L'expulsió d'una diputada propera a Borràs intensifica les tensions internes a Junts

La reunió que aquest dilluns al matí ha celebrat l'executiva de Junts per Catalunya ha servit per aprovar l'expulsió de la diputada al Parlament Cristina Casol, propera a la presidenta de la formació, Laura Borràs. La decisió, que s'ha pres en una executiva plena de tensió i a través d'una votació dividida -segons ha revelat l'ACN ha comptat amb 29 vots a favor i 8 en contra-, dispara la divisió interna a Junts, fonamentalment entre el sector més institucional o pragmàtic -que lidera el secretari general, Jordi Turull- i l'unilateralista, que encapçala Borràs.

A més a més, el grup parlamentari de Junts passarà de 32 a 31 escons, ja que Casol ja havia avançat que no renunciaria a l'acta i, per tant, passarà al grup mixt un cop la direcció parlamentària de Junts n'executi l'expulsió.

El procediment intern contra Casol es va obrir després que l'Oficina d'Igualtat del Parlament arxivés la denúncia per un suposat cas d'"assetjament per raó de gènere" al grup que la diputada havia presentat el novembre. Un cop es va conèixer la denúncia, fins a 26 dels 32 diputats al Parlament de Junts van reclamar la renúncia de Casol i van refusar-ne les acusacions. Tot i que l'informe parlava de "masclismes" en el funcionament del grup parlamentari, la cambra va arxivar la denúncia per manca de proves.

L'expulsió de Casol debilita encara més el sector proper a Laura Borràs, que també està pendent del desenllaç del cas d'Aurora Madaula, vicepresidenta del partit i secretària segona de la mesa del Parlament, que també ha denunciat assetjament masclista al grup parlamentari.

Madaula va formalitzar la denúncia la setmana passada, però havia denunciat les suposades pràctiques masclistes a Junts en una intervenció pública al ple del Parlament del 25 de novembre, quan va parlar de violència silenciosa.

Les seves paraules van provocar un terratrèmol intern i dos terços dels diputats del partit van subscriure un manifest en contra, en què també en demanaven la dimissió. El text es va elevar a la comissió de garanties de Junts. Fins i tot la presidenta del Parlament, Anna Erra, va refusar les acusacions de Madaula i va convidar-la a "reflexionar" i a fer un "pas al costat". Des d'aleshores la diputada està de baixa mèdica.

Per als dirigents crítics amb Madaula i Casol, rere les acusacions hi ha la no acceptació de la democràcia interna: "la discrepància política no es pot considerar mai violència institucional o masclista", van argumentar.

Pèrdua de força de Borràs

Les dues denúncies provenen del sector afí a Laura Borràs, que està perdent pes al partit de manera accelerada. La condemna a presó i inhabilitació de la presidenta del partit per les presumptes irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) li va comportar la pèrdua de la presidència de la cambra, on va ser rellevada per Anna Erra, dirigent molt més propera a Jordi Turull.

A més a més, l'acord d'investidura amb el PSOE també l'ha situat en un paper secundari. Borràs havia forjat el seu lideratge precisament sobre un discurs molt dur contra els pactes que ERC va mantenir amb els socialistes durant la legislatura anterior, i va estar absent en les negociacions amb els socialistes que van culminar amb el pacte per l'amnistia, entre d'altres. Uns acords liderats per Carles Puigdemont i que suposen un gir estratègic de la formació.

En els últims mesos altres membres propers a Borràs, com Francesc de Dalmases o Jaume Alonso-Cuevillas, també han perdut pes en l'organització per veure's involucrats en polèmiques o aprofitant reestructuracions de càrrecs.

Tot plegat dispara la divisió entre certs sectors de la formació i pot provocar que creixin les veus que ja advoquen per la celebració d'un congrés extraordinari del partit, que permeti reordenar la direcció després del conclave realitzat l'estiu del 2022.