L'etern dèficit inversor de l'Estat a Catalunya tensa les relacions entre governs i obre la porta a nous consensos

El Govern de la Generalitat i alguns dels principals actors econòmics del país, com ara la Cambra de Comerç o les patronals Foment del Treball i Pimec, han carregat els darrers dies amb duresa contra el dèficit inversor de l'executiu estatal a Catalunya. La notícia, amb un clar aire de déjà vu, correspon a aquesta setmana, però n'hi ha prou fent un ràpid repàs a les hemeroteques per adonar-se que la situació era totalment anàloga fa 10, 15, 20 o 25 anys enrere.

De manera crònica, les inversions del Govern espanyol a Catalunya han quedat per sota del pes de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat -al voltant del 18-19% del PIB- i, fins i tot, del seu pes poblacional (16%), però és que a més a més es repeteix una realitat que agreuja la situació: la inversió que el Govern espanyol executa a Catalunya queda per sota de la que apareix als pressupostos. Precisament, el sempitern dèficit inversor i l'incompliment d'allò pressupostat són dos dels elements que, ja fa una quinzena d'anys, van alimentar el creixement de l'independentisme en determinats sectors catalans. En l'era post-Procés, però, això segueix igual.

La publicació d'un informe del Ministeri d'Hisenda sobre la distribució territorial de la inversió del sector públic estatal ha destapat, novament, la caixa de Pandora i ha generat l'enèsima crisi política entre els governs de Sánchez i Aragonès. En concret, l'informe, elaborat per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, mostra com a Catalunya tot just s'hi van liquidar el 35,8% de les inversions previstes als pressupostos generals de l'Estat (PGE), el que equival a gairebé 740 milions d'un total de 2.068 fixats.

Entre 2013 i 2021, la inversió estatal pressupostada a Catalunya va ser d'11.400 milions, però l'executada va quedar-se en 7.000

El regust de greuge i de maltractament s'accentua quan es compara amb la realitat de Madrid: a la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso la liquidació d'inversions va pujar a 2.086 milions, el que suposa un 183,9% de l'establert als PGE. Dit amb altres paraules, mentre que Madrid va rebre el 25% de les inversions executades per l'Estat, Catalunya es va quedar en un 9%.

Ni una cosa ni l'altra constitueixen, però, grans novetats. Segons les dades d'Hisenda revisades per Públic, entre 2013 i 2021, els PGE van preveure una inversió a Catalunya d'uns 11.400 milions, de les quals segons les liquidacions anuals se n'haurien executat poc més de 7.000, és a dir, el 61,4% i uns 4.400 menys del que pertocaria. El 2017, amb una liquidació real de 901 milions dels 1.114 previstos, marca el topall d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya en el període analitzat: el 80,9%. El nivell més baix, en canvi, el trobem en el 2021, amb l'esmentat 35,8%. En canvi, només entre 2018 i 2021 -des que governa Pedro Sánchez- a Madrid s'ha executat una inversió del Govern espanyol de 5.547 milions, un 13% més que el previst als respectius PGE. En el mateix període la mitjana estatal de liquidació de les inversions era del 72%.

Relacions entre governs danyades

Des que dilluns van transcendir les dades del 2021, el Govern de la Generalitat ha apujat el to de crítica contra el Govern de Sánchez, a qui ha reclamat explicacions. Aragonès ha assegurat que "és l'hora del compliment i no de les paraules", mentre que el vicepresident, Jordi Puigneró (Junts per Catalunya), directament ha titllat els representants del Govern espanyol "d'inútils o mentiders" per la baixa inversió executada. Els dos van coincidir dimecres amb la ministra de Transports, Raquel Sánchez, a la presentació de la nova oficina de Google a Barcelona i van aprofitar per retreure-li la situació.

Sánchez, dirigent del PSC i antiga alcaldessa de Gavà, ha intentat justificar les dades al·legant que quan van arribar al govern s'havien trobat "moltes obres paralitzades" i que reactivar-les exigeix un temps, a banda de demanar no fer comparacions entre territoris, perquè això podria generar "crispació". La trobada, però, va servir perquè ambdós governs acordessin abordar la qüestió a la futura reunió de la comissió bilateral d'infraestructures, encara amb una data per concretar. Aquesta comissió va ser creada el 2007, però des d'aleshores només s'ha reunit un cop el 2018 i un altre el novembre de l'any passat.

ERC ha possibilitat l'aprovació dels dos darrers PGE, però el Govern espanyol no ha complert en l'execució pressupostària

La baixa inversió pressupostària de l'Estat a Catalunya, més enllà de repetir una inèrcia crònica que s'arrossega des de fa dècades, ha generat un nou incendi polític entre els dos executius, en un moment en què les relacions no són precisament bones arran del cas Pegasus, l'escàndol de l'espionatge de l'Estat a dirigents independentistes, entre els quals Pere Aragonès. Amb una taula de diàleg per abordar el conflicte polític totalment congelada -no es reuneix des del setembre de l'any passat i no hi ha data per a una nova trobada-, la situació també alimenta el relat dels crítics amb l'estratègia de diàleg d'ERC. I és que els republicans han permès l'aprovació dels dos darrers PGE i, en canvi, això no s'ha traduït en què el Govern espanyol compleixi mínimament amb l'execució de les inversions previstes a Catalunya.

Incompliments permanents

La Cambra de Comerç, a través de la seva directora d'Infraestructures, Alicia Casart, ha parlat de problema "estructural" i, alhora, ha titllat d'"inacceptables" les xifres d'inversió del Govern espanyol a Catalunya. Foment del Treball, al seu torn, ha manifestat que "cal incrementar les inversions i executar-les, i no pas incomplir reiteradament les successives lleis dels pressupostos generals".

Les dues organitzacions econòmiques, de fet, fa anys que analitzen les inversions que les administracions públiques executen a Catalunya i posen el focus en els incompliments de l'Estat, un relat que abans de l'esclat del Procés va alimentar un relat que va afavorir el creixement del sobiranisme. Amb tot, com passa amb la reclamació d'un millor finançament autonòmic, la demanda de més inversions per a Catalunya és molt més transversal i reuneix actors, com ara Foment o el Cercle d'Economia, no gens partidaris de la independència.

En un informe presentat fa uns mesos, precisament Foment denunciava que la darrera dècada el Govern espanyol tot just havia executat el 67,1% de les inversions previstes a Catalunya, acumulant un dèficit de 3.000 milions respecte el pressupostat. Al seu torn, en el mateix període l'execució de la Generalitat s'havia elevat al 77,1% del fixat, provocant en aquest cas un dèficit de 2.280 milions.

El 2019, la Cambra de Comerç advertia d'un dèficit inversor de l'Estat a Catalunya de 8.000 milions

A finals de 2019, va ser la Cambra de Comerç qui va posar xifres a l'incompliment inversor de l'Estat, a través d'un informe en què assegurava que entre el 2001 i el 2018 la diferència entre allò pressupostat i el realment executat s'elevava a 8.000 milions. La denúncia de la situació també la trobem directament en informes del Departament d'Economia de la Generalitat. I si es va més enrere és fàcil trobar dades que mostren com la situació és totalment crònica: precisament, segons el Departament d'Economia de la Generalitat, entre 1981 i el 1994 la inversió de l'Estat a Catalunya va oscil·lar entre el 5,5% i el 10,8% del total regionalitzable; una xifra que milloraria fins al 14,8% del 2002. En cap dels casos, però, s'arribava al pes poblacional de Catalunya i, encara menys, al seu pes econòmic.

Dades objectives que van originar el relat del permanent greuge de l'Estat a Catalunya que, en part, desembocaria en la figura del "català emprenyat" i en un desencís cap a Espanya que fa 15 anys ja advertia l'aleshores president de la Generalitat, José Montilla. Ens els darrers tres lustres la política catalana -i, de retruc, l'espanyola- s'ha accelerat i, aparentment, han canviat moltes coses, però les dades tornen a demostrar que algunes realitats són immutables. El que no se sap és si això acabarà generant un moviment tectònic de la mateixa força que el de la segona dècada del segle XXI.