Junts, el petit propietari i un electorat minvant

Nit de dijous. Acaba la reunió telemàtica de l'executiva de Junts. Poc més d'una hora de deliberació. El partit de Carles Puigdemont decideix que tombarà els dos decrets aprovats pel govern espanyol si l'executiu de Pedro Sánchez no retira els textos. Comunicat públic i ambient de legislatura agonitzant. Els mòbils dels dirigents de la cúpula de Junts acumulen missatges. Un integrant del nucli més proper a Puigdemont respon així a la pregunta de si no temen un càstig electoral per l'oposició als decrets: "Només rebo agraïments i felicitacions". "De gent que no és del partit", afegeix aquesta veu de la cúpula de Junts en conversa amb Públic.

Resposta política davant el formigueix del carrer, amb mobilitzacions també al cor de Barcelona i crides a la "vaga general". A l'executiva ja intueixen a la mitjanit de dijous que Sánchez pot tenir la temptació d'avançar les eleccions amb el canvi de marc polític, una altra vegada a l'eix d'esquerres i dretes per la crisi de l'habitatge.

El comunicat del partit diu que la decisió s'ha pres per unanimitat. Certament, però ha existit el debat. "No era una decisió gens senzilla", admet un alcalde de Junts del sector més conservador, que havia traslladat al partit la necessitat del vot contrari. El camí de l'abstenció era menys lesiu, però el malestar per la negociació i el contingut final dels decrets han pesat més. Míriam Nogueras ja advertia dimarts, a qui volgués escoltar-la, de l'estupefacció del seu partit pels "invents" del govern espanyol, després de pair la sorpresa dels decrets trossejats.

Després d'un any de relacions trencades amb el PSOE, Junts havia tornat formalment a la negociació amb una proposta que dilluns es discutia amb els socialistes i dimecres ja generava rebuig a Waterloo, per entendre que s'havia desfigurat respecte al marc inicial. Puigdemont i Nogueras van liderar el rebuig abans de la votació.

Junts ha dedicat esforços des de dijous al vespre a instal·lar la idea que la majoria de les mesures del primer decret -el segon, amb la pròrroga automàtica de contractes, ja no tenia opcions de sortir- podien provocar l'"efecte contrari" del que pretenien i que no eren útils per frenar els fons voltor. "Reduiran l'oferta d'habitatges de lloguer, incrementaran els preus i dificultaran encara més l'accés a l'habitatge de les persones amb menys capacitat econòmica", insistia el comunicat posterior a l'executiva. Nogueras, aquest divendres a l'hemicicle del Congrés, redoblava la tesi amb la idea de l'empobriment general que provocaria una regulació construïda amb el "xantatge dels extrems".

Alcaldes que en els últims temps s'han mostrat crítics amb l'estratègia política de Puigdemont tancaven files amb la direcció en les últimes hores, un cop la cúpula es va posicionar. "El fàcil era votar que sí, però hauríem deixat els propietaris totalment desprotegits i l'oferta de lloguer s'hauria reduït més", apuntaven veus locals del partit consultades per Públic. Missatges que casen amb el que emetia aquesta setmana l'Associació de Promotors Constructors d'Espanya, bel·ligerant amb el contingut dels decrets.

Allunyats de les protestes

A Junts saben que la decisió deixarà una ferida. "Segurament ens passarà factura", admet un dirigent de la formació, pensant en el clima de pressió social i el curt termini. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), de juliol d'aquest any, detallava que l'accés a l'habitatge també era el principal problema per als electors de Junts, encara que en menor percentatge que els votants de PSC, ERC, Comuns i CUP. Els simpatitzants de Puigdemont també tenen fills que pateixen la crisi del mercat residencial. Però en el partit pesa més la consciència que el seu electorat no està mobilitzat des del desallotjament de Maricarmen. No són a plaça Catalunya acampats, no seran aquest dissabte al carrer.

Es tracra del famós "petit propietari" que tant verbalitza Nogueras. Un petit propietari que, amb l'esforç de l'estalvi, lloga un segon o tercer habitatge i que vol garanties. Però les xifres revelen que aquesta és una figura també idealitzada, una bossa electoral discreta. Segons un informe de desembre de 2025 de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, els propietaris amb dos o tres pisos -els que poden cedir-los al mercat de lloguer- representen el 13,3% del conjunt de titulars d'immobles de la ciutat. Són poc menys de 70.000 persones.

Just quan el debat polític a Espanya ha tornat a l'eix esquerra-dreta gràcies a l'habitatge -un escenari més còmode per a Sánchez després d'acumular desgast per la crisi de Ceuta-, Junts s'ha alineat en el 'no', una fotografia compartida amb PP i Vox. La carpeta de l'amnistia està calenta, Puigdemont espera la decisió del Tribunal Constitucional la setmana que ve i la rendició immediata del Suprem per consumar el retorn a Catalunya, pas que permetrà a Junts desplegar una estratègia electoral que estava somnolent fins al retorn de l'expresident.

La posició en habitatge dóna pistes sobre algunes intencions. Mirada de reüll a la dreta. Hi ha prioritats: frenar l'hemorràgia davant l'ascens demoscòpic d'Aliança Catalana amb la carta de Puigdemont, l'únic que en enquestes internes permet contenir -no revertir- la fuga de votants frustrats quan arribin les municipals. De moment, a l'espera dels focs artificials del retorn i d'una convocatòria de comicis generals que ja es madura, el partit mostra una postura inamovible en habitatge. Junts, el petit propietari i l'amenaça d'un electorat minvant.