L'extrema sequera provoca estralls a la fauna salvatge i als boscos de Catalunya

L'extrema sequera que pateix Catalunya està afectant el dia a dia de moltes persones, des del punt de vista personal i/o laboral. Però també ho està fent de forma dràstica sobre la fauna salvatge catalana, així com als boscos, la flora i els ecosistemes en general. Ho pateixen tots els animals, especialment amfibis i peixos, més depenent de l'aigua i la seva qualitat, el que ha obligat a actuar als Agents Rurals per salvar la fauna piscícola, per exemple.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahür, explica que, amb la manca d'aigua corrent, les aigües són de menor qualitat i amb menys oxigen. Detalla que la sequera està afectant mamífers, rèptils i aus a causa de la manca de punts d'aigua, la dificultant abeurament i fent més difícil la seva supervivència en general. En amfibis i peixos l'afectació és directament la pèrdua d'hàbitat i, per tant, la mort d'individus. "Això genera extinció genètica de poblacions i debilitament de les poblacions a Catalunya", amb pèrdua camps d'arròs, pèrdua de rierols, basses, bassals, tolls i altres petits punts d'aigua.

Com ho notarà tot plegat la població en general? El responsable admet que cada vegada ens costarà veure alguns animals i plantes, mentre que d'altres s'aniran fent més habituals. A tall d'exemple, apunta que els insectes que s'estavellen al vidre del cotxe cada vegada són menys.

D'altra banda, la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, apunta que els boscos de Catalunya també "estan patint i molt" la sequera d'aquest estiu. En moltes zones hi ha arbres i boscos "fora d'estació", en una "situació crítica" perquè no són capaços "d'adaptar-se o resistir" a la sequera. Posa com a exemple la zona d'Osona o el paratge natural de Poblet (Conca de Barberà), on moren plantacions de pins per la sequera acumulada dels darrers dos anys.

Als boscos la sequera afecta a través de dues maneres, en funció de les seves característiques, segons explica Vilahür. D'una banda, a Catalunya tenim els boscos de ribera que estan acostumats a l'aigua i necessiten contacte constant. Amb la sequera aquests boscos moren molt més fàcilment per estrès hídric, detalla l'expert, posant d'exemple l'om, el vern i el salze.

Per altra banda, si bé els boscos mediterranis estan acostumats a les sequeres, no estan habituats a períodes de falta d'aigua tant perllongant ni amb tanta temperatura. Per això, en un estadi alguns perden la fulla i en altres es van assecant fins a morir: "Les taques marrons en els boscos mediterranis d'aquest any són un clar exemple de la conseqüència de la sequera", apunta el responsable.

De cara al futur, Vilahür destaca que el regim pluviomètric d'aquests anys ha estat quasi la meitat que anys anteriors, i les temperatures "més altes que mai", el que ens acosta "a un règim climàtic similar a algunes parts del Marroc, per exemple". Si la tendència segueix, el responsable veu "evident" que els nostres ecosistemes "en molts casos decauran" per donar lloc a uns ecosistemes més propis d'àmbits més desèrtics: "És el fenomen que patim de desertificació". "Només revertint la tendència actual mitjançant una reducció de CO₂ podem revertir clarament aquesta tendència", afegeix.

Per la seva part, Sanitjas afegeix que "molts paisatges canviaran": en alguns deixarem de tenir pi roig i tindrem alzina, per exemple. El canvi dels ecosistemes que no poden viure amb aquest canvi climàtic el podem veure de dues maneres: "De manera dramàtica i presentant un risc important per a les persones, com és a través d'un incendi forestal, o podem tenir un canvi de paisatge acompanyant, i generant riquesa al territori, mitjançant la gestió forestal", defensa. El Departament d'Acció Climàtica ha engegat una bateria d'accions per la "reactivació del sector forestal", afegeix.

Pel que fa a les mesures, Vilahür apunta que estem davant "un problema global d'interrelació de l'espècie humana envers la resta d'espècies del planeta". La qüestió no té "una solució ràpida i senzilla", sinó que aposta per "replantejar aquesta interrelació per mantenir-se dins dels límits de seguretat".

Preocupació pels ecosistemes dependents d'aigua

Evidentment, els habitants dels rius estan notant molt especialment l'acusada manca d'aigua. A Catalunya s'ha observat una "disminució generalitzada" de les poblacions de fauna aquest any, segurament degut a la sequera, segons Vilahür. "És difícil poder subsistir si no tens accés a un element tan essencial com l'aigua per a la vida", el que "preocupa especialment". "Els ecosistemes més rics biològicament són les zones humides o els espais fluvials, iamb la manca d'aigua molts dels principals reservoris de biodiversitat, però també embornals de carboni, perden la seva funció", adverteix.

N'és un exemple el fet que el cabal ecològic del riu Segre a la capçalera incompleixi de forma "bastant generalitzada" els mínims establerts per a aquesta època al Pla Hidrològic de l'Ebre, segons han detallat darrerament els Agents Rurals. Davant l'afectació a la fauna i la flora d'aquests ecosistemes, una de les mesures que es planteja és organitzar rescats de peixos per traslladar-los a altres punts on es puguin garantir les seves condicions de vida.

De fet, aquesta setmana s'ha dut a terme un rescat de fauna piscícola, que ha comportat el trasllat de més de 300 peixos a zones del mateix riu amb un cabal més estable. En concret, s'han rescatat 18 truites, 86 barbs i 220 llops de riu, els quals s'han alliberat en un altre punt del riu amb un cabal estable i permanent. També s'han capturat 100 gobis, 150 foxins i 2 crancs senyals que se sacrificaran. Durant la campanya d'inspeccions d'aquesta primavera i estiu s'han fet més d'una vintena d'actuacions de control, que han consistit a mesurar el cabal ecològic i el que anava a parar a diverses comunitats de regants i centrals hidroelèctriques.

Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny, creu que, si la manca d'aigua esdevé crònica, hi pot haver una "transformació" dels boscos del Montseny en les pròximes dècades. Un escenari on l'alzina, que aguanta molt millor la sequera, substitueixi els faigs i els pins exòtics, que necessiten hàbitats molt més humits com els que fins ara trobaven al Montseny. Espècies com el tritó del Montseny, endèmic del parc, estan patint la manca d'aigua i que, tot i els esforços que s'estan fent en el marc del projecte Life Tritó Montseny, la seva població es manté a l'"UCI".

Peixos morts per falta d'oxigen

La sequera extrema també ha provocat la mort de desenes de peixos a l'estany de Castelló dels Aiguamolls de l'Empordà (Alt Empordà). En concret, han provocat una situació d'anòxia, falta d'oxigen a l'aigua, que ha comportat que els peixos no poguessin sobreviure, i ha generat la imatge de desenes d'exemplars flotant morts a l'estany. Es tracta especialment de llises, una espècie habitual d'aquest hàbitat.

Vilahür dona per fet que es tornaran a produir situacions d'aquest tipus i aposta per "solucions d'arrel" en comptes de "petits pedaços" com retirar els peixos morts. El que cal és implementar una política mediambiental basada en la reducció del CO₂, gravant les emissions més contaminants, segons el seu parer.

L'anòxia és la falta d'oxigen a l'aigua per falta de cabal, però també per les altes temperatures i afecta a totes les espècies que hi viuen, si bé algunes ho resisteixen millor que d'altres. Una situació similar es va produir el juliol passat al riu Fluvià, al seu pas per Olot (Garrotxa), on desenes d'ànecs van morir, en aquest cas per botulisme, però tot ve arran de la falta d'oxigen, segons els experts.

Afectacions a la mitja veda de caça

D'altra banda, els caçadors de la plana de Lleida van inaugurar el passat cap de setmana la temporada de caça amb la mitja veda en un any atípic marcat per la sequera, constatant una davallada d'espècies per caçar. El president de la Federació de Caça de Lleida, Jaume Teixidó, lamenta que la perdiu "està desapareixent" i que la sequera també "ha frenat" la proliferació de conills. Això en un moment d'emergència cinegètica per sobrepoblació d'aquest animal a les comarques de les Garrigues, el Pla d'Urgell, el Segrià i l'Urgell, així com en cinc àrees privades de caça de la Segarra i en catorze de la Noguera.

La Generalitat preveu tancar el setembre amb més de 300.000 conills abatuts al llarg de l'any, una mesura que combina amb l'ús de biocides a les carreteres. "De conill n'hi ha una part dels que hi havia abans. Se n'han abatut molts", destaca Teixidó. De retruc, la declaració d'emergència cinegètica limita la caça de guineus, una de les característiques d'aquest període, ja que les guineus ajuden a controlar la densitat d'aquests animals en ser un depredador natural.

Risc pels incendis forestals

La situació "complexa" on els boscos pateixen "molt" els efectes de la sequera amb mortalitats mai vistes. Segons Sanitjas, aquest escenari ens portarà a la retirada dels arbres morts, per evitar futures plagues o incendis forestals. Alhora, "ens fa treballar de manera més intensa amb la gestió forestal del país".

"Tenim una gran superfície de boscos, més de la meitat del país. Necessiten la nostra ajuda, que en tinguem cura, que els preparem per als episodis de sequera i els canvis en el clima i la meteorologia", argumenta la responsable. Sanitjas aposta per fer-ho a través de la gestió forestal, "mitjançant els aprofitaments i tenir-ne cura". Insisteix a treure "una part d'aquests arbres, no vol dir treure'ls tots", perquè hi hagi menys arbres, però més resistents i amb l'aigua que necessiten.

Ara bé, a més de l'"emergència forestal", la responsable assenyala també l'"abandonament dels boscos del nostre país". "Portem més de 40 anys que hem anat donant l'esquena al bosc, els hem deixat de cuidar, i això ha fet que cada vegada hi hagi més sotabosc i més arbres, que competeixen constantment per l'aigua. És com una guerra per l'aigua, només els més forts resisteixen", adverteix.