L'accés a la contractació pública de l'economia social: una assignatura pendent a Catalunya

Les previsions econòmiques, tant les oficials com les dels diferents organismes, albiren una tardor incerta amb un refredament del creixement a conseqüència de factors de risc com l'afebliment de la demanda interna, la inflació, l'increment dels tipus d'interès, l'evolució de la guerra a Ucraïna o l'impacte de les condicions climàtiques a les collites agrícoles. Tots aquests factors són els que recull la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2022, elaborada pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc).

A la seva anàlisi, l'organisme adverteix d'un empitjorament de les condicions d'accés a l'habitatge, ja que els preus de compra creixen, el mercat de lloguer es contrau i puja la renda mitjana dels nous contractes. De fet, l'estudi conclou que l'habitatge social només representa l'1,2% del total.

A aquesta preocupació de caràcter social, s'hi suma la inquietud per la situació financera fràgil de les petites i mitjanes empreses catalanes. Per això, en el seu informe, insta a afavorir l'accés prioritari d'aquestes als processos de contractació pública.

Així, en el capítol de recomanacions, el Ctesc proposa facilitar la presència de "les empreses que compleixin requisits ètics, socials i mediambientals, donant-los més pes en les licitacions públiques i reduint la importància del preu com a criteri d'adjudicació sempre i que garanteixin la qualitat del bé o servei a proporcionar". En la mateixa línia i amb l'objectiu d'impulsar les accions de l'Economia Social i Solidària (ESS), també es planteja "augmentar el suport i el finançament públic dels centres especials de treball i les empreses d'inserció que en depenguin de manera total o parcial".

La compra pública suposa el 60% de les adjudicacions a Catalunya

Una possible via per activar aquestes accions és la contractació pública municipal, la més nombrosa a Catalunya, ja que suposa el 60% de les adjudicacions. En aquest sentit, el consultor en finançament i compra pública i soci de Facto Cooperativa, Marc Vilanova, defensa les propostes de la Xarxa d'Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), que aposten per la contractació pública responsable. En un article a Jornal.cat, un diari especialitzat de l'economia social, Vilanova advoca per "implementar estratègies en línia amb la llei de contractes del sector públic per afavorir l'ESS".

El pes de les entitats locals

Les dades que aporta Vilanova indiquen que Catalunya destaca per la seva naturalesa municipalista, reflectida en la contractació pública promoguda per les administracions locals. Durant el 2022, el 60% de les adjudicacions i formalitzacions de contractes van ser realitzades per entitats locals. En l'esfera estatal, el conjunt d'administracions catalanes aporten el 19% de les licitacions impulsades per entitats locals.

En l'article, s'incideix en la necessitat d'enfortir el paper de les administracions locals en la contractació pública i com, mitjançant una aposta política, es pot desenvolupar un sistema de contractació que no només promogui sinó que impulsi la responsabilitat social. Fruit d'aquesta reivindicació, diversos actors del sector van reclamar mesures adreçades als partits polítics per fomentar l'economia social i solidària (ESS). El document aborda eines com la contractació pública responsable i la concertació públic-social.

Vilanova afegeix que les propostes de les entitats de l'economia social posen el focus en el desplegament d'estratègies en consonància amb el marc normatiu actual. La llei de contractes del sector públic (LSCP 9/2017), en línia amb les directrius europees, estipula la necessitat que els òrgans de contractació facilitin l'accés a la contractació pública per a les pimes i l'ESS, així com la incorporació transversal i preceptiva de criteris socials i mediambientals en els procediments de contractació, prioritzant la millor relació qualitat-preu o cost-eficiència com a principi rector per seleccionar les ofertes i buscar proveïdors. Malgrat aquests criteris definits, sovint les actuacions polítiques afavoreixen les grans empreses i les concentracions oligopolístiques de l'oferta.

La Compra Pública Responsable

A Catalunya, la contractació pública representa el 30% de la despesa pública. Aprofitant aquest vent favorable, des de Facto Cooperativa, de la qual és soci Marc Vilanova, es destaca la importància que les administracions locals apostin fermament per continuar desplegant estratègies de Compra Pública Responsable. A més, introdueix una altra figura com la reserva de contractes, que permet als ajuntaments i a la resta d'entitats locals un mecanisme per garantir que les iniciatives de l'economia social i dels Centres Especials de Treball (CET) puguin optar a les licitacions de contractes públics.

La Xarxa d'Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) van elevar 10 propostes dirigides als partits polítics coincidint amb les eleccions municipals. En aquest llistat, la sisena feia referència a la compra pública responsable i a la concertació. Entre les exigències, es trobaven impulsar la compra pública socialment responsable que prioritzi les empreses cooperatives, apostar per la concertació publico-social entre l'administració local i les cooperatives d'iniciativa social o sense ànim de lucre i impulsar la municipalització de serveis públics i cedir-ne la gestió a cooperatives, com per exemple, el subministrament d'aigua.

Tot i la relativa bona salut de la contractació pública municipal a Catalunya, amb més de la meitat de les adjudicacions, el context d'incertesa econòmica s'hauria d'utilitzar per donar un impuls polític a determinades fórmules com la reserva de contractes o la Compra Pública Responsable per afavorir i facilitar el posicionament de les pimes i les empreses de l'economia social i solidària.