L'advocat del TJUE avala que el Parlament Europeu no podia rebutjar els escons de Puigdemont i Comín a l'inici de legislatura

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) defensa anul·lar la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del juliol del 2022 que va declarar inadmissible el recurs dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín pel rebuig inicial del Parlament Europeu a donar-los l'escó. En una opinió no vinculant, el lletrat considera que en la seva decisió el TGUE va fer "cas omís" a la sentència pel cas d'Oriol Junqueras que reconeixia que tenien la condició d'eurodiputats des de l'elecció. Segons l'advocat general, amb la seva decisió de no donar-los l'escó el 2019, l'aleshores president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va "posar en qüestió els resultats electorals oficialment proclamats".

L'opinió no vinculant publicada aquest dijous per l'advocat general del TJUE Maciej Szpunar -el mateix lletrat que va emetre l'opinió no vinculant pel cas de la immunitat de Junqueras- respon al recurs en cassació que Puigdemont i Comín van presentar a la decisió del TGUE del juliol del 2022 de considerar inadmissible el recurs que ambdós eurodiputats havien presentat contra el rebuig inicial del Parlament Europeu a donar-los l'escó.

En les seves conclusions, l'advocat general defensa tant anul·lar la decisió del TGUE com de Tajani de negar-los l'escó el 2019. Així, el lletrat aposta per donar la raó a Puigdemont i Comín en considerar que havien d'agafar l'escó des del primer moment només pel fet d'haver estat escollits eurodiputats.

Segons l'advocat general del TJUE, la decisió de Tajani d'agafar com a referència la llista definitiva notificada per la Junta Electoral Central (JEC), en la qual no hi havia ni Puigdemont ni Comín per no haver jurat la Constitució, tal com exigeix la legislació espanyola, "no reflectia de forma fidel i completa els resultats" dels comicis europeus en què ambdós eurodiputats havien estat escollits.

A més, el lletrat subratlla que la negativa a donar-los inicialment l'escó també va provocar una suspensió a Puigdemont i Comín dels drets associats a la condició d'eurodiputats i remarca que "cap precepte d'aquest dret autoritza un estat membre a suspendre les prerrogatives dels membres del Parlament Europeu".

Sentència del TGUE del 2022

En la seva decisió del juliol del 2022 de considerar inadmissible el recurs de Puigdemont i Comín, el TGUE va argumentar que el Parlament Europeu es va "limitar a prendre nota de la situació jurídica" notificada per les autoritats espanyoles pel que fa a la situació de Puigdemont i Comín. Així, el tribunal de primera instància va apuntar que la "impossibilitat" de prendre l'escó i assumir el mandat d'eurodiputats no derivava "de la negativa" de l'aleshores president de la cambra, Antonio Tajani, sinó "de l'aplicació del dret espanyol".

En la sentència, el TGUE va avalar que l'Eurocambra negués inicialment l'escó a Puigdemont i Comín tot prenent com a referència la llista definitiva de la JEC en què no apareixien per no haver jurat la Constitució.

Segons el tribunal, l'escrit en què la cambra els negava l'escó "indicava expressament que la postura expressada" per Tajani "podria haver canviat en funció de nova informació rebuda per part de les autoritats espanyoles". Aquest posicionament, va argumentar el tribunal, mostrava que la decisió de la cambra no tenia un "caràcter decisori ni definitiu".

Segons el TGUE, l'Eurocambra tampoc tenia "la competència per controlar si era procedent l'exclusió" de Puigdemont i Comín de la llista definitiva notificada per les autoritats espanyoles ni per "pronunciar-se sobre les controvèrsies que radiquen en disposicions del dret nacional".

En el recurs que va ser rebutjat pel TGUE, Puigdemont i Comín demanaven l'anul·lació de les decisions de l'Eurocambra que van portar a la negativa inicial de donar-los l'escó, a més d'una indemnització per les retribucions que reben els eurodiputats.

Els fets

La sentència del TGUE va respondre a un recurs que Puigdemont i Comín van presentar el juny del 2019 contra l'Eurocambra per haver-los negat inicialment l'escó a l'espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia perquè no havien jurat la Constitució.

Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts, que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i li pertocaven dos escons. La JEC va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Cap dels dos ho va fer, de manera que en la llista definitiva no apareixien ni Puigdemont ni Comín. Tampoc hi havia Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.

D'aquesta manera, Tajani no els va reconèixer com a eurodiputats a l'espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia. Puigdemont i Comín van prendre l'escó finalment al desembre del 2019, quan l'aleshores president de l'Eurocambra, David Sassoli, els va admetre arran de la sentència sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d'eurodiputat s'obté únicament per l'elecció a les urnes.