L’emergència habitacional impulsa un decret llei per ampliar l’habitatge públic al País Valencià

El decret llei per a l’ampliació d’habitatge públic al País Valencià mitjançant els drets de tanteig i retracte, aprovat pel ple del Consell el passat 5 de juny, arriba aquest dimecres a les Corts, que haurà de votar la seua convalidació. La norma, impulsada per la Conselleria d’Habitatge que dirigeix el també vicepresident segon del Consell, Rubén Martínez Dalmau, pretén donar resposta a les situacions derivades de l’actual emergència habitacional, donant un nou impuls al dret d’adquisició preferent de la Generalitat i altres entitats públiques com ajuntaments o mancomunitats.

Martínez Dalmau recalca que s’ha fet "un pas decisiu en la consecució plena d'un dret constitucional", ja que la norma dota el Govern valencià d’"eines necessàries per a evitar que les cases on viu la gent acaben sent propietat dels fons d'inversió". El propòsit és duplicar el nombre d'habitatges d'interès social en els pròxims deu anys, tal com contempla el pla estratègic "Hàbitat 20-30".

No debades, fa només uns dies, el mateix vicepresident mostrava la seua satisfacció en presentar "l'operació més gran d'adquisició d'habitatge públic per tanteig que ha fet la Generalitat" i la major "que s’ha fet mai a l’Estat espanyol". Amb una inversió de més de 8,5 milions d’euros, s’ha aconseguit incorporar al parc públic un paquet de 218 habitatges que el Banc Sabadell tenia previst vendre al fons Cerberus. Aquesta intervenció, qualificada d’"històrica" per a Martínez Dalmau, s’ha pogut realitzar per una quantitat un 25% per davall dels preus de valoració de l'Agència Tributària Valenciana i, segons va explicar el dirigent, ha suposat el rescat d’almenys 95 famílies, la gran majoria en situació d’especial vulnerabilitat.

Protecció permanent

"Ens n’hem d’alegrar, d’aquesta normativa. Hem passat molts anys sense cap tipus de política pública destinada a ampliar eixe parc públic d’habitatge", expressa Nacho Collado, soci de El Rogle, cooperativa que treballa drets relacionats amb l’habitatge. El jurista aplaudeix que, a partir d’ara, la totalitat dels habitatges adquirits per aquesta via tindran protecció permanent, corregint els règims de protecció temporal i desclassificació de VPO que han derivat en un negoci especulatiu.

Collado subratlla els principals punts forts del nou pla. D’una banda, l’ampliació dels supòsits en els quals es podrà exercir els drets d’adquisició preferent. Fins ara estaven limitats als habitatges de protecció pública. Ara les administracions valencianes tenen la possibilitat d’exercir eixos drets també sobre habitatges transmesos en execució hipotecària o venda extrajudicial, habitatges transmesos mitjançant dació en pagament de deutes hipotecaris i habitatges que es transmeten en grans operacions immobiliàries.

Per al jurista, la clau de la normativa apunta cap a la capacitat que té l’administració d’intervenir en grans transmissions patrimonials o grans mercantilitzacions de l’habitatge. En aquest sentit, el decret llei marca la intervenció en les transmissions d’edificis amb un mínim de cinc habitatges quan el percentatge és igual o superior al 80% de l’immoble, siga mitjançant venda directa o venda d’accions o participacions en mercantils. "És molt positiu que la norma també fixe actuacions davant d’aquesta finançarització de l’habitatge que acaba en un mercat de valors i en una compra de paquets per part dels fons voltor. Això sí que dona la possibilitat d’ampliar el parc públic ràpidament i a uns preus molt barats", sosté Collado.

El jurista, d’altra banda, admet l’avanç que suposa descentralitzar aquesta competència. La norma preveu mecanismes per crear o ampliar el parc públic municipal d’habitatges d’aquelles localitats que ho desitgen mitjançant l'exercici dels drets d'adquisició preferent a favor seu o la cessió d'aquests drets. Amb tot, Collado reconeix una manca de personal en l’estructura gestora que pateix tant la Generalitat com les administracions locals i que pot revelar-se com el principal entrebanc a l’hora d’aplicar la norma. De manera paral·lela, el pla preveu l’elaboració d’un catàleg en el termini màxim de sis mesos amb l’objectiu de delimitar les àrees de major necessitat d’habitatge.

El decret llei preveu que les entitats sense ànim de lucre que desenvolupen funcions de reinserció social puguen obtenir cases mitjançant cessió d’habitatge públic

Un altre dels punts destacats és la funció social de l’habitatge que s’hi contempla, amb la destinació de l’habitatge adquirit a les persones i les famílies en risc d’exclusió. Alhora, el decret llei preveu que les entitats sense ànim de lucre que desenvolupen funcions de reinserció social puguen obtenir cases mitjançant cessió d’habitatge públic. Collado creu imprescindible que les administracions promoguen polítiques d’habitatge assequible però, a més d’adreçar-les de manera prioritària a les persones més desfavorides, el membre de El Rogle sosté que cal generar altres polítiques encaminades a modular el mercat i oferir recursos diferents per al conjunt de la població. "D’aquesta manera, tenim la possibilitat de frenar o refredar els preus", indica.

Més voluntat i més pressupost

Des de la Coordinadora de les PAH del País Valencià també valoren la norma com un avanç important atesa la situació ínfima, tant en quantitat com en qualitat, del parc públic actual de la Generalitat. Per a aquests col·lectius, els 14.000 habitatges de què disposa el Govern valencià resten molt lluny d’una cobertura digna davant les necessitats d’emergència habitacional procedents de la crisi de 2008, agreujada per les demandes sorgides de la covid-19.

Els activistes subratllen que la viabilitat del decret llei dependrà directament dels pressupostos que s’hi destinen tant per part de la Generalitat com dels que provinguen de l’Estat, a més dels municipals. José Luis González, portaveu de la PAH València, sosté que el nou instrument legal complementa la llei per a la funció social de l’habitatge, aprovada a les Corts el 2017, que ja van valorar positivament perquè estableix el dret subjectiu a l’habitatge i un seguit de mecanismes de defensa. Tot i la bona direcció, González creu que cal més voluntat política i més pressupost.

Fa uns dies, el mateix portaveu va comparèixer a les Corts en el marc de la comissió per a la reconstrucció social, econòmica i sanitària, on va llançar algunes propostes. Entre elles, va reclamar una moratòria de tots els desnonaments fins al 31 de desembre de 2021. Sobre l’habitatge públic, més enllà de la recent mesura de la Generalitat, González considera absolutament necessari la cessió temporal a les administracions públiques de tots els habitatges buits de què disposa la Sareb i la banca, el rescat de la qual puja més de 65.000 milions d’euros. "Les PAH del País Valencià no acceptem les paraules del Banc d’Espanya que diuen que hi ha uns diners que no es recuperaran. Eixos diners són de la ciutadania de tot l’Estat, en qui han de revertir", raona el portaveu.

Contra l’escut social

La sessió a les Corts de hui arriba després de setmanes d’intensa campanya contra aquest decret llei de tanteig i retracte. La seua aprovació ja va estar marcada per les denúncies del vicepresident Martínez Dalmau, qui ha afirmat l’existència de pressions i amenaces, "públiques i privades, per part d’aquells que volen manar sense presentar-se a unes eleccions".

Patronal, promotors i immobiliàries s’han pronunciat en les darreres hores mostrant-hi un rebuig frontal. Argumenten que la norma crea inseguretat jurídica i serà un llast per a la recuperació econòmica. L’oposició a les Corts (PP, Ciudadanos i Vox) s’alinea amb aquestes màximes i demana que es tramite com a projecte de llei per a poder incorporar modificacions. El PP ja deixa oberta la porta del recurs judicial en veure’l "clarament anticonstitucional".