Diada Nacional de CatalunyaL'independentisme recupera part de la força al carrer i pressiona el Govern a tocar de la taula de diàleg

Un any més, l'independentisme ha tornat a omplir els carrers de Barcelona durant l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. Com era de preveure, les xifres de manifestants han quedat lluny dels moments àlgids del Procés, però la mobilització organitzada per l'ANC, Òmnium Cultural i l'Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) ha superat les expectatives, amb una assistència que oscil·laria entre les 108.000 persones comptabilitzades per la Guàrdia Urbana i les 400.000 que ha anunciat l'ANC. En qualsevol cas, un nombre més que remarcable en un context marcat encara per la pandèmia de la Covid-19 i la constatació que el conflicte polític no ha acabat. Les entitats, per tant, han complert el primer objectiu, que implicava reiniciar la mobilització al carrer, sobretot per pressionar al Govern, que la setmana vinent reprendrà -un any i mig després- la taula de diàleg amb l'Executiu estatal per abordar el conflicte.

En un 11 de setembre marcat pel recent anunci del Govern espanyol de paralització del projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat i per la imminent taula de diàleg, les crides a la unitat independentista han estat constants. Un clàssic, d'altra banda, de cada 11 de setembre, on partits i, sobretot, entitats advoquen per deixar enrere els retrets i establir un full de ruta comú. Veurem, però, què passa a partir de la setmana vinent, on tant ERC i JxCat assistiran clarament dividits a la cimera amb l'executiu estatal i la CUP, la tercera formació independentista, directament s'hi mobilitzarà en contra.

Paluzie: "Al Govern li exigim fets, que deixi de mirar permanentment l'Estat esperant concessions que no vindran mai"

Els parlaments dels presidents de l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI han posat punt i final a la manifestació, que ha arrencat a les 17:14h a la plaça Urquinaona i ha omplert completament la Via Laietana -que ha estat escenari d'una certa tensió entre alguns, pocs, manifestants i els cossos policials al voltant de la Prefectura de la Policia Nacional- i ha acabat al voltant de l'Estació de França. Elisenda Paluzie, la presidenta de l'ANC, ha estat l'encarregada de tancar les intervencions, enviant un missatge prou clar al Govern sobre el que pensa l'entitat de la taula de diàleg: "Al Govern li exigim fets, que deixi de mirar permanentment l'Estat esperant concessions que no vindran mai". Per afegir que "el dret d'autodeterminació ens l'hem de guanyar amb els fets, no es pidola ni es demana a l'Estat repressor, s'exerceix; com el vam exercir en el referèndum de l'1 d'octubre".

En una intervenció d'un to marcadament unilateral i, per tant, crític amb l'aposta d'ERC, també ha reclamat explícitament al president del Govern, Pere Aragonès, que "faci la independència". La presidenta de l'ANC ha reivindicat una "unitat estratègica independentista" que considera "possible" i ha insistit en les demandes al Govern dient-li que "aprofiti tots els marges que té per avançar en sobiranies", com l'econòmica o l'energètica, perquè "ens hem de preparar per la ruptura". "Feu la independència i ens tindreu al costat", ha rematat.

Cuixart reclama una estratègia compartida

Prèviament ha intervingut el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que després de ser indultat ha pogut assistir als actes de l'11 de setembre per primera vegada des del 2017. Cuixart ha demanat als assistents comprometre's "a seguir pressionant els partits i les institucions, els d'allà i els d'aquí" i ha demanat als partits independentistes que "tracin d'una vegada per totes una estratègia compartida".

A banda de tornar a proclamar que "ho tornarem a fer i no ens aturarem fins que siguem lliures", ha assegurat que "si volem viure en democràcia, necessitem la independència", per insistir que Espanya no té "cap" projecte per a Catalunya, "només repressió, repressió i més repressió".

L'alcalde de l'Ametlla de Mar i president de l'AMI, Jordi Gaseni, també ha fet una demanda d'unitat: "ens hem de poder entendre, hem de trobar la manera de continuar avançant", a banda de celebrar l'èxit d'assistència de la manifestació: "Hem omplert, [i és un] missatge cap a Espanya i cap als que no volien que haguéssim omplert: Que es fotin!".

Els partits, pendents de la taula de dialeg

La imminent taula de diàleg ha copat part de les intervencions dels partits independentistes. ERC manté que la seva simple existència és un "èxit" i ha tornat a reclamar unitat per acudir-hi amb la màxima fortalesa. En concret, la seva portaveu, Marta Vilalta, ha fet una crida a "traduir la força ciutadana" de la Diada en una "aliança per fer imbatible el referèndum" i ha afegit que traslladaran a la taula "la fortalesa de l'independentisme al carrer i els grans consensos" a la negociació per reivindicar-hi el dret a l'autodeterminació, una qüestió que el PSOE ja ha avisat que no pensa abordar. Les paraules de Vilalta van en la línia del que va transmetre el president del Govern, Pere Aragonès, en el seu discurs institucional d'aquest 11 de setembre.

D'una manera més matisada que Laura Borràs -que directament ha acusat el PSOE de "boicotejar" la taula de diàleg-, el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha reiterat l'enorme escepticisme de la seva formació cap a l'espai de negociació, que es reunirà a Barcelona dijous o divendres de la setmana vinent. Sànchez, que ha volgut reduir les enormes diferències entre els dos socis de Govern a "accents diferents que posen voluntat en avançar de manera coordinada per guanyar el dret a l'autodeterminació", ha remarcat que Junts és "escèptic" amb la taula, però que serà "lleial" per mantenir l'acord de legislatura amb ERC i la CUP i, per tant, li donaran un marge de dos anys. Ara bé, ha remarcat la poca confiança que tenen en les seves files en un Govern espanyol que "no compleix" i, per tant, se'n pot esperar "poca cosa". L'últim exemple, en la seva opinió, és la retirada del projecte d'inversió a l'aeroport del Prat, confirmada aquesta setmana.

La CUP s'ha mostrat molt crítica amb la taula de diàleg i ha demanat al Govern que, directament, no abandoni la confrontació amb l'Estat. "No tenim necessitat de dialogar amb l'Estat sinó la necessitat de negociar com fem efectiu el dret a l'autodeterminació i l'amnistia", ha expressat un dels seus portaveus, Edgar Fernández.