La Justícia europea condemna l'Estat pels alts nivells de contaminació de Barcelona i l'àrea metropolitana

En vuit anys, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat de Barcelona han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit. Aquesta reducció de la contaminació, però, no ha evitat el revés de Justícia europea a Espanya pels alts nivells de pol·lució a les dues principals ciutats de l'Estat, Barcelona i Madrid. Segons els estudis, la contaminació de l'aire provoca unes 3.500 morts prematures a la capital catalana. 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha conclòs que Barcelona i la seva àrea metropolitana, juntament amb la capital espanyola, van infringir "sistemàticament" la directiva comunitària sobre la qualitat de l'aire. En una sentència publicada aquest dijous, el TJUE apunta que ambdues ciutats van superar els nivells màxims permesos de diòxid de nitrogen entre els anys 2010 i 2018, mentre que en el cas del Vallès Oriental, l'Occidental i una part del Baix Llobregat l'incompliment es va produir entre 2010 i 2017.

D'aquesta manera, el TJUE dona la raó a la Comissió Europea, que va demandar Espanya en considerar que entre els anys 2010 i 2018 va violar de manera "sistemàtica" els límits legals de qualitat de l'aire i que no s'havien pres les mesures adequades per corregir aquesta situació. Tot plegat arriba deu mesos després de conèixer la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  (TSJC) de tombar la Zona de Baixes d'Emissions (ZBE), una de les mesures estrella de l'Ajuntament de Barcelona per reduir els nivells de contaminació a la ciutat. 

4,2 milions de catalans en risc

En la sentència, la Justícia europea subratlla que l'omissió dels objectius climàtics ha posat en risc la salut dels 4,2 milions de catalans i 3,1 milions de madrilenys. Malgrat els incompliments decretats, però, el TJUE no imposa cap sanció econòmica a les ciutats o a l'Estat, més enllà de cobrir els costos del procés judicial. Amb aquesta sentència es pretén que es prenguin mesures immediates a les zones afectades i que es corregeixi la situació per evitar nous capítols de pol·lució. 

Tal com estableix la directiva europea de qualitat de l'aire, que va entrar en vigor l'any 2010, el valor límit anual d'emissions de diòxid de nitrogen (NO2) és de 40 micrograms per metre cúbic (μg/m³). Segons les dades recollides per la Comissió Europea, Barcelona va superar aquest llindar entre un 30% i un 65% entre 2010 i 2018, mentre que les dues comarques del Vallès i el Baix Llobregat van superar-lo entre un 8% i un 38% entre 2010 i 2017.

Mesures "insuficients"

Si bé el tribunal assenyala que ha observat "certa reducció" a llarg termini de les emissions de gasos contaminants a les ciutats, també considera que les mesures adoptades han sigut "insuficients". En general, el TJUE considera que "no són prou concretes", ja que "simplement fan referència a reforçar el transport públic, promoure els vehicles nets, impulsar la xarxa de recàrrega elèctrica o promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta".

Quant a la Zona de Baixes Emissions (ZBE), el TJUE recorda que es va començar a executar després del període fixat per la Comissió i que la seva efectivitat està limitada als requisits de la seva aplicació. 

Per la seva part, l'Ajuntament de Barcelona defensa la feina feta. Dos dies abans de conèixer la sentència d'Europa, en una roda de premsa, el consistori va defensar les mesures posades en marxa. Segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), la contaminació de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat ha baixat un 31 % des del 2015. Aquesta reduccio s'atribueix a la ZBE, el programa Protegim les Escoles, la pacificació del centre de la ciutat , la priorització del transport públic i la transformació urbana del projecte Superilla Barcelona, entre d'altres.