L'aterratge d'un fons inversor amenaça de deixar sense casa 150 famílies de Sant Joan Despí

150 famílies de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) temen quedar-se sense casa de manera imminent, després que un grup inversor, rere el qual hi hauria persones vinculades al gegant nord-americà Goldman Sachs, s'hagi fet amb la propietat del bloc del barri de les Planes en què viuen des de fa cinc anys i plantegi increments desorbitats del preu del lloguer. El gruix de les famílies no podrien assumir els possibles augments, que segons els han comunicat extraoficialment oscil·larien entre el 40% i el 100% de les rendes actuals, situant-se en una forquilla que aniria dels 1.100 als 1.350 euros mensuals. Bona part dels contractes finalitzen durant el primer semestre d'enguany i els primers s'acaben a mitjans de març.

Atesa l'emergència de la situació, el gruix dels afectats ha celebrat aquest dimecres una assemblea oberta al centre cívic del barri, on més enllà de denunciar sentir-se víctimes d'un nou cas d'especulació han plantejat possibles accions per evitar quedar-se sense casa. A l'assemblea hi han assistit representants de la PAH i del Sindicat de Llogaters, a banda de membres dels diversos grups polítics municipals, amb l'excepció del PP. També hi havia la diputada d'En Comú Podem Sònia Farré, veïna de Sant Joan Despí.

El punt de partida dels afectats està clar: estan disposats a negociar col·lectivament i en cap cas d'un en un; no es neguen a una modificació del lloguer sempre que sigui raonable, però no acceptaran quedar-se al carrer. I si cal, deixen clar que no entregaran les claus quan se'ls esgoti els contractes. "En quina situació ens trobarem? Estem parlant de 150 famílies [més de 300 persones viuen als habitatges] que tenen un futur incert. I on anirem a viure, si no hi ha oferta de pisos a Sant Joan i en molts casos parlem de parelles que tenen fills escolaritzats al municipi?", ha explicat Julio Jiménez, portaveu dels veïns i vicepresident de l'Associació de veïns i veïnes de les Planes.

L'ombra de Goldman Sachs

La història arrenca el 2013. Un bloc de pisos enorme de Sant Joan Despí situat molt a prop de la B-23 i, per tant, a escassos quilòmetres de l'entrada a Barcelona per l'avinguda Diagonal, estava buit després que no es trobessin compradors un cop va esclatar la bombolla immobiliària. Alguns dels habitatges havia sortit al mercat a un preu que rondava els 600.000 euros. Finalment, van posar-se en lloguer a preus d'entre 580 i 900 euros i la pràctica totalitat va passar a estar habitat, en gran part per parelles joves que ja vivien al municipi.

Durant tots aquests anys, els lloguers s'abonaven a Arrenda Associats, una administradora de finques i edificis amb seu a Terrassa, que és amb qui s'havien signat els contractes. La situació va canviar, però, fa algunes setmanes, quan diversos veïns van rebre un burofax en què se'ls notificava que al venciment del contracte -mitjan de març- haurien d'entregar les claus i abandonar el pis. La notificació la va enviar una societat anomenada Medasil Desarrollos, que segons han pogut saber els afectats és simplement la gestora del "grup inversor" que s'ha fet amb la propietat de l'immoble, del qual desconeixen encara la identitat. Aquesta societat té com a administrador únic Valentín Bascuñana, un conegut empresari del sector immobiliari que participa en més d'una desena de societats. La companyia té com a apoderades dues empreses: Picton Investments i Promociones Lladero. Ambdues tenen Bascuñana, però a més a més comparteixen domicili social amb Medasil Desarrollos, el 4-1ª del número 682 de l'avinguda Diagonal de Barcelona.

Al consell de Picton i de Lladero hi apareixen diversos alts càrrecs de Goldman Sachs, el totpoderós banc d'inversió dels Estats Units. En concret, són Ana Estrada López, consellera de Picton, presidenta de Lladero i persona de referència de Goldman Sachs a l'Estat espanyol; Marielle Stijger, també consellera de Picton, vicepresidenta de Lladero i manager general de la filial dels fons d'inversió a Luxemburg; i Guillaume Marinacce, director de Goldman Sachs a Espanya i apoderat de les dues societats que tenen presència al consell de la societat que gestiona l'edifici de Sant Joan Despí. Goldman Sachs és un dels gegants de la banca d'inversió a nivell global i entre els múltiples sectors en què té interessos també hi ha l'habitatge. De fet, a través de filials s'ha fet el control de milers de cases a l'Estat espanyol, algunes de les quals prèviament destinades al lloguer social.

Segons va informar TV3, l'argument de la societat gestora és que els pisos van llogar-se el 2013 "per sota del preu de mercat" i ara pretenen "actualitzar-los". Ara bé, diversos veïns afectats han confirmat a Públic que han parlat extraoficialment amb representants de la companyia i que la propietat considera els habitatges "d'alt standing" i els lloguers se situarien clarament per damunt dels 1.000 euros mensuals, un nivell inassumible per a bona part dels actuals residents. El president de l'associació veïnal, Antonio Gámez, detalla que "ens van dir que volien negociar i que buscaran solucions però que els preus seran els de mercat". Gámez, que no viu a l'immoble però hi va gairebé a diari perquè hi resideix la seva mare, afegeix que "arribarem fins on faci falta" per evitar deixar les seves llars. Justament aquest dijous, representants dels afectats es reuniran amb un responsable de Medasil Desarrollos per abordar la situació.

Un problema que va més enllà de Barcelona

Després de registrar pujades constants els darrers anys, el preu del lloguer dels pisos s'ha situat en màxims històrics, superant el nivell que va assolir-se en l'època de la bombolla immobiliària. Entre els diversos elements que expliquen la situació hi ha la modificació de la Llei d'arrendaments urbans (LAU) que va aprovar el govern espanyol el 2013, que va reduir de cinc a tres anys la durada dels contractes de lloguer, de manera que el termini per incrementar el preu més enllà del que estableix la inflació s'escurça. Paral·lelament, tant a Barcelona com a l'àrea metropolitana s'ha multiplicat l'aterratge de fons d'inversió -que en molts casos s'han etiquetat directament de "voltors"- que compren edificis sencers, si cal rehabiliten els habitatges, disparen el preu dels lloguers i, conseqüentment, forcen l'expulsió al gruix dels veïns.

Només a la ciutat de Barcelona, són prop d'un centenar els immobles adquirits per societats mercantils, controlades gairebé sempre per grans fons d'inversió, com va revelar la Directa en un reportatge. I, de fet, més del 40% de les compres d'habitatges a la capital catalana ja estan en mans d'empreses inversores. Vauras Investment, Norvet Negotial o MK Premium són els noms d'algunes d'aquestes companyies, que en alguns dels casos estan vinculades a paradisos fiscals, com Luxemburg, l'illa britànica de Man o Luxemburg. Blackstone, un dels grans fons voltors a nivell global, també controla diverses societats que s'han fet amb el control de nombrosos habitatges a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

La problemàtica no deixa d'augmentar i afecta cada cop un gruix més important de la població i fruit d'això també s'ha incrementat la mobilització i l'organització ciutadana per intentar denunciar el que passa i plantar-hi cara. Els veïns de diversos blocs, per exemple, s'han articulat per denunciar que eren víctimes d'una "ofensiva especuladora". En aquest sentit, l'any passat també va néixer el Sindicat de Llogaters, que ja suma més de 1.200 afiliats. Entre d'altres qüestions, reclama que els contractis durin 12 anys en el cas dels grans propietats i sis en el dels petits, i que es renovin automàticament. Demana també la limitació dels augments de renda a índex objectius, ja sigui l'IPC o índexs municipals, o que les administracions només promoguin habitatge públic de lloguer. Més enllà d'una nova LAU, el sindicat defensa la necessitat de regular el preu dels lloguers, bàsicament per evitar els actuals "abusos", que s'està traduint en una constant expulsió de veïns a cada cop més zones.