L'antiga Mesa proclama que "al Parlament no s'hi pot prohibir cap judici" al final del seu judici per desobediència

El judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament durant la passada legislatura ha quedat vist per sentència aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb els acusats reclamant la seva absolució i defensant que en seu legislativa es puguin debatre qüestions com l'autodeterminació i la monarquia i la Fiscalia mantenint la petició de condemnes d'inhabilitació per desobediència. En concret, el ministeri fiscal demana penes d'entre 16 i 20 mesos d'inhabilitació. El jutge ja ha avisat que la sentència és "complicada" i "no sortirà en dos dies".

L'expresident del Parlament Roger Torrent ha alertat que el que s'ha jutjat aquests dies va "més enllà" de les acusacions contra ells, sinó que el que està en risc són les bases del parlamentarisme. Ho ha dit durant el seu darrer torn de paraula. Eusebi Campdepadrós, llavors secretari primer de la Mesa, ha criticat que s'han sotmès a un judici "polític" i ha parlat d'"ingerència jurisdiccional expansiva".

Adriana Delgado, que era la secretària quarta, ha insistit que "no hi pot haver una censura prèvia" en un parlament. El quart acusat, Josep Costa, ja va decidir dijous no acudir al judici, després de qüestonar la imparcialitat dels magistrats, com també van fer la resta d'acusats. Costa era el vicepresident primer de l'organisme. Els debats de les dues resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació es van produir la tardor del 2019 i ambdues van aprovar-se.

Torrent ha reivindicat la llibertat d'expressió dels diputats però no només de les seves opinions personals sinó també de la potestat per traslladar temes de l'interès públic a les cambres. Ha afegit que està també en risc la llibertat ideològica dels diputats i ha respost al fiscal que la expressió d'aquests "no és cap joc". En tercer lloc, ha alertat que també es posa en risc el dret a la representació política, que ha defensat que no només s'ha d'exercir a través de l'expressió d'opinions sinó també de les propostes que es puguin portar a votació.

Per últim, ha dit que es posava en risc la immunitat parlamentària, i novament en al·lusió velada a les paraules del fiscal, ha manifestat que no l'entenia com a "immunitat" sinó com una protecció efectiva de la separació de poders. Prèviament havia defensat que al Parlament "no es pot prohibir cap debat" i ha assegurat que els serveis jurídics no els van advertir que calia aturar les tramitacions.

Torrent: "Al Parlament no es pot prohibir cap debat"

En una línia similar, Delgado ha posat en valor el dret a la llibertat d'expressió, a la representació política i a la iniciativa parlamentària, així com l'autonomia del Parlament i la separació de poders. La també alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet ha confiat que el seu cas no serveixi per "condicionar" altres persones que tenen la voluntat d'exercir la representació política. "Que sigui el bé comú qui ens pugui guiar, no la por", ha demanat.

Per a Campdepadrós el que hi ha és un "judici polític". Ha expressat també la seva sorpresa per les paraules del fiscal el primer dia del judici "qüestionant la independència del tribunal" i fent referència a qüestions polítiques. Ha criticat les "ingerències" per limitar el debat parlamentari i ha afirmat que s'ha arribat al "col·lapse de l'estat de dret" perquè s'ha portat als tribunals el que no s'ha estat capaç de resoldre per la via política.

El fiscal considera que volen "impunitat"

El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha afirmat que quan els membres de l'anterior Mesa del Parlament s'intenten exculpar invocant la inviolabilitat parlamentària, en realitat volen propugnar el principi d'"impunitat". "Pretenent que estan per sobre del compliment de l'ordenament constitucional i de les resolucions dels tribunals, com si fossin una espècie de casta situada per sobre de la resta", ha dit en el seu informe final en el judici contra els membres independentistes de la Mesa.

Segons ell, l'admissió a tràmit i la tramitació de les dues resolucions no està emparada en aquesta inviolabilitat i veu provat que van actuar incomplint el Tribunal Constitucional (TC) perquè aquestes providències "no deixaven lloc a la interpretació". La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, i 16 mesos i 24.000 euros de multa per a Adriana Delgado, alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages), per desobediència greu al TC.