Contingut ofert per la Diputació de Barcelona
L’edat no em limita
La Diputació de Barcelona posa en marxa un programa de lluita contra l’edatisme envers les persones grans. La Corporació ha invertit 1,5 milions d’euros en projectes municipals i ha posat en marxa diversos recursos de sensibilització per fer visible aquesta qüestió i conscienciar la ciutadania.
CP
L’edatisme descriu la situació de discriminació que, en aquesta societat cada cop més longeva, pateixen moltes persones grans, només per tenir l’edat que tenen. L’edatisme es basa en estereotips i prejudicis que passen desapercebuts, que semblen poca cosa; però que, com estan tan presents en el llenguatge, les actituds i les polítiques, tenen efectes negatius sobre la salut, l’autoestima i els drets de les persones grans. L’envelliment, que és una conquesta social fruit dels avenços en salut, benestar i drets, no pot ser un motiu de discriminació. Hem d’estar orgullosos de ser un dels països més longeus del planeta; però per gaudir plenament d’aquesta etapa cal trencar prejudicis, perquè no és l’edat el que defineix les persones, sinó la seva història, les seves capacitats i els seus interessos.
Prioritat de la Diputació de Barcelona
La lluita contra l’edatisme forma part del projecte Generacions Diverses: cap a la igualtat d’oportunitats, un dels projectes transformadors de la Diputació de Barcelona i inclou, entre d’altres, una línia de finançament d’1,5 milions d’euros en iniciatives locals per impulsar accions i polítiques al territori de la província. A més, aquesta tardor, la Diputació de Barcelona va organitzar el 1r Congrés d’Edatisme: cap a uns municipis no edatistes, una iniciativa pionera a l’Estat, amb l’objectiu de promoure i compartir una mirada diversa i enriquidora dels processos d’envelliment i per posar aquesta problemàtica, que afecta a una part important de la població, en l’agenda política i social.
Una altra iniciativa impulsada des de la Diputació de Barcelona és l’exposició ‘Edatisme zero envers les persones grans’ que ja està itinerant per diversos municipis de la província. Aquesta mostra convida a reflexionar sobre els estereotips i els prejudicis associats a l’edat, denuncia les conductes edatistes que sovint passen desapercebudes i reivindica una mirada més inclusiva i més respectuosa envers les persones grans.
Tinc actituds edatistes?
L’edatisme està molt arrelat en la nostra manera de fer i de pensar i per això tenim moltes actituds discriminatòries de les quals ni tan sols en som conscients.
Comprova si tens o no reaccions edatistes en situacions de la teva vida quotidiana amb aquests exemples.
1. Quan una persona gran s’acosta al caixer automàtic, penso que em tocarà esperar més del normal.
Assumir que les persones grans no tenen habilitats amb les eines tecnològiques és edatisme.
2. Quan em dirigeixo a una persona gran, acostumo a parlar-li més a poc a poc perquè se que els costa més entendre les coses.
Tractar les persones grans de forma paternalista, com si no poguessin entendre les coses, és edatisme.
3. Quan una persona gran diu que viu sola, penso que deu estar molt aïllada i trista.
Creure que les persones grans no poden gaudir de l’autonomia i de la tranquil·litat de viure soles és edatisme.
4. Quan una persona gran diu que vol fer servir aplicacions de cites, penso que ja és tard per a trobar una nova parella.
Negar que les persones grans poden tenir ganes d’enamorar-se i/o desig sexual és edatisme.
5. Quan veig una persona gran treballant en una empresa on la majoria són persones joves, penso que deu ser una càrrega.
Subestimar el valor professional de les persones grans i suposar que no tenen res a oferir en l’àmbit laboral és edatisme.
6. Quan faig bromes o comentaris com "estàs fet un iaio/iaia", "ja no tens edat per...", "se’t passa l’arròs", penso que ningú es pot ofendre perquè no hi ha mala intenció.
Utilitzar expressions que qüestionen les capacitats o possibilitats d’algú només per l’edat és edatisme.
7. Quan veig una persona gran participant en activitats esportives, penso que segur que no podrà seguir el ritme.
Pensar que les persones grans no poden ser actives físicament és edatisme.
8. Quan veig que hi ha persones grans que van a la universitat, penso que l’edat per aprendre i formar-se ja se’ls ha passat.
Creure que les ganes i la capacitat d’aprendre es van esvaint a mesura que ens fem grans, és edatisme.
9. Quan una persona gran expressa una opinió ferma, penso que les persones grans són molt tossudes.
Creure que totes les persones grans tenen el mateix tipus de caràcter és edatisme.
10. Quan em parlen de l’edatisme, considero que no és tan greu com altres formes de discriminació, com el racisme o el masclisme.
Menysprear els efectes negatius de la discriminació envers les persones grans és edatisme.
La Diputació de Barcelona, amb aquestes i amb d’altres iniciatives, vol situar l’edatisme en el debat social i polític i en les polítiques públiques, especialment en el món local, com a administració més propera a la ciutadania.
Més informació a: www.diba.cat/edatisme
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proclamats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global 2030.