L'Audiència de Girona arxiva la querella contra la policia infiltrada que va tenir una relació amb un activista

L'Audiència provincial ha arxivat la querella contra la policia nacional que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt (Gironès) i va mantenir una relació amb un activista per obtenir informació. La interlocutòria s'alinea amb la decisió del jutjat d'instrucció i conclou que no hi va haver ni delicte de tortures ni tampoc de revelació de secrets per part de l'agent, que feia servir el nom fals de Maria Perelló. L'advocat Benet Salellas ja ha anunciat que presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional a la denúncia interposada a finals del 2023. 

La querella la van presentar l'activista Òscar Campos, amb qui l'agent va mantenir-hi una relació entre els anys 2020 i 2022,   conjuntament amb la CUP i quatre entitats. L'Audiència destaca que la relació va ser "consentida" i que l'agent "no va prevaldre's de la seva condició de funcionari públic", sinó que tan sols "la va ometre". A més, subratlla que tan sols hi ha "sospites" que la policia "s'apoderés" d'informació reservada i que, en tot cas, no la va obtenir de manera "fraudulenta", en ser la seva parella.

La querella es va interposar pels delictes de tortura i contra la integritat moral, lesions psíquiques i descobriment i revelació de secrets. L'escrit subratllava que la policia s'havia extralimitat en les seves funcions, sobretot per haver arribat a mantenir una relació sentimental amb l'activista per obtenir informació. I a través seu, accedir a dades d'entitats i organitzacions de l'esquerra independentista. A més, la querella subratllava que l'agent va assistir a dues reunions particulars que Campos va mantenir amb els seus advocats. 

La querella va anar a parar a la taula del jutjat d'instrucció 3 de Girona. I a principis de maig, un any i mig després d'interposar-se, el jutjat va rebutjar admetre-la i investigar els fets. També, després de rebre un informe de la Fiscalia que concloïa que no veia delicte en l'actuació de la policia infiltrada. L'advocat de l'activista va presentar recurs davant l'Audiència de Girona, que ha confirmat allò que ja va resoldre el jutjat d'instrucció. La interlocutòria, amb el magistrat Walter Ballarín com a ponent, arxiva la querella i deroga el recurs.

"Convidada i acceptada"  

Remetent-se a allò que ja va concloure el jutjat, l'Audiència tan sols precisa que la funció de l'agent era "captar informació d'interès per a l'ordre i la seguretat pública". Rebutja el delicte de tortures, perquè la relació sentimental entre la policia nacional i l'activista "va ser consentida". El tribunal diu que "hauria omès" la seva identitat amb l'objectiu d'iniciar una relació que no va ser "ni degradant ni humiliant". Segons l'Audiència de Girona, durant el temps que van ser parella, l'activista no va sofrir "patiment". 

Pel que fa al delicte de revelació de secrets, recull que "no hi ha indicis" que la policia nacional s'apoderés de documents i informació reservada arran de la seva relació amb Campos. De fet, assenyala que és "tan sols una mera sospita" que l'agent infiltrada ho fes, basant-se en l'argument que -segons recollia la querella- l'activista li va permetre accedir al seu ordinador personal i a les seves xarxes socials (precisament, perquè eren parella).

A més, tot i que el redactat fins a cert punt és ambigu, la interlocutòria també rebutja que la policia infiltrada accedís de manera "fraudulenta" a informació reservada o dades personals de l'esquerra independentista. I aquí, l'Audiència de Girona es remet a allò que recull la mateixa querella sobre Campos: "Compartia totes i cadascuna de les informacions privilegiades que tenia de les organitzacions i entitats de les quals formava part".

Segons el tribunal, com que la policia era la seva parella, la seva participació a trobades i reunions era "acceptada". Fins i tot, recull que la policia va ser "fundadora" del Sindicat d'Habitatge de Girona i Salt. Segons el mateix argument, el tribunal també rebutja que la infiltrada cometés revelació de secrets pel fet d'assistir a les reunions de l'activista amb els seus advocats. Finalment, rebutja que el cas es pugui equiparar amb el de les escoltes del CESID o les de Pegasus, on hi ha "intercepció de les telecomunicacions".