultes sobre la possible inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, serà la interpretació dels magistrats la que determini si la causa en qüestió s'emmarca o no en el perímetre de la nova llei. "És per això que treballem perquè el text no deixi lloc a interpretacions que permetin a determinats jutges excloure de l'amnistia alguns represaliats", apunten fonts jurídiques de Junts.

Els experts jurídics indiquen que un jutge que es negui a aplicar la llei d'amnistia mentre no hi hagi un pronunciament en contra del Tribunal Constitucional o que l'apliqui de manera excloent sense justificació pot incórrer en diversos delictes, entre els quals hi ha el de prevaricació. Però també recalquen que aquest delicte és de difícil aplicació als magistrats i es dóna en pocs casos i amb proves molt evidents de la mala fe de la decisió judicial.

La pressió als carrers de Madrid que la ultradreta ha desfermat de la mà de Vox i les mobilitzacions del PP també s'interpreten des de l'independentisme com un intent de pressió per frenar l'abast de la llei d'amnistia. En aquest sentit, tant des de Junts com des d'ERC valoren positivament que el PSOE planti cara. "No ens deixarem intimidar" ha assegurat el mateix Pedro Sánchez a les xarxes socials. Però sí que hi ha preocupació en tots dos partits independentistes de fins a quin punt el Govern espanyol podrà imposar i fer complir els acords amb els independentistes "davant un Estat profund que compta amb la branca judicial, policial, mediàtica i funcionarial connectada amb la mateixa ultradreta que ara incendia els carrers", asseguren. No sembla que això pugui fer naufragar la negociació per a la investidura, però sens dubte l'està endarrerint i veurem fins a quin punt afecta les relacions del Govern espanyol amb els independentistes durant la legislatura, que es pot anar enverinant.