L’espectacle NO és a punt de començar

La desescalada per sortir del confinament ha començat, i la gent del món del teatre porta setmanes treballant per intentar salvar els mobles. La pandèmia de la Covid-19 ha posat a les arts escèniques contra les cordes i el 26 de maig (la data permesa per tornar a obrir els teatres amb les mesures de seguretat necessàries) no és ni de lluny la terra promesa. Per a moltes sales, sobretot les privades, obrir amb només el terç de l’ocupació no és viable, així que encara trigaran mesos en aixecar el teló.

"Volem obrir quan abans millor perquè la situació és insuportable, i tenim clar que hem d’obrir amb condicions de seguretat però no podem desnaturalitzar la nostra activitat i molt menys estigmatitzar-la. La nostra és una activitat que requereix el contacte físic, la distància física és impossible dalt de l’escenari i per gaudir de l’espectacle vols cert contacte. Per això estem elaborant un pla per obrir amb el 100% de l’aforament pensant en el setembre si la situació ho permet. La norma que contempla un terç de l’ocupació ens mata. Els teatres privats amb les condicions actuals no obriran", assegura a Públic Isabel Vidal, presidenta d’ADETCA, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya.

L’aturada escènica implica una pèrdua econòmica que ja té xifres. Des d’ADETCA calculen que a Catalunya durant l'abril entre gires i exhibicions s’han deixat d’ingressar 15 milions d’euros i en el que portem de maig vuit milions més. La majoria dels teatres ja han donat la temporada per perduda, s’han cancel·lat espectacles i d’altres s’intenten reprogramar.

Pel món del teatre oferir continguts digitals tampoc és la panacea. "Els continguts digitals estan molt bé i ho valorem molt però al final s’ha de fer teatre. Són moltes les persones que s’ho estan passant malament, quan vam engegar l’Actua Cultura ja era perquè estàvem molt malament, i amb una crisi com aquesta companyies, productores, tècnics, sales… tothom està aguantant i arribarà un moment que ja no es podrà", adverteix Isabel Vidal.

Esperances posades en la propera temporada

Malgrat les propostes virtuals i la necessitat de que l’activitat teatral no s’aturi des de l’anunci de l’estat d’alarma el passat 13 de març les butaques de les sales estan buides. Al TNC, al Lliure, i el Mercat de les Flors ja han donat la temporada per finalitzada. Per això des del Teatre Lliure han optat per posar totes les energies en la propera temporada. Una decisió que ha comportat cancel·lar les funcions d’El quadern daurat, La nostra parcel·la i també coproduccions i produccions pròpies. En un comunicat, el director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, expressava la seva tristesa davant una situació que qualifica de tràgica: "Sentim una tristesa compartida amb els equips artístics de creadors, creadores i intèrprets. Una suma d’impotència i decepció que provarem de curar durant la temporada 20/21".

"Les arts escèniques és dels sectors que preveu tornar més tard a allò que en dèiem normalitat, tot i ser el nostre un dels ecosistemes laborals més precaris i, curiosament, dels que més aporten no només a l’economia d’un país sinó a la seva identitat"

"Les arts escèniques és dels sectors que preveu tornar més tard a allò que en dèiem normalitat, tot i ser el nostre un dels ecosistemes laborals més precaris i, curiosament, dels que més aporten no només a l’economia d’un país sinó a la seva identitat. La cultura és això també, la nostra motxilla comuna. Allò que ens defineix com a societat. I no la podem oblidar, ans el contrari: s’ha de prioritzar. Per això té importància reprendre l’activitat al més aviat possible, per no oblidar-nos que la cultura, i en aquest cas les arts escèniques, ens defineixen, ens cohesionen i ens expliquen com a societat", sosté Martel.

Per mantenir la flama del Lliure, han engegat una programació digital sota el mateix lema #TheShowMustGoOn perquè la prducció no s’aturi i estan treballant en una línia d’ajuts extraordinaris dins els 'Ajuts a la creació Carlota Soldevila', per activar la creació.

Els canvis del Temporada Alta

Més enllà dels escenaris, els festivals també han de canviar el seu model a causa de la Covid-19, com és el cas del Temporada Alta, el festival d’arts escèniques que és un punt de trobada entre l’escena catalana i la internacional, i una plataforma de suport a la creació i la producció d’espectacles, característiques que l’han fet merèixer un lloc al mapa dels millors festivals de teatre europeus. "La cosa canvia cada dia, l’únic que sabem es que farem festival hi hagi el que hi hagi, hi haurà una part del Temporada Alta, física i real, i també hi haurà una part virtual, que hi serà a partir d’ara i per sempre més. Però nosaltres no volem que la part virtual substitueixi res, volem que sigui un complement", explica Salvador Sunyer, director del Temporada Alta.

Estar pendents i preparats per les condicions que es trobin i fer una edició amb menys pressupost això és el que es planteja l’equip del Temporada Alta. "Tindrem la meitat del pressupost perquè a diferència d’altres festivals aquí no tot és diner públic, tirem d’esponsors i guixeta. I la part pública de subvenció que tenim ha de servir per què la gent pugui viure del seu ofici. És essencial que es continui produint, que hi hagi coses físiques i que quan n’hi hagi de virtuals els artistes cobrin", emfatitza Sunyer, que també considera que "els teatres privats amb el 30% d’aforament no poden sobreviure, tot i les subvencions".

Salvador Sunyer: "Aquesta crisi afecta els països que no tenen un sistema cultural ben articulat i aquí el món artístic queda al descobert si no està dins una estructura pública"

Sunyer acostumat a estar en contacte amb el bo i millor de l’escena europea fa una anàlisi força crua de la situació al nostre país: "Aquesta crisi afecta els països que no tenen un sistema cultural ben articulat i aquí el món artístic queda al descobert si no està dins una estructura pública. A França ho tenen cobert amb les intermitents si tu treballes uns dies l’any tens dret a una mena de prestació, i a Alemanya també ho han solucionat. A França hi ha 70 escenaris nacionals i han pagat tota la programació de tota la temporada, aquí no ho han fet. A la Segona Guerra Mundial, quan Anglaterra estava ensorrada en Churchill va decidir apostar per la cultura, oi?".

Atrapades en la teranyina d’aquesta crisi, les arts escèniques encara són més vulnerables. La situació actual no permet saber amb exactitud ni quan ni com el públic podrà tornar als teatres. En l’anomenada fase 2, es permetran actuacions a l’aire lliure, detall que dona esperances al festival Grec (de fet a l’hora de tancar aquest article els responsables del festival estaven reunits parlant de què i com fer-ho). Però de moment, els diners de les ajudes pensades amb la finalitat de donar una mica d’aire al sector no arriben. Tot just es comencen a cobrar els ERTO. I les fonts consultades de crèdits no en volen saber res, el que necessiten i de manera urgent és una liquiditat a fons perdut per poder garantir que l’espectacli torni a començar.