L'independentisme es pica el pit

"Serem independents si som perseverants i hi ha una majoria. Quan? No ho sabem". "Aquesta legislatura, la via unilateral és impossible". "Ni el país ni el Govern estaven preparats per fer front a un Estat autoritari". Són expressions de diversos dirigents de l'independentisme, que en els darrers dies han coincidit a fer autocrítica. Una autocrítica que sovint ha estat magnificada des de l'unionisme, presentant-la gairebé com un retorn a l'autonomisme. Però que existeix, i que rebaixa les expectatives que tenia bona part del moviment sobiranista sobre una independència exprés, i a relativament baix cost.

Aquesta autocrítica ha estat especialment intensa a les files d'ERC. El portaveu del partit, Sergi Sabrià, va afirmar dilluns que la declaració d'independència del 27 d'octubre i la República catalana no s'han desenvolupat perquè "ni el país ni el Govern estaven preparats per fer front a un Estat autoritari i sense límits a l'hora de aplicar la violència". 

Sabrià, de fet, va ressaltar que la causa fonamental de no haver fet efectiva la independència era la disposició de l'Estat a emprar la violència, fins i tot posant "morts" sobre la taula. Però l'expressió que més s'ha comentat va ser una altra: que "no estaven preparats". 

ERC: "hem pecat d'ingenus"

També crític ha estat el veterà diputat republicà al Congrés Joan Tardà. Dimarts, en declaracions a la premsa, va reconèixer que els dirigents independentistes han "pecat d'ingenus" al creure que l'Estat no passaria mai certes línies vermelles, i que això representava una "lliçó". Al mateix temps, però, qualificava com a "exercici de responsabilitat" la decisió de no implementar la República davant la perspectiva d'una repressió violenta. Aquest dimecres, el propi líder del partit, Oriol Junqueras, donava la raó a Tardà -i el parafrasejava-, quan repetia que "hem estat ingenus" en "creure que l'Estat no s'atreviria a aplicar aquests nivells de repressió".

Més important encara, Tardà també va posar en dubte que l'independentisme hagués obtingut una majoria suficient el 27S del 2015, quan va obtenir majoria en escons, però no en vots (48%). "Sabeu perquè encara no som independents, o no ho hem estat? Perquè no ha existit una majoria de catalans que així ho hagi volgut", va declarar el mateix dimarts. A la vegada que explicava que "l'objectiu" de l'independentista en els comicis del 21D era obtenir "una majoria de sufragis, és a dir, de superar el 50%".

Més directa encara ha estat Anna Simó, diputada, exconsellera i exportaveu d'ERC, imputada amb Carme Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament, i que no repetirà com a diputada després de quatre legislatures a la Cambra. "Aquesta legislatura, la via unilateral és impossible", va afirmar també dimarts, en una entrevista a Nació Digital. 

"Podríem parlar què vol dir unilateralitat, però és evident que, sense el concert, el diàleg, el qual el Govern va intentar fins a l'últim moment, no és possible", afirmava Simó, que afegia que això mateix és el que li va dir al jutge del Suprem en la seva declaració de la setmana passada.

PDeCAT: "alguna cosa no hem fet bé"

Igualment des del PDeCAT hi ha hagut autocrítica. El president del partit i expresident de la Generalitat, Artur Mas, va dubtar dimarts que l'independentisme hagi tingut un "bon control dels temps". I aquest dimecres li ha donat la raó la coordinadora general del Partit, Marta Pascal.

En una entrevista a Catalunya Ràdio Pascal ha assenyalat que "alguna cosa no hem fet del tot bé si no tenim un país independent", i ha demanat igualment -com Tardà- ampliar les xifres de l'independentisme el 21D. 

Pascal s'ha mostrat igualment d'acord amb la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, que diumenge va assenyalar que el Govern no estava "preparat" per "donar continuïtat política" al referèndum de l'1-O. Matisant -com la resta de dirigents que han fet autocrítica aquests dies- que la culpa la té el Govern central i la seva "resposta de guerra".

La CUP ja ho advertia

 Qui no ha fet autocrítica, sinó més aviat un 'nosaltres ja ho dèiem', ha estat la CUP. I des de fa setmanes. Tres dies abans de la declaració d'independència, el seu diputat -i gairebé segur cap de llista al 21D- Carles Riera criticava el PDeCAT i ERC per haver fet una "diagnosi" errònia de la resposta de l'Estat.

Riera va afegir que la CUP "sempre" havia treballat amb l'escenari d'una repressió violenta, i en una "llarga" etapa posterior de resistència no pacífica als carrers.