L'accident de Vacarisses posa en relleu el deute de l'Estat amb les rodalies de Catalunya

L’accident del tren de rodalies d’aquest dilluns ja deriva en el seu vessant polític. El tren de la línia R4 que cobria el trajecte entre Manresa i Sant Vicenç de Calders va descarrilar després de xocar contra les pedres que hi havia en mig de les vies a causa d’una esllavissada a l’altura de Vacarisses; l’accident es va cobrar una víctima mortal i 49 ferits. Pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, aquests fets responen a "una obsolescència" i "una manca de manteniment, una manca d’inversions a les línies, que des del govern de la Generalitat denunciem des de fa temps", ha dit en declaracions a Els Matins de TV3.

Després de la prudència mantinguda durant la jornada dels fets, la tesi del Govern de la Generalitat apunta al fet que l’accident de Vacarisses és responsabilitat de l'executiu espanyol per no haver-se ocupat de les mancances en el servei; un conflicte clàssic entre les dues administracions que no ha variat el seu guió durant els últims 10 anys.

Les investigacions sobre l’accident encara estan obertes, però els geòlegs ja assenyalen les pluges com el factor que va provocar l’esllavissada. Per contra, pel president del Col·legi de Geòlegs, Raul Pérez, no tot es pot explicar a partir de les precipitacions: “L’excés de pluja és el catalitzador que provoca el despreniment i desencadena el procés. Ara bé, els processos ja existien prèviament, venen per una situació d’inestabilitat prèvia", apuntava aquest dilluns en declaracions a Rac 1.

Pérez va insistir en la capacitat de detecció de "d’evidències" d’aquests fenòmens i en la necessitat de prevenció en aquells punts que siguin especialment sensibles. Aquest seria el cas del tram on ahir es va produir l’accident, que ja va ser escenari d’un altre descarrilament l’any 2011 per la caiguda d’una pedra i de despreniments els anys 2009 i el 1991.

Paral·lelament a la informació sobre el xoc, d'aquest dilluns ha corregut per les xarxes un vídeo on es mostra la zona de l’accident molt afectada per les pluges només un dia abans dels fets. Adif, però, insisteix en el fet que els serveis tècnics van revisar el talús els dies previs i no van detectar cap anomalia que permetés prevenir la tragèdia. A més, el president de Renfe, Isaías Táboas, també va assegurar que precisament aquella zona havia estat intervinguda amb operacions de "reforç" de la infraestructura "recentment". Queda per determinar si, després de les investigacions, es podran demanar responsabilitats. Fins aleshores, la Generalitat ja assenyala el deute de l'Estat amb les rodalies catalanes com un dels factors detonants de l'accident.

Inversions de 4.000M i de 306M d'euros sense complir

El descontentament de la Generalitat té com a punt d’inici el 30 de desembre de 2010, quan es va fer efectiu el traspàs dels serveis de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya. Això convertia la institució catalana en la titular de tots els serveis ferroviaris de rodalies i regionals de l’àmbit català. Aquest moviment de competències mai es va completar, ja que el traspàs dels trens i la infraestructura no va arribar. Tampoc la consignació pressupostària per passar a la Generalitat la gestió del finançament del servei, que ha quedat en mans del Ministeri de Foment, Renfe i Adif fins al dia d'avui.

Organitzacions com l’Associació Catalana de Municipis (ACM) denuncien que el servei de rodalies es troba en un punt crític a molts indrets del territori i reclamen una millora del servei des de fa anys. Una intervenció que havia d’arribar amb el Pla d’Infraestructures de Rodalia de Barcelona 2008 – 2015, aprovat per un Consell de Ministres liderat pel llavors president José Luis Rodríguez Zapatero, en el qual es plantejava una inversió de 4.000 milions d’euros per millorar la xarxa de rodalies.

D’aquesta xifra, la conselleria de Territori i Sostenibilitat denuncia que només se n’ha complert entre un 12 i un 13% del total. I no és l’única partida que mai va arribar a port: per revertir aquesta situació, el Ministeri de Foment de l'exministre popular Íñigo de la Serna va acordar amb la Generalitat un pla d’actuacions prioritàries a la RFIG (Red Ferroviaria de Interés General) que contemplava una injecció de 306 milions d’euros entre el 2014 i el 2015. Des de la conselleria, denuncien que només s’ha complert un 12% d’aquesta inversió.

El Govern i l’ACM ja van organitzar l’octubre de 2016 un acte amb més de 200 alcaldes i alcaldesses de Catalunya per demanar el traspàs íntegre del servei de rodalies, on també van participar-hi el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont; l’exconseller de Territori i Sostenibilitat, avui a presó, Josep Rull; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor. Aquell mateix any, Rull va encapçalar la demanda contra Adif interposada a l’Audiència Nacional per l’incompliment del pla d’inversions de 306 milions d’euros al considerar esgotada "la via política".

Millorar la xarxa a canvi dels pressupostos

El govern de Pedro Sánchez reconeix el dèficit. Així ho va expressar aquest dimarts durant la sessió del Senat el ministre de Foment, José Luis Ábalos: "En aquest país tenim un gran problema i un deute important amb les rodalies". Tanmateix, Ábalos va condicionar la solució d’aquest problema històric a l’aprovació dels pressupostos espanyols, que necessiten els vots dels independentistes per sortir a la llum. Les declaracions del ministre han encès al conseller d’Interior, que es nega a condicionar el pagament de les partides promeses a l’aprovació de les xifres de Sánchez. Ábalos no és el primer membre de l’executiu que planteja posposar els acords arribats amb la Generalitat en matèria de transport: l’expresident Mariano Rajoy va tornar a prometre la xifra de 4.000 milions d’euros el març de 2017 comprometent-se a fer la inversió abans del 2025; la mateixa xifra plantejada el 2008.

Qui sí que reconeix aquest dèficit són els usuaris de la xarxa de Renfe. Segons l’últim Informe Anual de Responsabilitat Social i d’Empresa de la companyia pública, datat de 2016, la percepció de la qualitat del servei a Catalunya és la més baixa de totes les zones enquestades, amb un 6,34 sobre 10 el 2016 i un 6,22 el 2015. Per tots aquests motius, Calvet ha anunciat que tornaran a presentar una proposta per finalitzar el traspàs de competències a la Generalitat.

Des de la Generalitat i les administracions locals defensen la transmissió total de la competència, en tant que consideren eficient la gestió de Ferrocarrils Catalans de la Generalitat i el Metro de Barcelona: "Volem reobrir el traspàs, posarem les condicions que necessitem per donar per bo aquest traspàs i ho posarem sobre la taula en forma de nou document", ha dit el conseller. Amb aquesta declaració d’intencions, una altra de les cares de la lluita per l’autogovern agafa força en mig del conflicte territorial.