L'esquerra abertzale sobre les víctimes d'ETA: "Sentim el seu dolor i afirmem que mai s'hauria d'haver produït"

El desè aniversari de la Conferència de Pau d'Aiete i de l'immediat cessament definitiu de la violència per part d'ETA -pròleg del que seria la seva desaparició oficial el 2018- ha suposat un gest sense precedents per part de l'esquerra abertzale. Arnaldo Otegi, coordinador d'EH Bildu, i Arkaitz Rodríguez, màxim responsable de Sortu, han donat a conèixer una declaració solemne en què mostren el seu reconeixement a les víctimes pel patiment causat.

Al costat de les escalinates del Palau d'Aiete, en el mateix lloc i amb el mateix fons que el 2011 va servir d'avantsala a l'anunci d'ETA, Otegi i Rodríguez han posat veu i rostre a una declaració d'alt contingut simbòlic. 

Després d'algunes fotografies i imatges per als mitjans de comunicació, segons després tots dos han baixat per l'escala de pedra d'aquest vell palau i s'han plantat davant dels micròfons. A sobre dels seus respectius faristols ja estava la declaració en euskera i castellà que han llegit, en aquest ordre, Rodríguez i Otegi.

"Sentim el seu dolor -de les víctimes d'ETA- , i des d'aquest sentiment sincer afirmem que mai s'hauria d'haver produït"

En aquest comunicat, l'esquerra abertzale fa una especial menció "a les víctimes causades per la violència d'ETA", cosa que considera necessari per "transitar cap a una pau justa i duradora". "Volem traslladar-los el nostre pesar i dolor pel patiment sofert. Sentim el seu dolor, i des d'aquest sentiment sincer afirmem que mai s'hauria d'haver produït, a ningú li pot satisfer que tot allò succeís, ni que s'hagués prolongat tant en el temps ", assenyala el comunicat.

"Hauríem d'haver arribat abans a Aiete", afirma el text llegit per Otegi i Rodríguez. En aquesta línia, l'esquerra independentista mostra la seva disposició a "alleujar" el dolor de les víctimes d'ETA. "Desgraciadament, el passat no té remei, res del que diguem pot desfer el dany causat, però estem convençuts que és possible, si més no, alleugerir-lo des del respecte, la consideració i la memòria".

"Volem dir-los de cor que sentim enormement el seu sofriment i ens comprometem a tractar de mitigar-lo en la mesura de les nostres possibilitats. Sempre ens trobaran disposats a això", afegeix.

"Vies exclusivament pacífiques"

"Hem de posar en valor la unanimitat amb què ETA va prendre les seves decisions, cosa que ha evitat a posteriori problemes greus"

De la mateixa manera, la declaració constata que el final d'ETA "ha estat total i

complert". "A més ha procedit de manera satisfactòria, tal com estipulen els estàndards internacionals, al seu desarmament i posterior desaparició -remarca-. Aquests processos són sempre complexos, hem de posar en valor la unanimitat amb què ETA va prendre les seves decisions, cosa que ha evitat a posteriori problemes greus com els que s'han produït en altres processos de similars característiques ".

L'esquerra abertzale subratlla que "aquells que van apostar de manera decidida, valenta i arriscada per les vies exclusivament pacífiques han collit un èxit rotund i incontestable" al temps que "van demostrar un sòlid lideratge".

Apunta en aquest sentit que "el compromís amb les vies exclusivament pacífiques i democràtiques per part de l'independentisme d'esquerres responia i respon a profundes conviccions ètiques i polítiques. És una decisió inamovible i per sempre".

La declaració recull també la situació dels presos d'ETA. "És un repte

ineludible per a tots, que passa necessàriament per posar fi a la política penitenciària d'excepció i per donar-li una solució integral", indica, alhora que reivindica "el paper actiu, decidit i decisiu dels presos a la superació de l'estratègia armada i el seu definitiu compromís amb les vies pacífiques i democràtiques ".

"Som un poble"

"Som un poble, una nació, que com a tal ha de ser respectada i reconeguda"

En aquest context, l'esquerra independentista basca es reafirma "en el compromís amb la defensa del diàleg, la negociació i l'acord com a mètode més eficaç i democràtic per dirimir i solucionar les diferències polítiques". En aquest capítol de les diferències polítiques situa "la resolució democràtica d'aquest problema nacional".

"Som un poble, una nació, que com a tal ha de ser respectada i reconeguda. El respecte a la nostra identitat nacional és el primer i necessari pas per construir un futur diferent en què les decisions corresponguin a la ciutadania del nostre poble", afegeix .