L'Audiència de Barcelona denega l'amnistia per primer cop a un policia investigat per lesions el 2019

L'Audiència de Barcelona ha denegat per primer cop l'amnistia a un policia investigat per lesions i maltractaments a un jove agredit l'octubre de 2019. Es tracta d'un agent del cos dels Mossos d'Esquadra. Així ho ha anunciat aquest dimecres el Centre per la Defensa del Drets Humans Irídia, que havia interposat un recurs d'apel·lació a la decisió prèvia d'un altre jutjat. Segons Irídia, es tracta d'una resolució "sense precedents" que "aplica els estàndards internacionals de drets humans".

D'aquesta manera, la secció setena de l'Audiència Provincial de Barcelona ha estimat el recurs d'Irídia i ha revocat la decisió del Jutjat d'Instrucció núm. 4 que havia acordat l'arxivament de la causa per aplicació de l'amnistia. El tribunal ha apuntat que la causa s'havia obert per presumptes maltractaments policials ―tracte inhumà o degradant― i que, per tant, no es podia aplicar l'amnistia sense celebrar abans un judici oral, "que ha de permetre determinar la naturalesa dels fets".                      

L'impacte, fora de la zona de protestes

El cas investiga les lesions que va patir un noi el 18 d'octubre de 2019, quan va rebre l'impacte d'un projectil de foam a la cama i un altre que va tocar-li la motxilla, mentre corria per allunyar-se de la zona del carrer Provença, entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya. Recordem que durant la tardor de 2019 es van succeir tota una sèrie de protestes al centre de Barcelona ―i arreu de Catalunya― per a rebutjar les condemnes contra els líders del Procés.

Com que no es va poder identificar l'autor dels trets, la investigació es va continuar contra el superior jeràrquic de l'agent, com a últim responsable de l'actuació.

L'Audiència de Barcelona al·lega que no es pot descartar que es fes servir el projectil de foam en unes condicions en què l'agent no estaria autoritzat. El permís per a disparar estava establert per a atacs directes amb pedres i altres objectes contundents o pirotècnia. Segons explica Irídia en un comunicat, "els fets van ocórrer fora de la zona de les protestes, posant en qüestió la justificació policial basada en el context de desordres públics".                      

"La resolució cita la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, recordant que en casos de possibles tortures o tractes degradants l'Estat té l'obligació de dur a terme una investigació exhaustiva i efectiva abans de tancar la causa", continua el comunicat. 

Amb aquesta decisió, el tribunal "trenca", segons Irídia, "l'hegemonia interpretativa sobre l'aplicació automàtica de la llei d'amnistia" i obre la porta a excloure de la seva cobertura els casos de violència policial. Els activistes pels drets humans han celebrat que s'hagi constituït un precedent en la "lluita contra la impunitat policial".