La Justícia europea dona la raó als hipotecats i declara abusiu l'IRPH

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat aquest dimarts la raó als consumidors amb hipoteques referenciades a l'índex IRPH en sentenciar que els jutges espanyols han de controlar si es van comercialitzar de manera abusiva, la qual cosa permetria exigir compensar als afectats quan sigui el cas.

La cort amb seu a Luxemburg precisa que, quan es consideri que va haver-hi un abús, el jutge nacional podrà substituir el IRPH per un altre índex legal per a protegir als consumidors de les conseqüències perjudicials que podria comportar l'anul·lació del contracte de préstec.

La sentència suposa una garrotada per a la banca, que podria haver de fer front a una factura de fins a 44.000 milions d'euros, ja que les entitats espanyoles tenien una cartera de 15.500 milions d'euros en hipoteques referenciades al IRPH al tancament de 2019.

Els jutges europeus havien de respondre, en concret, a una sèrie de qüestions prejudicials plantejades per un jutjat de primera instància de Barcelona respecte a la interpretació de la directiva sobre clàusules abusives en els contractes amb consumidors.

L'assumpte es refereix al cas d'un ciutadà espanyol que va signar un contracte hipotecari amb Bankia amb una clàusula relativa al càlcul dels interessos ordinaris conforme al IRPH. Aquest client va presentar una demanda de judicial per considerar que la clàusula era abusiva davant el jutjat barceloní, que posteriorment elevo el cas al tribunal de Luxemburg.

Segons la documentació remesa pel jutjat de Barcelona al TUE, l'IRPH representa aproximadament el 10% dels crèdits concedits a Espanya i és "en efecte menys favorable" per al client que l'Euríbor, utilitzat en el 90% dels contractes. A més, apunta que emprar l'IRPH en lloc de l'Euríbor suposa un cost superior d'entre 18.000 i 21.000 euros per hipoteca.

Els sis bancs cotitzats han admès una exposició conjunta a l'IRPH que supera els 15.200 milions d'euros. Entre aquestes, destaca la de CaixaBank (6.060 milions), seguida de la de Banc Santander (4.300 milions), BBVA (2.800 milions), Bankia (1.300) i Sabadell (751 milions), mentre que Bankinter no té cap exposició a aquest índex.