L'Estat espanyol ja mata més d'un milió de porcs cada setmana

"Sembla que naveguem en un vaixell sense ningú al timó. Es permet el creixement de la ramaderia porcina al mateix temps que cada vegada es declaren més zones vulnerables a nitrats i mentre la UE té obert un procediment de sanció contra Espanya per vulnerar la directiva de nitrats, encara que no sembla que els governs tinguin molta intenció de frenar aquest model", denúncia Luis Ferreirim, responsable de temes agraris a Greenpeace.

La veritat és que el sector porcí espanyol, que l'any passat va superar els 56 milions d'animals sacrificats i va consolidar el seu ritme de producció per sobre del milió setmanal que havia aconseguit per primera vegada el 2019, està creixent a un ritme de tal magnitud com perquè s'estiguin activant una cascada d'alarmes pels seus efectes no només en el pla ambiental, que inclouen que més del 90% de les masses d'aigua de la conca de l'Ebre estiguin "influïdes en major o menor grau per la pressió originada per càrregues ramaderes" i que aquesta afecció sigui intensa a 36 aqüífers i 32 rius i llacs, sinó també en l'àmbit econòmic i en el social.

"Està creixent d'una manera desproporcionada i desmesurada", assenyala Inma Lozano, portaveu de la coordinadora Stop Ramaderia Industrial, que posa sobre la taula situacions com la de Palència, on "en un radi de 18 quilòmetres hi ha en projecte dues granges de mares de 3.600 places cadascuna i una altra de 2.640, dues més de recria de 16.000 i deu d'esquer de 7.200", o la d'Albacete, amb "sis macrogranges de 10.500 mares en una finca de mil hectàrees".

"Hi ha un moviment veïnal molt potent que vol parar això i que està format per agricultors i ramaders que ho patirem amb una pèrdua de qualitat de vida i de producció als nostres pobles", explica. "La ramaderia industrial no només no fixa població, sinó que fa que es perdi la que hi ha –afegeix–. No és la salvació de l'Espanya buida sinó la seva pèrdua".

Quan més d'un milió de porcs van a l'escorxador cada setmana

El ritme de creixement del sector porcí, el principal amb avantatge de la ramaderia espanyola amb gairebé dos terços de la carn que surt dels escorxadors, supera el 40% en l'última dècada, en la qual el nombre de caps sacrificats va passar de 40,8 a 56,4 milions, amb el gruix d'aquest augment concentrat a partir de 2014, segons les dades de l'Enquesta de Sacrifici de Bestiar del Ministeri d'Agricultura.

En aquest període va ser encara més intens l'anomenat "rendiment" dels animals, ja que el pes de les canals produïdes es va disparar en gairebé un 50% en passar de 3,36 a 5,02 milions de tones.

El gruix d'aquesta carn es destina a l'exportació, principalment cap a la Xina, que segons les dades de les Cambres de Comerç només entre 2017 i 2020 va rebre 6.887 milions de tones. Agricultura estima que més del 70% de la producció viatja a l'estranger.

Aquesta activitat de la indústria del porcí i les macrogranges, que al començament de la pandèmia tenia un aspecte cada vegada més bombollejant amb uns preus d'exportació que tendien a la baixa tot i l'augment de les vendes, ha rebut un inesperat baló d'oxigen amb forma d'epidèmia de Pesta Porcina Africana (PPA), ja que la seva expansió per Europa, i especialment per Alemanya, que l'any passat va sacrificar 53,2 milions d'animals segons informa Agrodigital, ha situat l'Estat espanyol com el primer productor de la UE: engreixa, mata i ven la quarta part dels porcs de l'espai comunitari després de créixer gairebé un 7% en l'últim any.

"Els preus de la carn s'estan incrementant gradualment malgrat la situació sanitària en relació amb la PPA a Alemanya i el seu veto a l'exportació a la Xina i altres països del sud-est asiàtic", explica l'últim Resum Setmanal de la Situació dels Mercats, que afegeix que les exportacions "continuen a l'alça de manera imparable a l'Estat espanyol" i que aquestes "continuen sent el principal motor que manté els mercats davant el descens general en la demanda, associat a la crisi sanitària, i les conseqüències sobre el comerç exterior comunitari de l'aparició de la PPA al principal productor de porcí de la UE".

Un nociu còctel de nitrats, metalls pesats, amoníac i antibiòtics

Aquesta intensa activitat productiva, que genera una facturació de més de 5.600 milions d'euros anuals només al mercat exterior i una aportació a la renda agrària de 4.776 que s'acosta a la de sectors com la fruita i l'hortalissa, té, no obstant això, efectes secundaris en altres àmbits com l'ambiental, tant en la contaminació d'aigües com en l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle.

L'encreuament de les dades de la cabanya, que en una dècada ha crescut de 25,7 a 31,3 milions de places (per les quals passen gairebé una mitjana de gairebé dos animals per exercici), amb els efectes contaminants que estimen les administracions apunten, amb un càlcul a la baixa, a la generació anual de més de 67.000 milions de litres de purins (més de 650.000 en l'última dècada), el principal residu de la qual és el nitrat.

L'elevada presència de nitrats en els rius, llacs i aqüífers espanyols, bàsicament per la desmesurada activitat ramadera que es dóna en un país que porta camí de convertir-se en l'estable d'Europa, va portar a la UE a obrir-li a l'Estat espanyol el novembre de 2018 un procediment sancionador amb el qual s'enfronta a dures sancions econòmiques.

"La ramaderia industrial produeix residus perillosos com els nitrats i els metalls pesants, als que se sumen d'altres com els antibiòtics. I tot això està anant a terra i als aqüífers", indica Ferreirim, per a qui "la petjada d'aquest sector és cada vegada més descomunal. Cal parar-la, perquè és una arma de destrucció massiva". Part d'aquests residus acaben a la carn que consumeixen les famílies.

L'ecologista reclama "més ambició i mesures que no siguin voluntàries per reduir les emissions de nitrogen" al Govern espanyol, que té un projecte de decret sobre els nitrats que es troba ara en període de consultes. "En l'últim informe de seguiment de la Directiva de Nitrats admetien que reduir les emissions un 26% era insuficient. Haurien d'actuar en aquesta línia", afegeix, mentre recorda que "un 75% de les emissions d'amoníac declarades ve de la ramaderia del porcí i un 20% de l'avícola".

Les macrogranges expulsen les explotacions familiars

Lozano i Ferreirim coincideixen, a més que "la ramaderia industrial és una falsa solució per a la despoblació, ja que el nombre d'habitants baixa mentre la cabanya creix", i alerten sobre els seus efectes en els sistemes hídrics, a destacar com aquest model està acabant amb les granges tradicionals de dimensió familiar i com la saturació del quadrant nord-est del país, on Catalunya i Aragó concentren la meitat de la cabanya, està provocant l'expansió del model per l'altiplà i el sud.

Les dades d'Agricultura avalen totes dues tesis, amb el tancament de gairebé 8.000 petites explotacions i l'obertura de prop de 1.500 macrogranges en l'última dècada i, també, amb l'augment de 800.000 places a Castella i Lleó, de 250.000 a Múrcia i més de mig milió a Andalusia, al que se sumen les més de 300.000 de l'últim quinquenni a Castella-la Manxa després d'uns anys de caiguda.

"A Europa estan reduint la cabanya mentre aquí es dispara", anota Lozano, que descriu a la indústria del porcí com "una activitat invasora que arriba amb un capital sovint estranger per extreure els nostres recursos i que ens deixa els residus per vendre'ns una carn amb antibiòtics que generen resistència bacteriana en els consumidors".

La coordinadora, que reclama a les administracions "una moratòria per deixar de donar llicències fins que s'analitzin els impactes reals de la ramaderia industrial i els projectes es valorin de manera global, no per separat", aglutina a més de mig centenar de plataformes veïnals de tot el país. "El que és trist és que estem creixent i cada setmana ens truquen de nous pobles on hi ha projectes de macrogranges. Hi ha hagut un despertar, amb molts pobles mobilitzats en zones com Cuenca".