L'Ajuntament de Barcelona decideix retirar la Medalla d'Or de la Ciutat a Joan Carles I

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una declaració institucional per retirar la Medalla d'Or de la Ciutat  i altres reconeixements al rei emèrit Joan Carles I.

La decisió s'ha pres amb 15 vots a favor de les formacions independentistes, ERC i Junts per Catalunya, 14 en contra del PSC, PP i Cs, i l'abstenció de Barcelona En Comú, que governa en coalició amb els socialistes.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha justificat l'abstenció perquè no s'ha retirat un punt de la declaració en el qual es reprova el govern espanyol per la "col·laboració necessària" en la sortida del rei emèrit del territori l'Estat espanyol.

En concret, la proposició demana "iniciar els tràmits per retirar la medalla d'or de la ciutat i de tota la resta de títols honorífics i reconeixements personals" al rei emèrit, així com "constatar que la monarquia espanyola és successora del règim franquista".

També vol "reprovar el Govern de l'Estat per la seva col·laboració necessària en la sortida del rei emèrit, tal i com va admetre el propi president del govern Pedro Sánchez, en una operació destinada a protegir-lo de la justícia suïssa".

També reclama "exigir al president Sánchez i la vicepresidenta Calvo totes les explicacions necessàries per esclarir el rol del Govern de l'Estat en aquesta operació d'Estat de blindatge de la monarquia i detallar la situació actual en la que es troba el rei emèrit".

Insta al govern espanyol i al Congrés dels diputats a "investigar la corrupció de la monarquia", "retirar els privilegis" del rei emèrit i l'aforament el Tribunal Suprem, "derogar els delictes de calumnies i injúries contra la corona i anul·lar les causes i sentències per aquests delictes", "permetre la fiscalització dels comptes i activitats dels membres de la Casa Reial" i "retornar els diners que la monarquia hagi obtingut de manera il·lícita".

Reafirma "el dret d'autodeterminació de Catalunya" i es solidaritza amb "qualsevol iniciativa per exercir el dret democràtic de la ciutadania espanyola a decidir lliurement sobre el seu model d'Estat".

Finalment, indica que es donaran comptes a les institucions de la Unió Europea dels acords i "s'instarà la Comissió Europea a actuar en defensa de l'estat de dret, tot exigint a l'Estat espanyol la deguda i estricta aplicació dels Tractats que regulen les obligacions dels Estats en aquest àmbit".

Colau acusa ERC i JxCat de fer política de "curta volada" 

Colau ha assenyalat que volien votar a favor de la proposició i que per això havien negociat amb ERC i JxCat per intentar retirar el punt on es reprova el Govern espanyol, però no ho han aconseguit. Ha acusat els independentistes de fer una "política trista, partidista, de curta volada, electoralista" amb l'objectiu de "tensionar la relació del govern municipal amb el de l'Estat".

Cs, PP i PSC han argumentat que hi ha altres debats més necessaris en el moment actual. ERC i JxCat, per la seva banda, han carregat contra PSC i BComú pels seus vots no favorables a la declaració institucional.

El ple ha pogut celebrar-se malgrat que Cs, amb un prec, i que el grup de Manuel Valls, amb un recurs de reposició, van demanar que s'anul·lés, en entendre que contravenia la legalitat per tenir com a objectiu censurar la monarquia; però el secretari municipal va tombar els recursos. El grup de Manuel Valls s'ha absentat com a senyal de protesta.

Maragall: "El rei, convertit en absolut paràsit de la societat"

Ernest Maragall, d'ERC, ha estat qui ha presentat la proposta de resolució i ha afirmat que el rei emèrit "s'ha fugat d'Espanya però també ha dimitit com a ciutadà, com a institució, precisament en un cas on persona i institució es fonen en un sol concepte, el que ha fet és proclamar als quatre vents que la monarquia ha fugit, s'ha convertit en un absolut paràsit de la societat". "Per tot això aquesta proposta de resolució no es pot limitar a la retirada de la medalla d'or", ha reblat.

Per part de JxCat, Elsa Artadi ha criticat la posició de BComú perquè "donar honors i retirar honors és exclusivament una decisió política". També ha criticat el vot contrari del PSC perquè "es comença impedint comissions d'investigació, no només aquesta, i s'acaba donant cobertura a la fugida d'un rei investigat per una corrupció descomunal". Ha defensat la proposició perquè "inviolabilitat no vol dir impunitat", informa l'Agència Catalana de Notícies.

Luz Guilarte de Ciutadans ha dit que la proposta era "una cortina de fum per tapar la nefasta gestió de la pandèmia tant del govern de la Generalitat com de la ciutat". "Prefereixen parlar de futuribles perquè la gestió del present els és absolutament impossible", ha afegit. També ha dit que hi ha altres debats més necessaris en el moment actual com l'inici de curs.

Un "canvi de domicili", segons el PP

Per part del PP, Josep Bou ha considerat que el plenari es podia celebrar "gràcies" a la monarquia. Ha demanat també separar la persona de la institució. "La monarquia no ha fugit, el que va fugir va ser Puigdemont, el que ha fet el rei emèrit és canviar de domicili i posar-se a disposició de la justícia", ha dit. Ha considerat que del que s'ha de parlar era de la crisi. "Venim una mica a perdre el temps", ha lamentat.

Jaume Collboni, del PSC, ha intervingut per videoconferència criticant una proposició que considera "un poti-poti de propostes que tenen a veure amb l'autodeterminació i que vol desgastar el govern d'Espanya i reprovar-lo des d'aquest plenari municipal" i per això ha dit que hi votaven en contra. També ha dit que en aquest moment "calen altres debats" en relació amb el control de la pandèmia, la crisi econòmica o l'inici de curs.