El jutge imputa Roger Español, que va perdre un ull per una bala de goma de la policia l'1-O

El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, encarregat d'investigar les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre, ha tornat a incloure com a investigats a agents de la Policia Nacional. Aquest cop, es tracta de 13 policies que van actuar a l'escola Ramon Llull de Barcelona, on Roger Español va perdre un ull a causa d'un impacte de bala de goma. El jutge considera demostrat que el cos va disparar 17 trets de bales de goma davant aquell centre, tot i que no es pot demostrar quin és l'agent responsable de la lesió d'Español, a qui també imputa. 

Així ho considera el jutge després d'haver investigat 390 fotografies i més de 9 hores de vídeo, a més del material que la pròpia policia ha cedit a la investigació. A banda de citar a Roger Español com a afectat i testimoni, el jutge també l'ha citat com a investigat perquè considera que "llança una tanca metàl·lica a un agent i també dona una puntada a una d'aquestes tanques, que xoca per darrere amb un agent". 

Ja són 22 els policies nacionals investigats per les actuacions durant la jornada del referèndum. La setmana passada, van ser citats cinc agents per les càrregues a l'escola Àgora, l'escola Pia de Sant Antoni i l'escola Infant Jesús, totes tres a Barcelona. Dues setmanes abans, el mateix jutge va citar a quatre policies per les actuacions a l'IES Pau Claris i a l'Escola Mediterrània de Barcelona.

Un policia absolt a Lleida

Aquest mateix dimecres, el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Lleida ha absolt a un policia nacional acusat d'un delicte lleu de lesions per haver colpejat a una dona concentrada a l'Escola d'Adults Joan Carles I de Lleida. El jutge considera que l'agent va actuar sense "extralimitar-se" per crear un "espai de seguretat" després de ser atacat.

L'agent va ser denunciat per colpejar al maxilar de la dona amb la seva defensa. Aquesta acció va provocar un hematoma i una inflamació a la denunciant, que es trobava ajupida. El jutge considera que el policia va actuar sense "intencionalitat" de donar-li al cap.

El jutge investiga la web del referèndum des de maig

També ha trascendit que el jutjat d'instrucció número 13 ha estat investigant des de maig de l'any passat per malversació de caudals als impulsors de la pàgina web del Pacte pel Referèndum. El juliol de 2017, la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia va remetre citacions judicials a treballadors de la Generalitat a requeriment d'aquest mateix jutjat, però posteriorment el jutjat ho va negar públicament.

Arrel de la querella del col·lectiu de juristes Drets, admesa a tràmit el passat juliol, l'Audiència Nacional ha instat al jutjat d'instrucció número 13 a desvetllar si tenia una causa oberta el 21 de juliol de 2017, quan es van efectuar aquests interrogatoris. Així ho ha confirmat en un certificat, que admet que des del 15 de maig investigava a tots aquells "que puguessin haver intervingut en l'autorització, creació i desenvolupament del web pactepelreferendum.cat". Els citats a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil van ser el Secretari General de Presidència, Joaquim Nin, el director general de comunicació Jaume Clotet i el director general d'atenció a la ciutadania, Jaume Clotet.

El Jutjat 13 també admet que des el mes de març del 2017 la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil estava investigant els delictes de malbaratament de cabdals públics, desobediència, revelació de secrets, infidelitat en la custòdia de documents, prevaricació, rebel·lió, sedició i contra la pau i independència de l’Estat, pel que fa a les "actuacions i despeses directament encaminades a la celebració del referèndum d’autodeterminació".

Segons Drets, aquesta certificació confirma la hipòtesi del col·lectiu, que el Jutjat 13 "estava instruint una causa general contra el moviment independentista per evitar la convocatòria del referèndum de l'1-O", fet que sempre havia negat amb una interlocutòria rebutjant la personació de la CUP, diverses piulades del TSJC on asseguraven que les diligències de la Guàrdia Civil no havien estat sol·licitades per aquell jutjat.