L'explosió mortal d'IQOXE segueix pendent de judici després de cinc anys entre demandes de més seguretat

El reactor de la planta d'IQOXE va explotar a les 18.37 hores del 14 de gener de 2020. Van morir tres persones: dos treballadors de la companyia i un veí del barri de Torreforta. Després de cinc anys, el judici de la peça principal encara no té data, tot i que la Fiscalia apunta que podria celebrar-se enguany o bé a principis del 2026. Els veïns reclamen més mesures de seguretat i una legislació "més dura" per la petroquímica, mentre que Protecció Civil remarca el canvi que ha suposat la recuperació del Plaseqta a Tarragona.

El fiscal de medi ambient de Tarragona recorda que la fase d'instrucció de la peça principal d'IQOXE, la de l'explosió, s'ha hagut de prorrogar per la demanda civil de Repsol Química. La petroliera defensa que va perdre 50 milions arran de l'incident perquè l'empresa no li va subministrar l'òxid d'etilè. La multinacional ja ha recuperat 38,5 milions per part de Mapfre, qui reclama a l'altra asseguradora que li aboni aquesta quantitat mentre queden pendents de pagament els 11,5 milions restants. "Aquests els haurien de pagar les persones físiques acusades i IQOXE", assegura el fiscal a l'ACN.

L'explosió va provocar la mort de dos treballadors i un veí de Torreforta 

"L'asseguradora vol recuperar-los de l'altra companyia, d'AEG, però aquesta diu que no, considera que la quantitat que es va assenyalar com a fiança -20 milions- és excessiva", afegeix el ministeri públic. De fet, aquest assenyala que té pràcticament enllestit l'escrit acusatori. A més, diu que la majoria de perjudicats ja han cobrat les indemnitzacions i que n'hi ha d'altres de consignades. "La Fiscalia té molt d'interès a no ocasionar cap injustícia, són quantitats que podrien fer tremolar les companyies i hem d'anar amb molt de compte per no perjudicar ni a les víctimes ni a les empreses que hagin de pagar", valora.

El novembre de 2023, el ministeri públic va fer públiques les seves peticions de la peça principal. En global, demana onze anys de presó per a cadascun dels tres exdirectius d'IQOXE per les conseqüències de l'explosió. Els tres acusats són: José Luís Morlanes, exdirector general d'IQOXE; Juan Manuel Rodríguez Prats, exdirector de planta; i Gerard Adrio, responsable de seguretat quan es va produir l'explosió. 

La Fiscalia demana onze anys de presó per a cadascun dels tres exdirectius d'IQOXE per les conseqüències de l'explosió

Pel que fa a la petició més elevada són sis anys de presó per un delicte d'homicidi imprudent, a més de tres anys per un delicte de funcionament habitual de l'empresa en condicions inadequades de seguretat, i dos anys més per un delicte contra els drets dels treballadors. També sol·licita per l'empresa, com a persona jurídica, 900.000 euros de multa per estralls i condicions inadequades de seguretat, i sis anys d'intervenció judicial.

Pendents dels recursos d'apel·lació

En relació amb la peça separada mediambiental, la dels vessaments al mar, Fiscalia està pendent que l'Audiència tarragonina resolgui el recurs d'apel·lació presentat el febrer de 2024, després que hagués interposat un recurs de reforma. Actualment, la investigació, feta pel jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona, està tancada a l'espera d'aquesta resolució. En el seu recurs, el fiscal demana esclarir la procedència i la quantificació de les dades que els Mossos d'Esquadra van enviar a l'Institut Nacional de Toxicologia.

Per això, vol que els agents tornin a declarar: "Necessitaria conèixer d'on han tret aquestes dades perquè sinó, tota la resta cau, a més, no hi ha constància de contaminació procedent dels emissaris; si és molt contaminant hauria de sortir, d'una banda, al mar, amb ocells i peixos morts; i, d'una altra banda, hauria de sortir els excessos de la depuradora i no es dona aquesta situació", diu el fiscal, qui considera que aquesta informació és "fonamental" per poder acusar o bé demanar l'arxivament de la causa, en la qual hi ha altres acusacions.

S'investiga si la companyia química feia servir un reactor sense autorització

Respecte a la peça separada del reactor clandestí, el jutjat d'instrucció 1 de Tarragona va enviar a judici la cúpula d'IQOXE el maig de 2024. En aquest cas, s'investiga si la companyia química feia servir un reactor sense autorització, l'U-350. Tant les defenses dels processats com el ministeri públic han interposat un recurs d'apel·lació a la interlocutòria del jutjat. Segons la defensa de Morlanes i Rodríguez Prats, l'empresa tenia totes les autoritzacions i permisos pertinents per al funcionament i l'activitat del reactor U-350.

Per la seva banda, el fiscal assevera que els fets són "idèntics" als de les altres dues peces i demana els motius de l'obertura de la causa. També es pregunta si les possibles irregularitats constitueixen un delicte o una falta administrativa. En el cas de delicte, apunta, es podria tractar de falsedat documental.  

Recuperació del Plaseqta

La Federació d'Associacions Veïnals de Tarragona (FAVT) demana a la Generalitat que "es posi les piles" i reclami als jutges que fixin una data pel judici. "Cinc anys i seguim igual, no oblidem que tres persones van perdre la vida injustament per gent que va fer les coses molt malament", assenyala el president de la FAVT, Alfonso López.

Una de les conseqüències més imminents després de l'explosió va ser la recuperació del Plaseqta. Després de 13 anys amb el pla especial d'emergències del sector químic tarragoní integrat al Plaseqcat, el Govern aprovava la primera setmana de març el nou Plaseqta. D'aquesta manera se simplificaven els escenaris previstos a l'hora de prendre la decisió d'activar les sirenes i el consegüent confinament de la població.  

Tindrem informació de manera ràpida en cas de núvol tòxic, no haurem d'esperar trucades o arribades dels serveis d'emergències a les instal·lacions

El cap de servei del Servei Territorial de Protecció Civil a Tarragona, Joan Carles Francès, remarca que el pla tarragoní suposa "un canvi important". "Des de fa més d'un any ja tenim un tècnic les 24 hores els 365 dies", a més d'una persona experta en risc químic que és qui gestiona la planificació, exposa. "Aprofitem l'expertesa de la gent del territori a nivell tècnic i dels operatius que hi intervenen, perquè coneixen millor les instal·lacions i poden actuar de manera més ràpida", valora el responsable.

A nivell de recursos tècnics, durant aquests cinc anys s'han instal·lat 14 sirenes més d'avís de risc químic a diverses poblacions del Camp de Tarragona, s'ha posat en marxa el sistema ES Alert d'avís a la població a través de missatges al telèfon mòbil i s'està instal·lant una xarxa de sensors per si es generen núvols tòxics. Aquest sistema està previst que entri en funcionament aquest any. "Tindrem informació de manera ràpida en cas de núvol tòxic, no haurem d'esperar trucades o arribades dels serveis d'emergències a les instal·lacions", destaca Francès.

Simulacres i conscienciació ciutadana

Pel que fa a la conscienciació ciutadana, López explica que amb IQOXE va passar com amb l'atemptat d'Enpetrol el 1987: "No sabem reaccionar". "La gent va sortir corrent perquè no hi havia res", assenyala. En aquest sentit, el responsable de Protecció Civil fa "autocrítica" i reconeix que "la població ha de ser més conscient de les mesures d'autoprotecció que s'han d'adoptar en cas d'una emergència química. Francès lamenta que en les sessions formatives l'assistència és "molt minsa" i que el missatge "no acaba d'arribar a la població", per la qual cosa apunta que hi seguiran treballant.

La població ha de ser més conscient de les mesures d'autoprotecció que s'han d'adoptar en cas d'una emergència química

Un dels elements que més ajuda en aquest àmbit són els simulacres. El darrer es va fer el 4 de desembre i Francès subratlla que en volen fer un cada any. López considera que caldria fer-ne més i insisteix a explicar a totes les generacions "on vivim i què cal fer si torna a ocórrer", sobretot als infants i sense oblidar la gent gran. Si es produís una nova emergència química com la d'IQOXE, Francès creu que la gent "reaccionaria diferent": "Hi ha molta més informació i amb les alertes arribem a molta més gent, però tot això no descarta que un percentatge de la població seguís fent el que cregués i potser no seguiria aquestes indicacions", considera.

Més inspeccions al sector químic

Paral·lelament, la FAVT també recorda que no hi ha un pla d'evacuació en cas d'accident químic i que la gestió de l'emergència passa pel confinament de la població. "No es pot evacuar una ciutat com Tarragona", insisteix López. Protecció Civil rebutja que es faci un pla d'aquestes característiques perquè valoren que en cas d'accident químic "no cal evacuar", sinó "confinar". "Les emergències químiques són ràpides, el temps de reacció és molt curt i una evacuació és inviable, no seríem capaços de fer-la", sosté Francès.

Les sancions mínimes no solucionen res, per a ells és com pagar un cafè, i després passa el que passa

Amb tot, les associacions veïnals reclamen una legislació "més dura". Demanen més inspeccions al sector de la química "per donar fe que tot funciona bé". López també insisteix en un règim sancionador més elevat: "Les sancions mínimes no solucionen res, per a ells és com pagar un cafè, i després passa el que passa". 

Respecte a la relació amb les companyies, Francès defensa que sempre hi ha hagut comunicació entre Protecció Civil i la indústria, però manifesta que arran del sinistre d'IQOXE "els protocols s'han millorat". "Hem treballat més simulacres, hem fet més exercicis, més reunions, tenim més taules de treball i més periòdiques, i això fa que la relació sempre sigui més fluïda i més directa", finalitza.