Junts, PSC i ERC tiren endavant la llei que permetrà als ajuntaments requerir el desnonament d'ocupacions "conflictives"

El Parlament ha aprovat la proposta de llei de Junts per Catalunya que pretén agilitzar els desnonaments d'ocupacions "conflictives", però amb canvis significatius respecte el redactat inicial plantejat pel partit de Borràs. La normativa ha tirat endavant amb el suport de PSC, ERC i Cs, que han pactat modificacions.

En concret, la nova llei hauria de possibilitar que els ajuntaments puguin requerir als grans tenidors que en el termini de 30 dies desallotgin pisos ocupats on es duguin a terme activitats contràries a la "convivència normal de la comunitat", "de l'ordre públic" o que posin "en perill la seguretat o la integritat de l'immoble". Si passat aquest termini la propietat se'n desentèn, els ajuntaments podran instar el desnonament al jutjat. La petició de desnonar, per tant, no estarà en mans també de les comunitats de veïns, com pretenia Junts.

Tant la CUP com En Comú Podem han reiterat el seu rebuig al projecte i han votat en contra de la proposició de llei. El moviment per l'habitatge ja havia reclamat dimarts que no tirés endavant, pel temor que afecti famílies vulnerables que es veuen abocades a ocupar un habitatge per tenir un sostre. Tot i determinat relat mediàtic i polític, la realitat és que les dades mostren com a Barcelona les ocupacions actuals estan per sota de les del 2019.

La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha criticat els canvis legislatius perquè considera que ja hi ha "moltes eines" per abordar aquesta problemàtica. "No era necessari", ha remarcat. Per la seva banda, la diputada dels comuns Susanna Segovia ha emmarcat la proposta de Junts en la "campanya municipal": "És una llei mal feta, mal concebuda, que han volgut fer a correcuita".

La comunitat de veïns podrà fer petició a l'ajuntament

En el preàmbul de la llei s'ha introduït una referència als criteris que es poden utilitzar per decidir què constitueix una "alteració de la convivència". Bàsicament, es remet a la jurisprudència en general que "ha delimitat amb rigor" aquest concepte. D'aquesta manera, es considera que es pot evitar "extralimitacions o arbitrarietats" a l'hora d'impulsar un desnonament.

D'altra banda, Junts, PSC i Ciutadans han acordat un apartat que permet a la junta de propietaris i el "veïnatge de l'espai residencial contigu" instar els ajuntaments perquè exigeixin als grans tenidors el desnonament d'un pis ocupat "amb alteració de la convivència". També s'estableix que els grans tenidors hauran d'assumir els costos de tot aquest procediment. Finalment, ERC també ha donat suport a aquest punt del text. Si bé s'oposaven a la tramitació ràpida d'aquests canvis legislatius, els republicans han acabat negociant amb Junts per "evitar arbitrarietats" i "limitar els costos".

Madrena: "La llei va contra els grans tenidors"

Durant el debat al ple, la diputada de Junts Marta Madrenas ha negat que la llei vagi en contra de les persones que ocupen: "Va contra els grans tenidors que es desentenen de les seves obligacions". I ha celebrat que la normativa, que per Madrenas "no va d'ocupacions, va de la pau social", donarà "eines" als ajuntaments en els casos que "s'alteri de forma greu la convivència o que es posi en perill el mateix immoble".

La diputada del PSC Candela López ha remarcat que "la veritable raó" de les ocupacions és "l'existència de molts habitatges i locals buits" i ha culpat els grans tenidors de "deixadesa" dels seus immobles. Per això, ha celebrat que amb la llei es podrà dotar d'eines als ajuntaments per afrontar la problemàtica i així s'acabarà amb la "frustració" que els consistoris no tinguin "capacitat de donar solucions, malgrat la voluntat de fer-ho".