Una jutgessa de Barcelona li treu la custòdia a una mare que va denunciar abusos sexuals de l'exparella als seus fills

El passat 17 de febrer la jutgessa Regina Selva del jutjat de primera instància núm. 18 de Barcelona va decretar un canvi de custòdia dels fills de Silvia A. M., una dona que havia denunciat possibles abusos sexuals de la seva exparella cap als seus dos fills. El menor té avui 4 anys i la nena 7. En un acte dur i demolidor, la jutgessa decreta el canvi de custòdia immediat dels nens de la mare en considerar que "no exerceix de forma adequada la guarda dels menors" i culpar-la que els nens "no recuperin el vincle amb el seu pare i es relacionin normalment amb ell".

La interlocutòria decreta també la separació dels germans, perquè si bé la custòdia dels dos passa al pare, el menor conviurà amb ell, mentre que la nena passarà un temps indeterminat institucionalitzada en les dependències de la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA), on haurà de rebre tractament psicològic "per restablir la relació paternofilial". Segons la decisió de la jutgessa, basada en la recomanació dels serveis socials, la mare no tindrà cap dret de visita amb la seva filla i podrà veure al seu fill menor una vegada cada 15 dies durant una hora en un punt de trobada de forma "tutelada permanentment".

La jutgessa va decretar en la interlocutòria que la retirada (que es coneix com a arrencament) es dugués a terme el mateix dia de la vista, és a dir, el dia 17 de febrer passat i demanava a agents no uniformats que acompanyessin als funcionaris a efectuar la recollida al col·legi o al domicili dels menors.

La mare, que ha estat en parador desconegut des del moment de l'acte, ha fet lliurament dels menors al migdia d'aquest dimecres a la ciutat de la Justícia de Barcelona, acompanyada per algunes organitzacions, que han signat un manifest de suport a aquesta mare.

En el manifest, una vintena d'organitzacions i de professionals de diferents àmbits denuncien la violència institucional extrema a la qual se sotmet als nens en "nom de l'interès superior del maltractador i pare de família" i recorden que els nens no menteixen ni tenen la capacitat d'inventar-se abusos sexuals que no han sofert.

Denúncies per possibles abusos sexuals

Aquest últim acte és el colofó d'un llarg i tortuós procés judicial que es va iniciar a finals de 2015, quan la filla de Silvia A. m. va relatar a la seva mare tocaments i possibles abusos sexuals per part del seu pare. En aquest moment, la mare va decidir abandonar el domicili familiar emportant-se als seus fills i interposar una denúncia contra la seva exparella. La primera intervenció amb la nena es va realitzar a principis de 2016 en Unitat Funcional d'Abusos al Menor (UFAM) de l'hospital Sant Joan de Déu. Aquest informe, afirma l'advocada de la mare, ha exercit un "efecte bola de neu", que ha arrossegat tot el procés i que ha posat en dubte a la mare, afirma la seva advocada Antonia Ortiz a aquest diari.

La UFAM, un dels serveis de referència durant anys sobre abús a menors, ha estat durament criticada per les seves maneres d'operar i per produir infinitat d'informes en els quals no creu en el relat de nens i acaba culpabilitzant a les mares, a les quals s'acusa d'una falsa síndrome d'alienació parental, és a dir, de rentar-los el cervell als seus fills perquè acabin detestant al pare. Es tracta d'una síndrome inexistent, ja que no ha estat reconegut per cap institució mèdica internacional i fins i tot el Consell General del Poder Judicial preveu del seu ús en els jutjats. Recentment, diputades del Parlament català han demanat que es revisin centenars d'informes realitzats per aquesta unitat al llarg dels últims anys.

Tal com explica l'advocada de la mare, tot i que el menor explica els fets, l'informe conclou que els relats de la nena (que en aquest moment té 3 anys) i de la mare no són creïbles, per la qual cosa el procediment s'arxiva.

En el procés de divorci, no obstant això, una jutgessa decreta que la custòdia dels menors sigui per a la mare i que el pare vegi als menors en un punt de trobada per a reprendre de manera gradual la relació paternofilial.

El 2018 el menor dels fills relata a la mare tocaments i maltractament del pare, que haurien esdevingut en el lavabo del punt de trobada en una de les visites del pare. Llavors un pediatre de l'hospital Vall d'Hebron inicia un protocol per possibles abusos, però finalment queden arxivats per falta de proves. En l'exploració física no es detecten signes d'abusos.

"Això comença a la UFAM i a partir d'aquí tots els informes públics van en aquesta línia. Qüestionar a la mare i no al pare", explica Ortiz. Seguint el camí de la UFAM, els informes d'organismes públics com la DGAIA consideren que la mare projecta una imatge negativa i per això els nens no volen veure al pare. L'acusen d'inventar-se els abusos a pesar que existeixen diversos informes psicològics que expliquen que existeix estrès posttraumàtic de la menor pel que ha viscut amb el pare i que entenen com a creïble el relat dels menors, aquests no es tenen en compte", afirma Ortiz.

Tal com explica aquesta advocada, les denúncies per possibles abusos sexuals del pare cap als seus fills han estat arxivades provisionalment per falta de proves, com acostuma a passar en la gran majoria de casos sobre abusos sexuals cap a menors. "Això no vol dir que els fets no hagin passat i que ell hagi estat absolt, sinó que els fets no s'han pogut provar".

En els últims mesos, la mare ha presentat querelles contra diversos serveis socials de la Generalitat, com la DGAIA, els serveis socials de l'ajuntament o l'Equip d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA) per prevaricació, per afirmar que els nens estaven en situació de risc. També ha presentat una querella contra la jutgessa pel mateix delicte. Aquestes querelles es troben repartides per diversos jutjats i encara no han estat admeses a tràmit, per la qual cosa la decisió de la jutgessa de canviar la custòdia dels menors i institucionalitzar a la nena, no ha tingut cap aturador.

Una vista en la qual sobrevola el SAP

La vista en la qual la jutgessa decideix el canvi de custòdia va tenir lloc el passat 17 de febrer sense la presència de l'advocada ni de la mare. Ortiz es trobava de baixa mèdica, per la qual cosa la jutgessa va donar un termini de 48 hores a la mare per nomenar un nou representant legal o acudir al judici sense un. La mare va respondre que volia assistir amb assessorament jurídic però que no podia nomenar a ningú que la representés en poc temps i que volia que Ortiz continués sent la seva advocada.

La jutgessa, llavors, va decidir celebrar el judici, al qual Silvia A. M. tampoc va acudir per trobar-se indisposada. Al vídeo de la vista, al qual ha tingut accés aquest diari, s'aboquen dures acusacions cap a la mare i afirmacions habituals que justifiquen un SAP, que hauria d'estar proscrit de les sales de justícia.

Durant la vista dues tècniques dels serveis socials declaren la necessitat de la retirada de custòdia i justifiquen que la mare no vegi als seus fills durant un temps (especialment a la nena) perquè no influeixi en ella. Diverses expertes expliquen que aquesta actuació és el que Richard Gardner, inventor del SAP, deia la tècnica de l'amenaça, un procés pel qual s'allunya a mare i filla per "desprogramar-la".

A la vista assisteix, també, una coordinadora parental, una figura nomenada pel jutjat per a mediar entre els progenitors. En la seva intervenció a la vista afirma amb relació als possibles abusos sexuals: "La mare no hi ha forma que entengui que no s'han comès aquests fets, però no té empatia amb les necessitats dels nens". Afirma que "el que fa la mare és un maltractament, perquè priva als nens de la figura del pare" i "que promulga l'odi al pare i que això tindrà conseqüències".

Quan la jutgessa li demana que expliqui que significa anul·lar la influència que la mare exerceix sobre els nens, la coordinadora afirma: "Encara que és dur, ho acostumo a explicar així quan m'he trobat amb aquests casos: això és com una secta, i el que cal fer és erradicar a aquesta persona d'aquí per intentar que torni a tenir una visió pròpia de la realitat. Que vull dir amb això? Que els nens no han de tenir la influència de la mare".