L'independentisme perd múscul al carrer en una Diada marcada per l'amnistia, tot i les crítiques de l'ANC

Amb un context polític notablement diferent al de fa un any, la Diada Nacional de Catalunya d'aquest 2023 ha estat marcada per les negociacions dels dos grans partits independentistes -ERC i Junts- per a la possible investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, amb la probable consecució de l'amnistia a l'horitzó. Reivindicada per nombrosos actors del moviment i en la majoria dels actes d'aquest 11 de setembre, només l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'hi ha oposat radicalment, en una posició immobilista que no ha sorprès ningú i en què ha tornat a amenaçar els partits amb la presentació d'una "llista cívica" a les eleccions al Parlament "per fer la independència".

Com era de preveure, la manifestació convocada per l'entitat, celebrada a la tarda a Barcelona i que ha culminat a la plaça Espanya, ha estat l'acte més concorregut de la jornada, amb 115.000 assistents, segons la Guàrdia Urbana, dada que l'ANC ha elevat a 800.000, en l'habitual batalla de xifres. Dit amb altres paraules, per al cos policial el moviment ha perdut múscul al carrer -fa un any va quantificar els assistents en 150.000-, mentre que per a l'entitat la xifra ha crescut, ja que el 2022 va parlar de 700.000. En tot cas, és una certesa que enguany les pancartes crítiques amb els partits independentistes s'han reduït i les xiulades i els xiulets que han rebut han perdut intensitat.

Feliu (ANC) ha tornat a brandar la possible llista cívica al Parlament si els partits "no fan la independència"

Amb la retòrica incendiària habitual, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha aprofitat la seva intervenció al final de la manifestació per reclamar als partits sobiranistes que "facin efectiva" la independència al Parlament i, si "no són capaços, que convoquin eleccions". Una petició que ja va verbalitzar fa 12 mesos, en la Diada del 2022, quan va proclamar un "independència o eleccions" que ha repetit aquest dilluns. Si hi hagués cita amb les urnes, Feliu ha reiterat la intenció que l'ANC hi concorri amb una "llista cívica", malgrat que no és una qüestió que generi unanimitat en una entitat reduïda cada cop més a l'independentisme més unilateral.

Per a Feliu, la negociació d'ERC i Junts amb el PSOE "només és assumible si hi ha un reconeixement explícit de la legitimitat del referèndum de l'1 d'octubre". "No volem més intents d'encaix amb l'Estat espanyol", ha afegit, abans de reclamar que "al costat de les negociacions amb Madrid" hi hagi "acords al Parlament de Catalunya" perquè els grups independentistes "encarin l'assumpció de la declaració d'independència de l'1-O". I, "si no s'atreveixen a fer-ho, que convoquin eleccions", ha conclòs.

Per tant, l'ANC no és que trobi insuficient la consecució de l'amnistia, sinó que tampoc avala un referèndum d'autodeterminació pactat, i es manté en l'immobilisme de l'1-O, malgrat sigui una posició que ha perdut suport social i allunyada de qualsevol realisme polític.

Àmplia presència d'ERC

Com ja és habitual, la manifestació ha arrencat a les 17:14h i enguany ha estat formada per quatre columnes, que han confluït a la plaça Espanya. Amb el lema "Via Fora", l'organització ja havia avisat que volia exigir "que es faci efectiva la independència al Parlament". Les quatre columnes han sortit de la Ciutat de la Justícia, l'Escola Proa, l'Estació de Sants i la seu de l'Agència Tributària, respectivament, amb la intenció de denunciar la repressió contra el conjunt del moviment, reivindicar la defensa de la llengua, posar el focus al pèssim funcionament del servei de Rodalies Renfe i recordar el "dèficit fiscal" que pateix Catalunya, amb milers de milions que es recapten al territori i que després no hi tornen en forma de serveis o inversions, respectivament.

Una de les novetats d'enguany ha estat la presència d'ERC a la manifestació, després de no assistir-hi 12 mesos enrere, amb l'argument que anava "contra els partits" independentistes i el Govern. En aquesta ocasió, la formació hi ha tingut una àmplia presència, encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i diversos consellers, com Laura Vilagrà, Tània Verge, Anna Simó, Ester Capella, Carles Campuzano i Manel Balcells, entre d'altres dirigents republicans. En concret, s'han sumat a la columna de la mobilització dedicada a la llengua. Aragonès, però, no s'ha quedat a escoltar els discursos finals de la manifestació. I tot i alguns xiulets i crits en contra, la presència d'ERC ha estat prou plàcida, amb menys crispació cap al partit que el 2022, malgrat la intervenció final de Dolors Feliu.

Òmnium reivindica l'amnistia i defensa la negociació

Com era de preveure, Òmnium Cultural ha transmès un missatge diferent del de l'ANC, molt més proper al que plantegen tant ERC com Junts, però exigint-los coordinació i "treballar plegats" en la negociació amb l'Estat. En concret, en l'acte polític que l'entitat ha celebrat el migdia a l'Arc de Triomf de Barcelona, el seu president, Xavier Antich, ha reclamat l'amnistia com un "primer pas", però deixant clar que "el nostre objectiu és l'autodeterminació". Unes idees que ha reiterat també en la seva intervenció a la manifestació de la tarda, convocada per l'ANC.

"Si hi ha coincidència estratègica, que n'hi ha, no pot ser que la diversitat tàctica impossibiliti treballar plegats per assolir-ho"

En aquest sentit, ha instat ERC i Junts a aprofitar l"'oportunitat política indubtable" que els ofereix l'aritmètica sorgida de les eleccions generals del 23 de juliol per negociar la investidura de Pedro Sánchez. "Si hi ha coincidència estratègica, que n'hi ha, no pot ser que la diversitat tàctica impossibiliti treballar plegats per assolir-ho", ha assenyalat Antich adreçant-se als dos grans partits independentistes. Així mateix, l'entitat ha xifra en 1.432 persones les que s'haurien de beneficiar d'una amnistia al Procés, entre les quals no inclou la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada per un cas de corrupció durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

La demanda d'una amnistia que s'ha obert pas com a possible les últimes setmanes també ha marcat l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova que s'ha celebrat durant el matí, amb la participació de partits i entitats de tot tipus.

Posteriorment, a primera hora de la tarda, també hi ha insistit en el president del Govern, Pere Aragonès, que en l'acte polític que ha celebrat ERC a la capital catalana ha insistit en el missatge institucional que va enviar diumenge al vespre. És a dir, consecució d'una amnistia com a primer pas, "per poder negociar com a iguals", però autodeterminació com a horitzó final imprescindible per resoldre el "fons del conflicte polític".

Aragonès també ha reivindicat el paper del seu partit: "Qui va davant i obre camí, aparta les bardisses i marca el pas és qui més s'esgarrinxa". Per afegir que és una "excel·lent notícia" que hi hagi "més gent" que coincideixi en aquest camí, en una clara al·lusió a Junts.