L'expansió territorial, el gran repte dels Comuns per als propers mesos

L'articulació territorial de Catalunya en Comú és el gran repte que té la confluència d'esquerres per als propers mesos, en què s'ha fixat les eleccions municipals com a principal objectiu, sobretot amb la intenció de conservar la seva particular joia de la corona: l'alcaldia de Barcelona. Després dels seus decebedors resultats a les eleccions al Parlament del 21 de desembre, quan va caure d'11 –els escons que tenia Catalunya Sí Que es Pot– a vuit diputats, els Comuns han vist com els canvis que s'han succeït a l'escenari polític les darreres setmanes afavoreixen la seva posició. D'entrada, el canvi de color polític del govern espanyol, amb l'arribada a la presidència de Pedro Sánchez, ha generat una certa distensió que, a l'espera de veure si realment es materialitza en acords concrets, situa els Comuns en millor situació que quan l'ambient està polaritzat. De fet, cada cop són més les veus dins l'independentisme que recuperen la bandera del referèndum acordat com a via per resoldre el conflicte polític, una demanda que els Comuns sempre han mantingut.

Paral·lelament, amb un govern de la Generalitat que sembla haver abandonat la via de la unilateralitat, Catalunya en Comú Podem sembla més disposada a assolir acords i, fins i tot, es planteja negociar els pressupostos. Les darreres setmanes s'ha evidenciat que la sintonia dels Comuns és molt més gran amb ERC que no pas amb JxCat, un fet obvi tenint en compte la ideologia de cada grup, però que encara es reforça més amb el triomf de les tesis de Puigdemont en el cas de la formació que ostenta la presidència de la Generalitat.

A principis de juliol, quan es van conèixer els resultats de les eleccions internes de Catalunya en Comú, el coordinador general de la formació, Xavier Domènech, va detallar que la prioritat era "l'articulació territorial de la confluència" per tal que pugui arribar al màxim nombre de pobles i ciutats de Catalunya amb la mirada posada en les municipals. Ja hi ha un centenar de grups locals que estan promovent la implantació de la confluència, una xifra que incrementarà en els propers mesos. El partit celebrarà una conferència municipalista el 6 d'octubre, una cita que servirà com a rampa de llançament a l'articulació d'unes candidatures que aglutinaran les organitzacions que formen part de l'espai –Barcelona en Comú, ICV, EUiA i Podem–, si bé Domènech no descarta que siguin més àmplies: "serem en candidatures guanyadores i més enllà d'això volem afavorir majories progressistes arreu".

Finalment, el nou curs també servirà per comprovar com funciona la nova executiva dels Comuns, després del triomf de la llista oficialista, liderada per Domènech i Ada Colau, als comicis interns. Els oficialistes copen dues terceres parts d'una executiva on també hi ha representants de sectors totalment contraris al sobiranisme i d'altres més anticapitalistes i marcadament sobiranistes, com la diputada al Congrés Sònia Farré. De fet, la confecció de la llista de Domènech i Colau va estar envoltada de polèmica, ja que inicialment es donava per fet que el primer faria tàndem amb la diputada al Parlament Elisenda Alamany, però finalment la pressió de sectors d'ICV i de Barcelona en Comú, concretament d'Adrià Alemany, van descavalcar-la per apostar per una executiva amb una influència més notable de l'antiga ICV i, conseqüentment, allunyada de l'independentisme d'Alamany. Caldrà veure si això té conseqüències en una formació en què, segons el darrer CEO, gairebé un de cada quatre votants votaria sí en un hipotètic referèndum d'independència.