L'Audiència Nacional processa pel cas 3% a l'exconseller Gordó, a Osàcar i Viloca, a CDC i PDeCAT, i a diversos empresaris

L'Audiència Nacional proposa jutjar els exgerents de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germá Gordó, a l'exresponsable jurídic del partit Francesc Xavier Sánchez Vera, així com altres 28 persones físiques i 16 jurídiques, per delictes d'organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals en el cas 3%, l'estructura posada en marxa per finançar "il·legalment i de forma encoberta" la citada formació política.

Osàcar, també extresorer de CDC, va ingressar a presó el passat 25 de juny condemnat a tres anys i mig de pena pel cas Palau, processat pels delictes de malversació, apropiació indeguda, tràfic d’influències, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i blanqueig de capitals

El magistrat José de la Mata dirigeix la causa, entre altres, contra diversos exalts càrrecs polítics i funcionaris d'administracions públiques de Catalunya vinculats a CDC o el PDeCat, i a les empreses Teyco, Urbaser, Fundació ACS, grup Soler Constructores o Copisa. La interlocutòria posa fi a una investigació que es va iniciar el 2015 i  que ha conclòs amb aquesta resolució en la qual el jutge descriu l'operativa desplegada pels investigats en almenys 31 adjudicacions d'obra pública sospitoses entre el 2008 i 2012 que van suposar el 7,7% del finançament global del partit.

Els tres esglaons de l'organització criminal

De la Mata assenyala que alts càrrecs de CDC, de connivència amb responsables públics i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i amb diferents empresaris, van posar en marxa una estructura per finançar a aquest partit polític "il·legalment i en forma encoberta".

En el més alt nivell de l'organització, el jutge inclou als responsables del partit Gordó, Osàcar i Viloca, que duien a terme un control i seguiment de les licitacions d'obra pública i serveis oferts per diferents administracions de l'àmbit territorial català, totes sota l'esfera de poder de CDC (ajuntaments, diputacions o organismes dependents de la mateixa Generalitat), i "influïen en els seus responsables per tal d'aconseguir que fossin adjudicades a les empreses connivents o associades a aquest pacte criminal". Ells, segons el jutge, portaven els comptes, materialitzaven el seguiment de deutes pendents, en les adjudicacions donades i, "per descomptat, rebien els pagaments".

En un segon esglaó, el magistrat situa les autoritats d'aquestes administracions que, d'acord amb els responsables de CDC i seguint les seves indicacions, van alterar efectivament concursos públics amb la finalitat de "dirigir-los" cap a les companyies dels empresaris connivents. Aquí se situen persones com Josep Antoni Rosell, director general d'Infraestructures de la Generalitat del 2011 al 2016; Joan Lluís Quer, president d'Infraestructures.cat del 2011 al 2015; Sixte Cambra, president del Port de Barcelona del 2011 al 2018 i exsenador de CiU; o Antoni Vives, extinent d'alcaldia de Barcelona que va pactar fa poques setmanes una condemna amb la Fiscalia per esquivar la presó.

Al tercer esglaó, l'instructor inclou el grup dels empresaris que, sistemàticament, es van concertar amb alts càrrecs de CDC per fer pagaments encoberts al partit, sota l'aparença de donacions, a través de les fundacions vinculades a CDC, CatDem i Fundació Forum Barcelona. Aquí se situen empresaris com Sergio Lerma, Josep Manel Bassols, Félix Paquina, Jordi Sumarroca, Antonio García Bragado, Joan Maria Pujals, exconseller de Cultura en els governs de Pujol, entre altres. Entre les empreses processades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, Grup Soler Constructora, COPISA, TEC Cuatro, Oproler, Pasquina, entre altres.

CDC i PDeCAT, persones jurídiques investigades

El jutge en el seu escrit processa 16 persones jurídiques que, sistemàticament, diu, es van concertar amb alts càrrecs de CDC per alterar en perjudici d'interessos públics els processos de contractació pública, rebent adjudicacions de licitacions i concursos públics de les diferents administracions governades per CDC a canvi d'efectuar pagaments al partit.

En relació amb CDC, el jutge jutge destaca que l'operativa s'ha mantingut en el temps, fins i tot després dels fets investigats en el cas Palau, per la qual cosa es pot concloure que els càrrecs amb responsabilitat en el partit "no haurien emprès cap iniciativa per impedir una activitat delictiva que es manté, almenys, durant onze anys".

En relació amb el PDeCAT, va ser al juliol de 2016, apunta el jutge, quan es pren la decisió en el si de CDC de cessar en la seva activitat per fundar aquest nou partit, malgrat la qual cosa hi ha una aparent identitat, assenyala el magistrat, entre les dues formacions. Això permet, indiciàriament, afirmar que la creació del PDeCAT, lluny de correspondre amb el naixement d'un nou partit, "es correspon amb la mera transformació o canvi d'aparença d'una mateixa realitat amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què pogués haver incorregut la formació política precedent, CDC".