L'ANC minimitza l'autocrítica per haver cedit el protagonisme als partits

L'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) celebra aquest dissabte la seva cinquena assemblea ordinària. Que no té res d'ordinari, des del moment que arriba a pocs mesos de la data fixada en el seu full de ruta -i en el dels partits independentistes- per a la celebració del referèndum, com a molt tard aquest mes de setembre. I en un moment en què l'entitat constata una certa "manca d'entusiasme" en el moviment independentista, així com també que, des de les eleccions plebiscitàries del 27S del 2015, ha cedit la iniciativa del procés als partits. De la qual cosa en fa una lleu autocrítica, no exempta de certa polèmica interna.

Per encarar aquesta "fase crucial del procés", com la defineix la pròpia ANC, en "temps de descompte per culminar-lo", en paraules del seu president, Jordi Sànchez, els socis de l'organització al corrent de pagament estan citats aquest dissabte al Palau d'Esports de Granollers, en una assemblea a la qual ja s'hi han inscrit més de 3.000 membres. "Més que l'any passat i que l'anterior", ressalta Sánchez. Els socis hauran de debatre i sotmetre a votació els comptes de l'entitat, l'informe de gestió elaborat pel Secretariat Nacional i, sobretot, el full de ruta actualitzat per a la "culminació del procés".

El referèndum, el gran objectiu

Aquest full de ruta té com a punt fonamental la celebració del referèndum, i contempla diversos escenaris. En primer lloc, que el referèndum se celebri efectivament. En aquest cas demana una pregunta "clara", que es pugui respondre amb 'sí' o 'no', i proposa "voleu que Catalunya esdevingui una República independent?". El document no fixa un límit mínim de participació ni d'aprovació per considerar vàlid el resultat. En cas de victòria del 'sí', l'ANC instarà el Parlament proclamar "immediatament" la independència, així com a iniciar la "el ple desplegament de la legalitat catalana i l’efectiu apoderament de les institucions de Govern catalanes".

En segon lloc -i escenari més probable-, el full de ruta de l'ANC es planteja què fer en cas d'una "ingerència" de l'Estat que o bé no permeti convocar el referèndum, o fins i tot "suprimeixi o inhabiliti" les institucions catalanes. Davant d'aquesta possibilitat, el full de ruta de l'entitat aposta clarament per una declaració unilateral d'independència. Si el Parlament no pogués dur a terme aquesta proclamació, se n'encarregaria l'Assemblea d'Electes de Catalunya, integrada per parlamentaris i càrrecs electes municipals a iniciativa de l'Associació de Municipis per la Independència, que s'activaria per a l'ocasió. El document que se sotmetrà a votació dissabte és més clar en aquest punt que la primera versió que va redactar el secretariat de l'ANC, i que no contemplava que l'Assemblea d'Electes pogués convocar el referèndum.

"Imatge d'unitat"

Sánchez destaca que, en els propers mesos, es plantejarà "el gran repte de com l'Estat espanyol acabarà resolent la invitació democràtica al referèndum". I no preveu que, en l'assemblea de dissabte, hi hagi grans debats al voltant del text del full de ruta, bàsicament perquè arriba a l'assemblea sense cap esmena viva. "Totes les que s'hi van presentar s'han transaccionat, o bé s'han retirat", explica Sánchez, que posa de relleu aquest fet per afirmar que els socis de l'entitat tenen clar que és un moment de donar "imatge d'unitat i determinació".

A més del full de ruta, els socis de l'ANC votaran també l'informe de gestió del darrer exercici. Que inclou una certa autocrítica, fonamentalment pel que fa a la relació de l'entitat amb els partits independentistes. L'informe repassa el grau de compliment dels objectius aprovats l'agost de l'any passat, i passa relativament de puntetes pel punt que es fixava com a meta "mantenir la independència de l'ANC respecte als partits". Un punt que no valora separadament, sinó dintre de les conclusions de les diverses comissions.

Crítiques a la CUP

Això no obstant, la Comissió d'Incidència Política reconeix en l'informe que l'ANC va cedir als partits la iniciativa del procés independentista fins i tot abans de les eleccions del 27S, des del moment de la creació de JxSí. Una coalició que l'entitat "va assumir com a pròpia victòria". El document lamenta que els partits independentistes van evidenciar "les seves diferències de model" tot just després de les eleccions, i que aquestes discrepàncies "poden arribar a posar en risc el projecte polític que estem duent tots a terme".

En aquesta "pèrdua de lideratge" de l'ANC, l'organització dispara també -i molt concretament- contra la CUP, quan parla de "l'error comès d'haver situat en igualtat de condicions CUP i JxSí", i quan lamenta no haver "explicitat la incompareixença d’una de les parts independentistes", en clara referència als cupaires. En aquestes frases, i sense dir-ho explícitament, el document apunta a les divergències de la CUP amb JxSí per a la darrera investidura, que van acabar amb la renúncia de l'expresident Artur Mas.

"Autocrítica complaent"

Una autocrítica en forma de crítica, que no comparteix tothom a l'entitat. En aquest sentit, fonts del Secretariat de l'ANC han declarat a Públic que "les causes de per què ha perdut influència" l'organització "les poden valorar els mitjans", i han dubtat si l'ANC ha fet "una autocrítica seriosa o una autocrítica complaent".

"Si ara poguéssim tornar enrere, el paper de les entitats, potser fins i tot abans del 9N, podria haver estat diferent", reconeix també Sánchez. El president de l'ANC raona que els partits, tot i que "imprescindibles i insubstituïbles en aquest procés", per la seva pròpia naturalesa "tendeixen, poc o molt, a mirar la part més que la globalitat". "Tots hem après dels errors, que probablement eren inevitables", concedeix igualment. A la vegada que minimitza l'abast de crisis anteriors en assegurar que "en aquests moments crec que tothom ha anant entenent que la defensa de la part és compatible amb l'interès general".

La "manca d'entusiasme" de les bases

També en el terreny de l'autocrítica, l'informe reconeix que, "es comença a percebre una manca d'entusiasme" en l'independentisme. Una breu reflexió que, no obstant, va acompanyada del contrapunt positiu, en afirmar que "la consolidació del moviment, després de quatre anys seguits de mobilitzacions massives, ha seguit augmentant".

"És evident que, per a molta gent, el procés s'hauria d'haver acabat fa molt de temps", explica Sànchez per explicar aquesta "certa fatiga" entre les bases independentistes. Afegeix que, dins del moviment, hi ha "molta gent que ha tingut com a primera experiència política les grans mobilitzacions" del procés, o fins i tot el fet de formar part de l'ANC, i que poden "no entendre algunes decisions". També dóna com a explicació el "desencontre entre els partits, que ha passat factura". Però assegura reitera que aquestes dissensions "són ja aigua passada", i que "en aquests moments la il·lusió i les ganes de ser-hi tornen a estar en el primer pla"

El mateix informe de gestió recorda igualment l'objectiu fixat el 2016 d'"adoptar una actitud vigilant i, si cal, de pressió respecte els grups polítics" per fer complir el full de ruta "votat majoritàriament" el 27S. Sobre aquest punt, Sànchez no vol pensar ara en la possibilitat d'haver de pressionar el Govern. "Estem convençuts que el Govern mantindrà la seva paraula, no tenim cap element per pensar que no ho farà", explica. Assegura que "les coses estan anant com ens van dir públicament i privadament que anirien", i es remet al tempo marcat i als treballs del Pacte Nacional del Referèndum, que haurien d'estar enllestits com a molt tard al juny. "Aleshores el Govern haurà de concretar", conclou.