La Junta Electoral inhabilita Quim Torra

La Junta Electoral Central (JEC) ha inhabilitat el president de la Generalitat, Quim Torra, després d'haver estat condemnat per desobediència. L'escó de Torra al Parlament haurà de córrer al següent de la llista de Junts per Catalunya i el president de l'Executiu no podrà seguir exercint el càrrec. Els jutges han ordenat "deixar sense efecte la credencial de diputat electe al Parlament de Catalunya". Segons l'Estatut, és necessari comptar amb un escó a la Cambra per ser escollit president de la Generalitat. El president Quim Torra ha convocat una reunió d'urgència de Govern.

La Junta s'acull a l'article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), segons la qual "són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions  de l'Estat quan la mateixa hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret a sufragi passiu o la inhabilitació absoluta o especial". Els jutges consideren que, el cas de Torra s'ha de regir per aquest marc legal en tractar-se d'un delicte contra l'Administració Pública, tot i que la sentència no és ferma. Tot i això, la decisió s'ha pres amb la ruptura dels jutges de la Junta: sis dels tretze membres ja han anunciat que presentaran un vot particular.

D'aquesta manera, la JEC es pronuncia a favor de les demandes del PP, Ciutadans i Vox, estimant el recurs dels populars i parcialment el de Cs i el partit ultradretà, després que la Junta de Barcelona en desestimés les mateixes peticions. La decisió arriba després d'una llarga reunió i accepta les posicions dels partits de la dreta i la ultradreta, que argumenten que és suficient la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president català per treure-li l'escó, tot i que la sentència no és ferma perquè Torra ha recorregut al Tribunal Suprem.

El Parlament de Catalunya va demanar a la JEC que rebutgés les peticions per inhabilitar Torra mitjançant un escrit. El president de la cambra, Roger Torrent, va al·legar que el Parlament era l'òrgan competent per resoldre qüestions d'incompatibilitat dels diputats regint-se per l'estatut de la institució. De fet, la JEC només pot decidir si Torra manté el càrrec com a diputat autonòmic, però no correspon a aquest òrgan retirar-lo de presidència. Torra va al·legar a la JEC que l'Estatut exigeix ser diputat del Parlament per ser escollit president català, però no diu res de mantenir l'escó durant tot el mandat, motiu pel qual haurà de ser el Parlament qui prengui la darrera decisió sobre si el manté al capdavant de la Generalitat.

Torra va ser condemnat el passat 19 de desembre amb una pena d'inhabilitació d'un any i mig per un delicte de desobediència, després de mantenir les pancartes en solidaritat als presos i exiliats polítics durant el període electoral al balcó del Palau de la Generalitat.

Va ser la JEC l'òrgan que va manar al president retirar "banderes estelades, llaços grocs o altres d'anàleg significat, cartells o qualsevol altre símbol partidista o que contingui imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades per entitats polítiques concurrents a les eleccions". Torra va mantenir-los, motiu pel qual la Fiscalia el va portar davant els tribunals per un delicte de desobediència.

Rebuig a la decisió de la JEC

La decisió de la JEC ha causat el rebuig unànime dels partits independentistes. L'expresident a l'exili, Carles Puigdemont, ha qualificat "d'indignant i vergonyós" el dictamen de la Junta: "Els dos darrers presidents de Catalunya han estat cessats per Espanya, no pel Parlament".

També ha mostrat el seu suport a Torra el vicepresident del Govern, Pere Aragonès: "Estem amb tu, MHP Quim Torra. Sempre, tot el suport per fer front a aquesta decisió aberrant de la JEC". El diputat d'ERC Gabriel Rufian ho ha qualificat de "cop d'Estat", mentre l'exdiputat a presó Jordi Turull ha afirmat que la Junta Electoral actua com a "Junta Militar". 

També des de la presó de Lledoners s'ha posicionat el president d'Òmnum Cultural, Jordi Cuixart:

Per la seva banda, l'exdiputat dels comuns Xavier Domènech ha assegurat que "la JEC no és ningú per prendre aquesta decisió i menys sabent que la condemna no és ferma": "Les ànsies d'intervenir al procés polític i al legislatiu són de jutjat de guàrdia, seran en tot cas de justícia europea". En la mateixa línia s'ha mostrat la diputada de la CUP al Congrés, Mireia Vehí:

El rebuig a la decisió de la JEC ha arribat més enllà de l'independentisme. La mateixa vicesecretària General del PSOE i una de les veus de les negociacions entre socialistes i ERC, Adriana Lastra, ha afirmat que "tenen seriosos dubtes que la Junta Electoral Central sigui competent per adoptar aquests acords". També s'ha posicionat el coordinador general d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, qui ha assenyalat la dreta espanyola d'inhabilitar Torra "a través del seu braç judicial": "La dreta espanyola, contra la democràcia i contra els resultats a les urnes que no els agraden. Tenim un gravíssim problema amb les altes instàncies del poder judicial a Espanya".

Quim Torra assegura que seguirà sent president

Després d'una reunió del Consell Executiu d'urgència, Torra ha assegurat en una declaració institucional que mentre el Parlament de Catalunya no digui el contrari. El president de la Generalitat ha demanat a Roger Torrent que convoqui un ple extraordinari: "Mentre el Parlament de Catalunya no digui el contrari, continuaré essent diputat i president de Catalunya i exercint les funcions del meu càrrec. Sóc diputat del Parlament i president de Catalunya".

Torra s'ha mantingut especialment crític amb la JEC i ha assegurat que "s'ha atribuït unes funcions que no li pertoquen interpretant l'execució d'una sentència judicial que no és ferma". Ha afirmat que es pretén "alterar la voluntat política dels catalans per vies irregulars absolutament antidemocràtiques".

El president ha anunciat que presentarà "tots els recursos possibles" i ha agraït les mostres de suport de la ciutadania, els consellers del Govern, els partits i de l'expresident Puigdemont. "No hi ha solució per Espanya si continua la via més contundent de la repressió", ha asseverat.