L'acord de Govern dóna a ERC oxigen per a la taula de diàleg i la tutela dels fons europeus i a Junts, àrees estratègiques

Ningú està eufòric al món independentista català però flueix un cert sospir d'alleujament en la majoria dels partits, a excepció dels sectors minoritaris més irredempts. Diuen que una bona negociació és la que no deixa ningú content. La que han protagonitzat ERC i JxCat ha decebut -i cansat- a molts, però en aquest cas qualsevol cosa era millor que tornar a les urnes. Cap dels dos grans partits independentistes veien clar la repetició electoral i finalment s'ha imposat el vertigen a l'abisme a què es dirigien a tota velocitat els dos socis de Govern.

El resultat de la màxima tensió assolida durant aquesta setmana passada han estat tres dies d'absolut silenci -ni la més mínima filtració mediàtica- des de divendres fins aquest dilluns a primera hora del matí quan es va donar a conèixer el principi d'acord. Un senyal inequívoc que una de grossa s'estava coent després del fort soroll dels últims dies des que Aragonès va decidir plantar-se i amenaçar amb un Govern en solitari. El coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, es van conjurar personalment per a un intensiu negociador que desbloquegés la situació i evités les eleccions. I l'acord va arribar després d'unes vint hores de converses en diverses trobades físiques en apartades masies -gràcies als permisos penitenciaris de què disposa Sánchez- i alguns contactes telemàtics.

Les claus

L'acord té diverses claus: JxCat ven car el seu suport a la investidura d'Aragonès assumint una porció de Govern molt important, amb departaments clau. Mentre ERC aconsegueix la preuada investidura presidencial que li donarà per primera vegada el comandament de la Generalitat i, amb ell, el botó de la convocatòria electoral. I els republicans també han forçat que Junts accepti l'impuls a la taula de diàleg amb el Govern espanyol i el control remot d'Aragonès dels fons europeus per a la crisi de la pandèmia.

Segons expliquen fonts dels dos partits, l'acord era vital per als dos dirigents: "Per Aragonès no aconseguir la primera presidència de la Generalitat des de la República era un fracàs i un daltabaix formidable que hagués causat molta decepció en les bases", diuen des d'ERC. En canvi, Sànchez hauria taponat amb aquest acord una forta contestació interna de sectors que qüestionaven la seva capacitat negociadora i que es mostraven molestos amb la possibilitat de perdre les quotes de poder. "L'acord salva una possible fractura interna" asseguren algunes veus de Junts, especialment dirigents del món local.

Descontents als dos partits

És cert que també hi ha sectors descontents. A ERC hi ha qui considera l'acord com una concessió excessiva en termes de repartiment de poder. Junts aconsegueix departaments clau i de gran pes com Economia, Salut o Afers Socials a més de Polítiques Digitals i Territori que ja tenia. Aragonès, però, podrà tutelar els importants i milionaris programes econòmics 'Next Generation' contra la crisi. Finalment, aquests plans no dependran del departament d'Economia que correspon a Junts i que probablement assumirà Elsa Artadi. Es gestionaran a través d'una comissió interdepartamental amb participació de tot el Govern i per tant amb una única persona per sobre de les altres que no és altra que el president de la Generalitat.

Per la seva banda, els sectors més unilateralistes del juntisme veuen una claudicació en què s'hagi aparcat la idea que el Consell per la República dirigeixi el full de ruta independentista. L'acord planteja que es crearà un nou espai de discussió independentista -coordinat amb el Consell per la República però al marge d'ell- per definir l'estratègia conjunta. Participarien ERC, JxCat, la CUP, Òmnium i l'ANC. El paper del Consell per la República ha estat el gran escull de les negociacions i bandejar-lo genera reticències en sectors de Junts. Però en termes generals en els dos partits regna una certa satisfacció per l'acord final, o almenys per haver evitat les eleccions. L'altra derivada del full de ruta independentista podria ser la constitució d'un Pacte Nacional per l'Autodeterminació que treballi per pressionar en la consecució d'algun tipus de consulta o referèndum per a Catalunya i en què a més de l'independentisme es voldria incorporar a En Comú Podem. Tot i que les relacions entre els dos espais no passen pel seu millor moment després de l'acord entre ERC i Junts que des dels comuns s'ha vist com "una estafa i un engany", després que els republicans van obrir negociacions amb els d'Ada Colau.

Investidura a finals de setmana

Encara que en política, i menys la catalana, res és segur fins que es materialitza, Pere Aragonès serà investit amb tota probabilitat com el 132è president de la Generalitat abans de finalitzar la setmana. Junts té previst consultar a les seves bases entre aquest dimarts a la nit i dimecres al matí. Hi ha confiança en JxCat en què les bases ratificaran l'acord, però en qualsevol cas el compromís de la direcció del partit és d'investir Aragonès encara que els associats tombessin la proposta.

La presidenta de Parlament, Laura Borràs, iniciarà la preceptiva ronda de converses amb els grups parlamentaris, que podria ser exprés i fins i tot de forma telefònica. Amb la qual cosa la investidura -a una sola sessió per majoria absoluta- es preveu que sigui o aquest dijous o divendres. I Aragonès prendria possessió del càrrec entre divendres o dissabte en funció de quan s'acabi convocant el ple. La idea és que a molt tardar dilluns vinent el nou Consell Executiu hagi estat nomenat i els consellers i conselleres prenguin possessió del càrrec.

Les prioritats del nou president de la Generalitat seran la reactivació de la taula de diàleg amb el Govern espanyol i la recuperació econòmica i la conclusió del programa de vacunació en la lluita contra la pandèmia, asseguren fonts pròximes a Aragonès. Encara que tant el futur president com Sànchez parlen en públic de quatre anys de legislatura, fonts d'Esquerra situen els dos primers anys com a "essencials per aconseguir els objectius marcats". Per dos motius apunten, per la qüestió de confiança a què s'haurà de sotmetre Aragonès a mig mandat segons l'acord subscrit amb la CUP. I perquè aquest període coincidirà amb unes eleccions municipals que són clau per a Esquerra que les va guanyar fa dos anys. De revalidar aquesta victòria podria ser un esperó per als republicans per convocar eleccions en un període curt de temps segons quina sigui en aquell moment la situació política entre els diversos actors independentistes.

Urgir a reunir la taula de negociació amb el Govern espanyol

Per això, segons fonts d'ERC, els republicans preveuen urgir immediatament al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a reunir la taula de diàleg i avançar en "solucions democràtiques per al conflicte". Els possibles indults als dirigents independentistes empresonats també tindran un pes important en aquest context. Encara que a Esquerra no es veuen com la solució definitiva, no neguen que la sortida de la presó dels presos i les preses podria ser un pas de distensió fonamental. I recorden que també beneficiaria als presos de Junts. A Esquerra consideren que aquest tema hauria de quedar resolt abans de l'estiu i que "posarà a prova la veritable voluntat de diàleg de Sánchez".

Esquerra buscarà així dos anys de tranquil·litat per avançar en el front del Procés amb la negociació amb el Govern espanyol. Serà determinant en aquest context el fet que l'acord estableix una coordinació dels partits independentistes al Congrés però que ERC preveu dirigir com a partit majoritari d'aquest espai a Madrid. Està per veure si les relacions entre ERC i Junts aguanten aquests dos anys. Totes les fonts indiquen la voluntat de no tornar a iniciar la dura pugna interna al Govern dels últims tres anys. Almenys no inicialment. Són també dos anys imprescindibles per refer la malmesa economia catalana i fer front a la dura precarietat social. El que situa l'aprovació de nous pressupostos com un eix fonamental per al Govern. La majoria independentista i l'acord amb la CUP hauria de ser un element facilitador dels comptes. Però en tot cas, des d'ERC no es descarta que el PSC pugui tenir un paper rellevant en aquestes negociacions. Salvador Illa ha estat contundent en el rebuig a la investidura d'Aragonès però ha deixat entreobertes totes les portes a possibles acords a posteriori. Amb un Ciutadans en caiguda lliure i amb ERC com a soci fonamental per a les necessitats de la Moncloa, les contraprestacions entre Madrid i Barcelona -on a l'Ajuntament de la capital catalana Colau i els seus socis del PSC també necessiten a ERC- poden ser més que fluides.