L'any Badia i Margarit adapta el seu calendari a l'evolució de l'emergència sanitària

Arrenca la commemoració dels 100 anys del naixement del filòleg i exrector de la Universitat de Barcelona Antoni Maria Badia i Margarit. Al llarg de 2020, tindran lloc activitats acadèmiques, culturals i de difusió en memòria seva, amb un calendari que està subjecte a l’evolució de la situació d’emergència sanitària arran del coronavirus. No obstant això, s'ha treballat perquè es puguin incloure iniciatives acadèmiques, culturals i de difusió comissariades pel poeta i lingüista Carles Duarte, que va col·laborar amb Badia i Margarit a la Universitat. Els departaments coordinadors són el de Cultura i el d’Empresa i Coneixement, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística i la Direcció General d’Universitats, respectivament.

La commemoració abastarà els àmbits institucional, universitari i acadèmic. Per conèixer la figura i l’obra de Badia i Margarit, es realitzaran accions divulgatives, amb Carles Duarte, Maria Teresa Cabré i David Paloma, entre d’altres ponents, que es faran de manera presencial o virtual i que tindran com a llocs de referència les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Nàpols.

El cicle de conferències es complementarà amb les accions programades per les entitats que impulsen la commemoració, en què s’abordaran les diferents facetes de Badia i Margarit, com ara el científic vist pels joves recercadors, per part de l’Institut d'Estudis Catalans; la llengua dels barcelonins, resseguint els treballs fets pel doctor Badia, de la Societat Catalana de Sociolingüística; En memòria de Badia i Margarit, de la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística; Ciència i passió. Llengua i literatura de la Universitat de Nàpols i l'Associazione italiana di studi catalani; Homenatge a Antoni M. Badia i Margarit, de l’Association Française des Catalanistes; Badia i Solà, de la Universitat Catalana d’Estiu, i un acte a les Jornades Internacionals per a Professors de Català, de l’Institut Ramon Llull.

A més d’un recull de publicacions i articles sobre els textos i estudis de Badia i Margarit, s’impulsen altres iniciatives com la Menció honorífica Badia i Margarit dels Premis de Recerca Jove 2020 de la Direcció General d’Universitats, i la Menció especial a projectes que facin conèixer la seva obra en la convocatòria de Política Lingüística de subvencions a les entitats per al foment de la llengua catalana.

L’acte d’obertura de l’Any Badia, previst per al 19 de març al Paranimf de la Universitat de Barcelona, s’ha hagut d’ajornar provisionalment per la crisi del coronavirus. La Universitat de Barcelona també prepara una exposició amb motiu de la commemoració de qui en va ser el primer rector durant la democràcia.

Totes les activitats sobre l’homenatjat es poden consultar al web anybadiaimargarit.cat. En aquest espai s’hi aplega la informació biogràfica del filòleg i exrector i estudis de referència bibliogràfics. Aquest web informarà de tots els actes commemoratius, que la Direcció General de Política en tingui notícia.

Trajectòria

Badia va néixer a Barcelona el 30 de maig de 1920 i va morir el 16 de novembre del 2014. Va ser un filòleg i lingüista expert en història de la llengua i en gramàtica catalana. Va fer els estudis d'ensenyament primari i batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida per Alexandre Galí i Coll, que li infongué la preocupació pel llenguatge. Va estudiar als Estudis Universitaris Catalans i es va llicenciar en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny del 1943.

Va iniciar els seus treballs d'investigador amb un estudi de morfologia històrica que va constituir la seva tesi doctoral (1947). Posteriorment va esdevenir catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i, el 1977, de Llengua Catalana. Del 1978 al 1986 va ser rector de la Universitat de Barcelona, i posteriorment rector honorari. Va ser president de la Société de Linguistique Romane (1966-1971) i de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-1976). Va ser també responsable de l’equip català de PatRom (Patronymica Romanica), diccionari dels llinatges romànics coordinat per la Universitat de Trèveris (Alemanya), iniciat el 1987.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, en va presidir la Secció Filològica (1989-1995). Va presidir, a més, el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i el Grup Català de Sociolingüística (1974-1991). Així mateix, va ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi (1986), va ser reconegut amb el Premi d’Honor Lluís Carulla (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).