L'esquerra alternativa avança dividida també cap a les eleccions de Castella i Lleó

Any nou, nou compte enrere electoral. En tot just dues setmanes, el dia 23 de gener, es donarà el tret de sortida a la campanya aragonesa. Una cita autonòmica que se celebrarà el pròxim 8 de febrer i que arriba en plena ressaca electoral dels comicis extremenys, que van acomiadar l'agenda política del 2025.

Comença un nou any travessat per fins a tres cites electorals que regaran Espanya de nord a sud. Des d'Aragó, passant per Castella i Lleó, fins a Andalusia. Una cascada d'eleccions que el Partit Popular ha orquestrat per desgastar el PSOE, patacada electoral rere patacada electoral. I que ha agafat els partits de l'esquerra alternativa descol·locats, en ple procés de reconfiguració de l'espai.

L'avançament electoral a Extremadura es va resoldre amb una aposta antiga, la coalició Unidas por Extremadura. Una candidatura generada per la confluència de Podem, Esquerra Unida i Aliança Verda de cara a les eleccions del 2019 i que, en els que han estat els seus tercers comicis, ha aconseguit recollir un 10,25 % dels vots, ampliant la seva presència a la cambra autonòmica fins als set diputats, un rècord històric per a l'esquerra alternativa a la regió.

La clau? Una campanya il·lusionant i arrelada al territori, sí. Però, sobretot, la unitat. I és que totes les forces a l'esquerra del PSOE amb arrelament territorial es van presentar en una única llista, que va rebre fins i tot, encara que des de fora, el vistiplau de Moviment Sumar. Una fórmula d'èxit que calia repetir en la resta de cites. Almenys així ho van suggerir totes les formacions de l'espai en les primeres hores de la jornada postelectoral.

No sembla que hagi de ser així. Enmig de l'aturada nadalenca, el dia 26 de desembre, els cinc partits de l'esquerra alternativa d'Aragó anunciaven la seva fragmentació en tres llistes. Dues coalicions —formades, d'una banda, per Podem i Aliança Verda i, de l'altra, per IU i Moviment Sumar— i la candidatura en solitari de la CHA, l'esquerra aragonesista per excel·lència.

Podem torna a quedar fora  

Castella i Lleó va pel mateix camí. Serà, com a tard, el diumenge 15 de març quan les urnes s'instal·lin en terres castellanes i lleoneses. Una cita per a la qual encara queda temps per negociar, però que ja apunta maneres. Aquest dimecres era Esquerra Unida qui informava sobre els darrers avenços de l'espai en la construcció de les futures llistes autonòmiques. La mateixa IU, Moviment Sumar i Verds Equo han arribat a un acord per concórrer a aquests comicis en una nova coalició. Un pacte que, aquests dies, els de Maíllo estarien sotmetent a votació entre la seva militància.

El candidat "per consens" de la llista serà el coordinador d'IU a la comunitat, Juan Gascón. La cara més visible d'un programa polític "ambiciós" i "elaborat de manera col·lectiva", per acollir les diferents sensibilitats de les tres organitzacions implicades. L'única manera, apunten a Público fonts d'Esquerra Unida, d'oferir una alternativa als "40 anys d'imposicions del PP a Castella i Lleó" i a les dues legislatures que ha encadenat el popular Fernández Mañueco al capdavant del govern regional.

En aquest sentit, els de Maíllo asseguren haver parlat durant les darreres setmanes amb totes les formacions de l'esquerra alternativa amb presència a la regió. Igual que han fet a Extremadura, Aragó o Andalusia. "A IU", amplien, "qui s'encarrega exclusiva i directament de les negociacions són les direccions de cadascuna de les seves federacions", sense traves de la cúpula estatal.

"Les formacions polítiques que funcionen d'una altra manera", valoren, "reservant-se l'última paraula i imposant als seus dirigents territorials què han de fer, són les que han de donar explicacions públiques" sobre per què posen obstacles a la construcció d'un projecte d'esquerres comú. I ho han de fer "sense mentir ni desviar l'atenció sobre les seves responsabilitats". Una estirada d'orelles velada a Podem, a qui acusen de dinamitar les negociacions a Aragó.

Aquesta discòrdia dins de l'espai, insisteixen les mateixes veus, no existia fins ara a Castella i Lleó. Tant és així que en les darreres eleccions, cap al maig del 2022, IU i Podem es van presentar en una mateixa candidatura, de la mà d'Aliança Verda. Obtenint una mica més del 5 % del vot i un escó a la cambra autonòmica, que ha ocupat els darrers quatre anys el secretari d'Organització i portaveu de la formació morada, Pablo Fernández.

Qui també ha pactat amb Podem en eleccions anteriors és Verds Equo. "El nostre esperit és buscar aliances àmplies i il·lusionants a tots els territoris i espais on sigui possible", asseguren a Público veus de la formació. Sense imposar vetos o dificultats a l'hora d'arribar a acords. "A diferència de la postura que ha mantingut Podem", assenyalen des del partit verd, acusant els d'Ione Belarra de tancar la porta, per exemple, a la seva incorporació a la candidatura d'Unidas por Extremadura.

Per la seva banda, Moviment Sumar respon sense embuts: "Podem no hi és perquè ells no han volgut". "La nostra voluntat és portar el canvi a Castella i Lleó a través d'un front obert d'esquerres", expliquen a aquest mitjà els de Yolanda Díaz. Sobre el lideratge de Juan Gascón, el defineixen com "una molt bona opció", refrendada per molts suports. Aprofitant per reivindicar el paper de la número dos de la llista, Marina Sáenz, cocordinadora de Moviment Sumar a la regió.

Una "fórmula fracassada"  

Des de Podem responen qualificant de "fórmula fracassada" el tàndem IU–Moviment Sumar al qual, previsiblement, no se sumaran a Castella i Lleó. En el seu lloc, Podem encapçalaria la seva pròpia llista, amb el suport d'Aliança Verda. "Aquest país, i també Castella i Lleó, necessita una esquerra forta", raonen en conversa amb Público fonts de la formació morada. "Algú que digui que l'embargament d'armes a Israel era fals, que s'oposi al rearmament i que aposti per avenços feministes, en lloc de guardar el feminisme en un calaix", continuen explicant les mateixes veus.

La seva proposta? Reproduir la recepta electoral d'Unidas por Extremadura, la combinació Podem–Esquerra Unida. "Tanmateix, igual que a Aragó, els partits de Sumar han preferit insistir en aquesta fórmula fracassada, que només és funcional al PSOE i que, com estem veient al Govern estatal, està obrint la porta a la pitjor dreta", censuren amb contundència. Una fórmula de la qual no poden sentir-se més allunyats. "Per a Podem, l'important és aixecar l'esquerra, i en aquest camí continuarem", sentencien.

No tot està perdut. Veus d'Esquerra Unida es comprometen a continuar "amb la mà estesa" per "donar continuïtat" tant a la candidatura conjunta del 2022 com a les llistes unitàries de les municipals del 2023. "En moments d'auge de l'extrema dreta, les organitzacions de l'esquerra transformadora ens hem de posar d'acord en allò important", exhortava el seu secretari regional fa tot just un parell de setmanes. "Defensem un programa i una candidatura que reuneixi totes les forces polítiques de l'esquerra transformadora, sense exclusions ni vetos", reforçava aleshores el candidat. Amb un advertiment: "Està en joc el futur de la comunitat".