L'accés a l'habitatge es cronifica com a problema social tot i l'increment del 40% en la superfície visada

El mercat de l'habitatge a Catalunya continua oferint dues cares contradictòries. Per una banda, l'edificació dels habitatges nous ha repuntat un 40%, convertint-se en la millor dada de la darrera dècada. Per altra banda, diferents estudis i informes sectorials de caràcter transversal constaten i es reafirmen que la crisi de l'habitatge s'està consolidant com un problema social, que cronifica la precarietat i incrementa la pobresa davant la pujada exponencial del preu del lloguer i l'estancament de la renda disponibles pels ciutadans.

Les entitats en defensa dels llogaters reclamen solucions imaginatives, que vagin més enllà de destinar fons econòmics a l'àmbit constructor

Davant d'aquest escenari, les entitats en defensa dels llogaters reclamen solucions imaginatives, que vagin més enllà de destinar fons econòmics a l'àmbit constructor. Des del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), que recentment ha presentat la seva memòria anual, es reivindica agilitat en la concessió de llicències per disposar de més pisos habitables.

En els primers sis mesos del 2024, el sector de la construcció presenta un creixement positiu en superfície visada a Catalunya, tancant el semestre en 2.603.821 m2 visats, un 14,8% més respecte al mateix període del 2023. D'aquesta manera, es tanca un tercer semestre seguit de creixement positiu, arribant a superar així les xifres semestrals anteriors a la pandèmia. L'augment de la superfície visada respon en gran part al creixement d'habitatges de nova creació.

Segons les estadístiques del Col·legi d'Arquitectes, durant el primer semestre del 2024 s'han visat 10.394 habitatges nous a Catalunya, un 40% més que el mateix període de l'any anterior. Es tracta de la xifra semestral més alta en nombre d'habitatges de nova creació visada en la darrera dècada.

"Aquestes dades acusen el poc impacte dels programes d'impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation"

Paral·lelament, els arquitectes lamenten el retrocés en la rehabilitació. Així, el col·lectiu recorda que després de tres semestres de creixement, la superfície de reforma i rehabilitació visada a Catalunya pateix un lleuger descens de l'1% amb relació al primer semestre de l'any passat. En la seva anàlisi, l'entitat creu que "aquestes dades acusen el poc impacte dels programes d'impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation".

Fórmula sostenible

Fins al mes de juny, s'han donat uns 10.400 visats per habitatges, el que és un 40% més que l'any anterior. Tal com explica Sònia Oliveras, la directora general del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, són xifres de rècord si es revisen els últims 10 anys. Tot i les bones dades en construcció, on queda feina per fer és en la rehabilitació. Des del COAC alerten que ja fa anys que la xifra està estancada, i aquest últim any ha baixat un 1%. Des del Col·legi, s'assegura que és l'assignatura pendent i la manera més sostenible d'abordar l'habitatge. Així mateix, el col·legi vol incidir en les dificultats en rebre llicències.

"Hi ha fórmules de col·laboració publicoprivada que podrien ajudar molt a millorar i alleugerir aquests tràmits que tenen un fort impacte per l'economia del país"

Afirmen que l'espera mitjana ja és de set mesos i mig, quan la recomanació és de tres. "Hi ha fórmules de col·laboració publicoprivada que podrien ajudar molt a millorar i alleugerir aquests tràmits que tenen un fort impacte per l'economia del país", assenyalen. Per la seva banda, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) alerta que l'habitatge és el "principal problema social" de Catalunya i demana accions per facilitar la situació actual, en la qual la renda mitjana per llar ha crescut un 4,5% mentre que el preu dels contractes nous s'ha enfilat un 7,1%. En la seva darrera memòria publicada a principis d'aquest mes, l'organisme mostra "preocupació per la contracció del mercat immobiliari tot i l'augment del nombre de llars".

El CTESC creu que el Govern de la Generalitat hauria de mantenir l'esforç inversor, tot i la menor disponibilitat de fons europeus, destinant 1.000 milions d'euros a polítiques d'habitatge. L'organisme alerta que les condicions bàsiques d'accés a l'habitatge empitjoren, alhora que els mercats immobiliaris residencials s'estan contraient. En canvi, els de lloguer de temporada i turístic van a l'alça. A més, denuncien que el parc d'habitatge destinat a polítiques socials encara és "molt reduït" i només ha crescut en 1.200 unitats en un any, fet que provoca que no causi "l'impacte necessari" per esmenar la situació.

Redefinir l'urbanisme

A banda de la construcció d'habitatge de protecció oficial, el CTESC proposa la promoció d'oficines en habitatges, la creació de terreny urbanitzable a través de la requalificació i l'aprofitament del sòl dotacional - que es destina a serveis per al municipi, a més de redefinir la densitat urbanística.

Malgrat alguns anuncis recents, com permetre que les comunitats de veïns puguin vetar els pisos turístics i el compromís de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d'acabar amb els més de 10.000 habitatges d'aquesta tipologia comptabilitzats a la capital catalana, des del Sindicat de Llogateres, una de les seves portaveus, Carme Arcarazo, adverteix d'un fenomen registrat en els darrers anys. "Existeix un creixement sense sostre del lloguer de temporada, amb contractes de curta durada de com a màxim un any, i que permeten eludir la regulació de preus". D'aquesta forma, afegeix que "s'està provocant una fuita des del lloguer convencional amb contractes a cinc anys al de temporada de només un".

"S'està provocant una fuita des del lloguer convencional amb contractes a cinc anys al de temporada de només un"

Malgrat l'increment en la xifra d'habitatges visats pels arquitectes, el que en un primer moment podria fer pensar en una estabilització dels preus, la manca de regulació provoca l'aparició de plataformes especialitzades, que desvien pisos, destinats inicialment als residents, que acaben formant part d'habitatges turístics. De fet, alguns experts auguren que, encara que es visin més pisos, s'agilitzin les llicències i es construeixi més, el problema persistiria si no s'obliga a excloure un gran nombre de construccions del mercat de l'habitatge turístic.