L'independentisme retrocedeix arrossegat per una forta caiguda de la participació, però és decisiu

L'independentisme ha estat el gran damnificat de les eleccions generals d'aquest 23J especialment afectat per la caiguda important de la participació respecte a les eleccions del novembre del 2019. Una caiguda de 4 punts que ha deixat la xifra de votants en un 62,8% de participació. Amb una clara afectació als territoris més independentistes que han concentrat les principals puntes abstencionistes a Girona i ciutats de la Catalunya interior com Vic, Olot, Berga, Ripoll o Manresa. Un comportament molt diferent de les àrees metropolitanes de Barcelona o Tarragona, tot i que algun dels barris de la capital catalana amb més vot independentista també ha patit caigudes de la participació superiors als 5 punts com és el cas del districte de Gràcia.

Els tres partits independentistes han passat dels 23 diputats –dels 48 que es disputen a Catalunya- a 14 escons en conjunt. I han perdut a les quatre províncies catalanes davant del PSC, tot i que a Girona Junts ha pràcticament empatat amb els socialistes. Sens dubte, encara que al final no hi ha hagut una campanya organitzada per part de les entitats independentistes, l'impuls d'un moviment abstencionista per part d'algunes de les bases d'aquest moviment, amb molts militants descontents amb els pocs avenços cap a la independència que han aconseguit els partits independentistes des del 2017, ha fet efecte en la participació a Catalunya.

ERC perd la meitat dels escons

De les tres formacions independentistes, ERC és la que sens dubte ha patit més desgast electoral amb la pèrdua de 6 diputats, passant dels 13 escons que va aconseguir Gabriel Rufián, guanyant les eleccions del 2019, als 7 obtinguts aquest diumenge. Els republicans ja auguraven un mal resultat després de la desfeta soferta a les eleccions autonòmiques de fa només dos mesos amb la pèrdua de 300.000 vots i nombroses alcaldies importants. Tot i això, fonts de la direcció relativitzen el mal resultat al·legant a "la forta polarització que s'ha generat en aquestes eleccions generals entre els dos blocs de PSOE-Sumar i el de PP-Vox que a Catalunya ha impulsat al PSC". També posen l'accent en les conseqüències d'"un discurs antipolític i populista que han encunyat durant anys alguns actors de l'independentisme –incloent-hi probablement Junts- que no han capitalitzat la pèrdua de vots d'Esquerra sinó que han debilitat l'independentisme davant dels blocs dels partits d'obediència estatal".

El fet d'haver quedat com a tercera força darrere del PSC i Sumar –encara que en un triple empat a 7 diputats també amb Junts-; situa ERC en una reculada considerable. Més enllà de la fuita de vots que Esquerra pot haver patit cap al PSC per la consideració de vot útil davant la dreta i l'extrema dreta, una part del descens es deu també a la desmobilització de l'electorat republicà en què ha pesat el suport d'aquesta legislatura dels republicans al Govern de Pedro Sánchez sense que a la taula de negociació política del conflicte s'hagin pogut establir acords que una part de les bases republicanes consideren insuficients. Tot i els indults als presos independentistes i la derogació del delicte de sedició, el manteniment de la pressió policial i judicial a l'independentisme o els nuls avenços per arribar a un acord en la celebració d'un referèndum pactat ha generat desmotivació en una part de les bases de votants dels republicans.

Junts retrocedeix i la CUP desapareix

Per la seva banda Junts també ha patit l'impacte d'aquest moviment abstencionista i s'ha quedat amb 7 dels 8 diputats aconseguits el 2019. Encara que la perspectiva dels de Puigdemont és relativista amb aquest resultat, ja que les divisions internes a l'espai postconvergent han fet que aquesta legislatura el grup parlamentari es partís per la meitat i només 4 diputats liderats per l'actual candidata Míriam Nogueras s'hagin mantingut fidels a les directrius de Junts. Amb la qual cosa, en realitat Junts disposarà d'un grup més gran i més compactat malgrat la reculada. Finalment, la CUP viu un veritable desastre i queda fora del Congrés sense representació perdent els dos diputats obtinguts el 2019.

La paradoxa dels resultats d'aquest diumenge a Catalunya és que malgrat que Esquerra ha patit una reculada molt considerable de gairebé la meitat dels sufragis, es manté com una força clau per a una possible investidura de Pedro Sánchez i la reedició del Govern de coalició entre el PSOE i Sumar. Però també Junts, i això complica els escenaris possibles. ERC sumaria juntament amb els partits bascos i gallecs una majoria que ratllaria l'absoluta. Però Junts quedaria en aquest cas inclosa a l'equació necessària per investir Sánchez i cal recordar que aquest és un actor polític que ha assegurat sempre que no estava disposat a fer president el candidat del PP però tampoc el del PSOE.

Les condicions d'ERC i Junts, investidura o bloqueig

Respecte a ERC ia EH Bildu, que ja van formar part de la majoria de la investidura el 2020, la gran diferència respecte a aquell any és que tant ERC com EH Bildu hauran de votar que sí, ja que l'abstenció no serà suficient. I el mal resultat dels republicans pot complicar aquest tipus de decisions encara més sent Junts també aritmèticament necessari. Amb tot, fonts de la direcció d'Esquerra rebutgen especular amb el vot en una possible investidura i ho supediten a "la negociació". Aquestes mateixes fonts recorden que "ERC no permetrà mai un Govern de la dreta i la ultradreta, però els nostres vots no seran gratuïts".

Tot i que intentarà arribar a un acord amb Junts per establir condicions conjuntes, cosa força complexa d'aconseguir atesa la mala relació entre els dos partits, ERC planteja el seu full de ruta negociador. I situa les condicions per a una possible investidura en tres eixos bàsics que Sánchez haurà d'afrontar: la continuació de la negociació a la taula de diàleg "apostant per solucions democràtiques per al conflicte entre Catalunya i l'Estat". "Amb resultats tangibles, que es puguin materialitzar i explicar", afegeixen. El traspàs integral del servei ferroviari de Rodalies. I un nou sistema de finançament que acabi amb el dèficit fiscal entre allò que l'Estat recapta a Catalunya i allò que inverteix, juntament amb garanties clares de les inversions acordades en els pressupostos.

Pel que fa a Junts, s'obren a acordar amb Esquerra una possible plataforma negociadora, però des de posicions maximalistes. Els de Carles Puigdemont exigeixen que a la negociació estigui sobre la taula de manera incondicional el traspàs a la Generalitat de les competències per organitzar un referèndum d'autodeterminació. Una exigència impossible d'acceptar per a Sánchez. Així les coses, passarem d'una nit electoral dura a les seus independentistes amb ERC, Junts i la CUP malparades, però amb la clau de la governabilitat de l'Estat a les mans. I s'acosten dies de dures negociacions, veurem si per a una investidura de Sánchez amb els independentistes o cap al bloqueig amb repetició de les eleccions. Sempre que un dels dos grans partits no decideixi abstenir-se.