L'alliberament dels presos i els exiliats polítics, un clam interreligiós

A banda de les incessants riuades de turistes, aquest dimarts al vespre els carrers del barri del Gòtic de Barcelona s'han convertit en un petit formiguer de centenars de persones que portaven algun llaç groc a la roba. Òbviament, no eren viatgers ocasionals, sinó persones que s'adreçaven a la Basílica de Santa Maria del Pi per participar a la pregària de suport als presos i exiliats polítics. En un acte inèdit des que fa vuit mesos va arrencar la fase més intensa de la repressió de l'Estat contra dirigents sobiranistes, el temple catòlic s'ha convertit en l'escenari d'un acte interreligiós. Organitzat amb el suport de l'Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa les famílies dels presos i exiliats, a la pregària hi han participat representants de diverses tradicions religioses amb presència a la ciutat: catòlica, ortodoxa, musulmana, jueva, budista i sikh. També hi ha hagut una destacada representació institucional, ja que entre el pública hi havia la consellera de Justícia, Ester Capella, i el president del Parlament, Roger Torrent.

Minuts abans de les 20h, moment fixat per iniciar una pregària que ha arrencat amb un cert retard, l'església del Pi ja estava plena de gom a gom, fins al punt que s'ha obert de bat a bat la porta principal per poder-hi encabir un major nombre d'assistents. L'acte l'ha presentat la periodista Mònica Terribas, que l'ha definit com un moment de "recolliment compartit entre les diverses comunitats religioses catalanes". En un breu parlament, Terribas ha manifestat que totes elles comparteixen el desig de "resolució del conflicte polític" d'una forma "digna, no violenta i respectant els drets humans".

"Pregària a pregària farem presents les 18 persones que injustament són a la presó o a l'exili", ha afegit la periodista. A partir d'aquí s'ha iniciat la pregària en sí. Cada representant de cada religió s'ha encarregat de llegir un text de la seva confessió, de manera que s'ha escoltat hebreu, àrab i, evidentment, català. Per exemple, la representant jueva ha adaptat una benedicció del divendres al vespre, moment d'inici del shabat, afegint-hi els noms dels 18 presos i exiliats independentistes.

Entre text i text, sonava música de fons i, paral·lelament, familiars dels represaliats encenien espelmes col·locades a l'escalinata d'accés a l'altar de la basílica. La música anava a càrrec del compositor Bernat Vivancos i s'ha iniciat amb una de les peces per clarinet dels Cants de la llibertat presa, que recorden cadascun dels dies que han passat els dirigents catalans a la presó. Posteriorment s'ha interpretat un fragment del Quartet de Dmitri Xostakóvitx, que està dedicat a les víctimes de la guerra i del feixisme.

Però més enllà del que es deia des de l'altar, l'acte ha estat marcat per un intens silenci de tots els assistents, només trencat pel so dels vanos que s'agitaven per intentar combatre una calor ara ja sí estiuenca. Aquesta vegada no hi ha hagut proclames ni càntics de "presos polítics, llibertat!", tant habituals els darrers mesos. Progressivament, l'espai s'ha anat buidant, si bé en el moment de concloure'l, amb la interpretació del Cant dels ocells, que ha anat a càrrec de 18 violoncelistes –òbviament la xifra no és casualitat–, encara registrava una gran assistència. Després d'uns segons d'un altre llarg silenci, un fort aplaudiment ha posat punt i final a un nou acte de denúncia per la situació dels dirigents catalans privats de llibertat o desplaçats a l'estranger. I, un cop més, s'ha demostrat que demanar que la seva situació canviï va més enllà de colors polítics –si bé hi ha excepcions– i classes socials. Si hi havia algun dubte, avui ha quedat clar que també va més enllà de la religió que professi cadascú.