L'esport espanyol diu que no té por de la declaració d'independència

En els darrers dies la majoria de gestors de l'esport espanyol han intentat aportar un missatge de calma davant la declaració d'independència de Catalunya. La inquietud dels dirigents davant d'aquest escenari s'ha fet visible en actes públics de tota mena per primera vegada en els darrers mesos. Un tema tabú fins fa poc que s'ha convertit en l'epicentre de l'atenció mediàtica esportiva.

En els últims anys l'esport català ha unit esforços per preparar les estructures sectorials que li corresponen en un possible estat independent. Ho ha fet obertament amb eines clarividents, com la recuperació del Comitè Olímpic de Catalunya (COC), però també amb feina de formigueta recollida en el Pacte Nacional de l'Activitat Física i l'Esport. Un procés que s'ha intensificat durant la campanya pel referèndum i en què Gerard Esteva (president de la UFEC i del COC) i Gerard Figueras (Secretari General de l'Esport) han compartit la mateixa línia d'actuació. Els dos dirigents, de fet, van enviar una carta al Comitè Olímpic Internacional pocs dies abans de l'1 d'octubre per anunciar-los que en cas que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república sol·liciten formalment l'ingrés a l'organisme com un estat membre més.

En una entrevista concedida a la Revista Fosbury d'aquesta tardor, Figueras reconeix que l'únic full de ruta vàlid de l'esport català passa per assolir un estat independent: "Sense independència política és gairebé impossible tenir federacions que competeixin internacionalment. És obvi que si no som independents, tots els plantejaments en els que hem basat aquesta legislatura no seran possibles. L'esport català és un sol home en una direcció clara i amb poques fissures sobre la necessitat d'un estat nou. Si no ho aconseguim, tota la feina quedarà en un calaix i entrarem en una situació de regressió perquè l'estat espanyol voldrà fer-nos anar enrere i minvar l'autogovern".

El CSD llança un missatge de tranquil·litat

Mentre Catalunya ha anat llaurant el futur de l'esport català, els màxims responsables esportius dels òrgans estatals no han començat a pronunciar-se fins que han vist l'opció real de secessió en territori català sobre la taula. A la pràctica, un esprint de declaracions fetes en els darrers dies en què la majoria dels seus protagonistes procuren donar una imatge de tranquil·litat a aficionats, clubs i esportistes.

És el cas de Jose Ramón Lete, president del Consejo Superior de Deportes (CSD): "No hi ha cap raó per pensar que aquesta declaració unilateral pugui distorsionar l'àmbit de les competicions esportives. No tenim constància que cap federació catalana hagi fet cap sol·licitud en aquest sentit, així que no hi ha cap motiu d'alarma. La normalitat és la tònica general de l'esport. Ningú ha insinuat cap sortida. Nosaltres no obligarem clubs i esportistes a jugar en les nostres competicions, però si les volen jugar, no es quedaran desemparats". De fet, la Llei de l'Esport de 1990 recull la possibilitat que algun club o alguna federació autonòmica decideixi lliurement no participar en competicions estatals. Competicions com l'ACB de bàsquet consideren, ara per ara, que els clubs catalans seguirien competint sense problemes a la lliga com a mínim fins que Espanya no reconegués Catalunya com a estat.

Els equips catalans de la lliga, amenaçats amb l'expulsió

Aquest missatge conciliador difereix en 180 graus del que ha difós el president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, que ha anunciat la voluntat d'actuar immediatament en cas que es produís la declaració d'independència: "Haurem de veure què passa. Si la declaren automàticament citaré els clubs catalans a La Lliga. Crec que no hi haurà una ruptura immediata, però la clau la tindrà la Federació Catalana de Futbol. Si els clubs donen suport a les tesis de l'independentisme quedaran fora de les competicions estatals. La nostra obligació és escoltar, però el reglament s'ha de complir".

El mandatari, que va arribar a ser membre de les joventuts de Fuerza Nueva i es va manifestar pels carrers de Barcelona el passat diumenge en defensa de la unitat d'Espanya, vincula la sortida de primera i segona divisió de Barça, Espanyol, Girona, Reus, Nàstic i Barça B a la llei que indica que són els equips espanyols i andorrans els únics que hi poden competir. Si la federació de referència d'aquests clubs valida la independència, segons Tebas, restarien al marge de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i serien expulsats de les seves competicions.

La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha hagut de desmentir que estigui rebent pressions polítiques del govern català per donar suport a la declaració d'independència, tal com han assegurat en els darrers dies diversos mitjans de comunicació espanyols. En declaracions a EFE, un dels seus portaveus assegura que treballen amb plena normalitat i que no s'han plantejat aquest tipus de decisions. La FCF, per cert, va ser una de les entitats analitzades en l'estudi sobre l'impacte econòmic de la independència en les federacions esportives catalanes encarregat per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i presentat fa pocs mesos. Els seus autors, els especialistes en dret Vicente Javaloyes i Toni Garcia, auguraven a la FCF un creixement notable, amb un impacte global positiu de més de 13 milions d'euros, malgrat la renúncia a la subvenció actual de la RFEF xifrada en 1.700.000 €.

El COE es reivindica com a únic referent internacional

Cap dels gestors de l'esport espanyol ha volgut fer referència a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. És difícil preveure com la suspensió de l'autonomia pot afectar les competicions esportives programades en les properes setmanes. Una de les mesures que el govern espanyol ja ha activat és la llei per facilitar els canvis de seu social a empreses catalanes. En clau esportiva els únics en expressar públicament que estudiaran què fer si la declaració d'independència avança són els responsables de la Federació Espanyola de Tennis, amb seu a Barcelona. Per contra, un organisme d'abast continental com l'Eurolliga ha decidit fer confiança a la capital catalana. El seu president, Jordi Bertomeu, ha estat molt clar després de la darrera reunió de l'entitat: "Som una empresa internacional amb seu a Barcelona, com moltes altres, que no es planteja, ni es plantejarà en el futur, deixar aquesta ciutat".

El Comitè Olímpic Espanyol (COE) també s'ha reunit aquesta setmana amb la situació política de Catalunya com a punt central de l'ordre del dia. L'objectiu, donar un missatge de tranquil·litat i d'unió similar a l'expressat per Jose Ramón Lete. El seu president Alejandro Blanco ha expressat la seva preocupació per la situació política que es viu a Catalunya i que "no deixa d'afectar a l'esport", però reitera que l'esport espanyol "continuarà essent representat per les federacions espanyoles, tal com estableix la Carta Olímpica i els estatuts de les federacions internacionals".

És l'escenari internacional en què el COE vol fer valer el seu protagonisme per actuar com l'únic organisme de referència de l'estat espanyol. En la roda de premsa posterior a la reunió, Blanco va voler recordar les sentències judicials contra l'existència d'un Comitè Olímpic Català (la darrera, de 2008) que determinen que "no poden utilitzar aquest nom perquè és una denominació exclusiva del COE". També va afegir davant la premsa una frase de la Carta Olímpica que, en la pràctica, és la motivació principal dels passos donats per l'esport català en els darrers mesos: "Només pot haver-hi un comitè per cada estat independent reconegut pels organismes internacionals".

Els Jocs, la competició que vol blindar Alejandro Blanco

El COE confia que Catalunya no faci efectiva la independència i que, en conseqüència, no hi hagi dubtes sobre els grans esdeveniments internacionals del 2018. Un d'ells seran els Jocs Olímpics d'hivern del proper mes de febrer, en què Blanco va assegurar que cap escenari polític alterarà la formació de l'equip espanyol (Queralt Castellet, Adrià Díaz o Ander Mirambell són alguns dels esportistes catalans que participaran en aquesta cita). De fet, en cas d'independència efectiva de Catalunya difícilment el reconeixement del COI arribaria abans de l'esdeveniment asiàtic.

Un altre focus d'interès són els esdeveniments internacionals que s'organitzen a Catalunya. En aquest sentit, els Jocs del Mediterrani han comptat amb diversos missatges de suport en els darrers dies. L'objectiu del COE és deixar clar que compten amb el suport del govern espanyol al "cent per cent", perquè "volem que Tarragona faci els millors Jocs de la Història". No tot són flors i violes per al comitè organitzador, que és conscient de les dificultats per tirar endavant aquest esdeveniment (ja es van endarrerir del 2017 al 2018 per falta de finançament i l'oposició d'alguns grups polítics de l'Ajuntament s'ha enfortit davant l'impacte econòmic per a la ciutat). La situació política al país podria acabar condicionant el seu futur. Blanco va sembrar dubtes en cas d'una declaració d'independència "El que passi demà, no ho sé. Et dic el que era ahir, el que és avui i Déu ho vulgui que ho sigui demà. Per part nostra sempre hi haurà aquest suport perquè és un compromís adquirit, amb les firmes de l'Ajuntament de Tarragona, del govern català, de les diputacions i del govern espanyol».