L'art com a via per canalitzar l'empremta que deixa un càncer infantil

Quan els hi van proposar, ni el Jorge, ni el Pol, ni la María, ni l'Aitana, ni la Maelys s'imaginaven que crearien una obra d'art. Des de l'hospital era difícil pensar que entrarien al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) no com a visitants ni com a oients, sinó com a artistes en potència.

L'objectiu de l'estudi és analitzar l'impacte de l'art en el càncer infantil, un tema molt desconegut

Però així ho van fer, ells i set adolescents més que tenen càncer i que han estat o encara estan en tractament a l'Hospital Vall d'Hebron. Mentre creen, participen en un estudi per avaluar quin és impacte de l'art en pacients oncològics infantils, un tema encara molt desconegut.

És un experiment pioner que forma part del programa d'Arts en Salut "Obrint Portes" i ha estat dissenyat per la psicooncòloga Anna Saló: "Hi ha molt poques publicacions que analitzin la relació entre art i càncer infantil".

De "rollo" a passió

La majoria pensaven que els portaven a un altre "rollo" per distreure'ls de la malaltia, però mentre visitaven la col·lecció de portes del MNAC, amb un lloc especial per les d'Antoni Gaudí, aquesta idea va començar a quedar enrere.

Un dimarts a la tarda, en una de les últimes sessions, a la sala del MNAC on estan treballant s'hi respira concentració. Cadascú treballa en la seva porta, l'element que vertebra el projecte. Alguns ho fan conjuntament, com el Jorge i el Pol, que han creat una porta doble on, per una banda, la fusta i el metall representen la seguretat, un dels conceptes que els hi evoca aquest element.

De l'altra banda et rep la natura i la seva tranquil·litat, en forma d'un arbre, cel blau, núvols i sol. Mentre manipulen el tronc, Pere de Llobet riu perquè ha sortit un doll de resina de dins i no saben què fer-ne. És el restaurador que els hi ha obert la porta a les possibilitats infinites de l'art. "Pensava que veníem a què ens expliquessin obres... I al final les hem fet nosaltres!", diu el Jorge. Ell i el Pol no es coneixien, però en aquestes sessions s'han fet amics.

Una intervenció artística per "combatre el malestar"

No és artteràpia, sinó un experiment científic

"La idea era crear una intervenció artística per combatre el malestar", explica Norma Vélez, coordinadora dels projectes d'Arts en Salut del MNAC. No es tracta d'artteràpia, sinó d'un experiment científic "aplicant els mateixos protocols" com si fos l'assaig d'un medicament.

A través de la reflexió, la introspecció i el diàleg, i un element "ple de càrrega simbòlica" com és una porta, han portat els adolescents a pensar sobre el futur, la soledat i l'aïllament. "Volíem promoure canals de comunicació a través de l'art, un espai on compartir l'experiència de la malaltia en aquesta etapa complexa que és l'adolescència", diu Saló.

"Estem aquí amb els companys, com que tots hem estat en la mateixa situació, ens entenem. Amb els altres, no. Ens sentim més sols i aïllats". Això ho explica la María mentre treballa en la seva porta, amb un pany amagat que simbolitza el procés de conèixer una persona, quan cal que li trobis la "clau" per entrar-hi.

Un grup per fer front a la soledat del càncer en l'adolescència

Totes les portes ja estan en la recta final de la creació. En un racó, el Miguel i el Mathías enganxen sorra curosament. També algunes pedres. Pel Mathías, la platja és tranquil·litat. Ha faltat diversos dies i el Miguel, que va més avançat, l'està ajudant. El programa també és això, crear grup per uns adolescents que moltes vegades han estat allunyats de les aules i els seus amics, i privats de moltes activitats degut als tractaments i al seu impacte en les defenses.

Alguns dels possibles beneficis que caldrà verificar amb els resultats de l'estudi són el foment de l'autoestima i l'autoconfiança i la rebaixa dels nivells d'ansietat o símptomes depressius. "Portar els altres a la seva zona és una manera de canalitzar les seves emocions", diu Saló.

Els adolescents no són els únics que es beneficiaran del projecte, perquè les famílies també n'han format part. Mentre ells creen, elles passegen per unes sales del museu completament buides. El MNAC ja està tancat i pares, mares, germans i altres acompanyants visiten obres de la mà d'una educadora.

Avui toquen les sales d'art de la Guerra Civil. Altres dies ha sigut el torn del romànic o el modernisme. "Ens permet oblidar-nos de la malaltia, és un privilegi", explica la Sonia, mare de la Maelys. "Ja sabem què hem viscut, però ni en parlem. Venim a desconnectar, és igual el que hagi passat, l'important és mirar endavant", diu la mare de l'Aitana, l'Anna.

Ni l'Anna ni la Sonia saben en què treballen les seves filles unes plantes més a baix. No s'imaginen la seva creació, el resultat de la qual s'exposarà tant al MNAC com a l'hospital. 

Un espai segur, sense judicis

La Maelys és molt introvertida i li feia por participar al programa perquè creia que hauria de "socialitzar". Però és una nena molt artística i al final els seus pares la van convèncer. Ara està acabant unes cortines per la seva porta, pintada i decorada amb tons clars, coses dolces i suaus. "Per mi una porta és seguretat, apartes una cosa de l'altra. És una barrera protectora que et protegeix de les coses que no t'agraden".

Les botes amb què Messi es va elevar com a màxim golejador del Barça financien el projecte

Les trobades del dimarts són per a tots un espai on se senten compresos o, almenys, no jutjats. L'Aitana, que té una paràlisi facial a conseqüència del càncer, nota molt aquest espai segur. La seva porta és negra, amb un forat al mig amb dos vidres darrere dels quals hi ha un gat i un espai acollidor. "Vaig ser la primera en apuntar-m'hi, m'encanta l'art!"

Les botes amb què Leo Messi va marcar el gol número 644 amb el Barça, elevant-lo a màxim golejador de la història amb un mateix equip, han servit per finançar un projecte que s'emmarca en la voluntat del MNAC de ser un museu obert a la ciutadania. Un servei públic com poden ser les biblioteques. "Cadascú ha fet el seu procés, cadascú mostra el que ell decideix", conclou Saló.