Junqueras forja els fonaments de la seva segona etapa al capdavant d'ERC reforçat pel Congrés del partit

Esquerra Republicana de Catalunya ha celebrat aquest dissabte la jornada central del plenari del 30è Congrés Nacional que el partit celebra a Martorell, amb uns 1.500 militants inscrits. Demà es clourà aquesta segona part del procés congressual dels republicans, però ja han quedat aprovades tant la ponència política com l'estatutària després de les votacions de la reduïda xifra de 10 esmenes que han arribat vives al plenari de les més de 1.800 presentades pel conjunt de la militància a l’inici del procés.

I tot apunta que la cloenda d'aquest diumenge se celebrarà sense cap ensurt destacable per la nova Executiva liderada per Oriol Junqueras, sorgida de les eleccions de la primera fase congressual del mes de desembre passat. El full de ruta del partit per aquesta nova etapa queda pràcticament encarrilat a l'espera que aquest diumenge s'aprovi la ponència estratègica sobre l'horitzó independentista de cara al 2031, on tampoc es preveuen grans sorpreses.

1.851 esmenes i només 10 vives

Les esmenes presentades han estat 1.851, de les quals 867 a la ponència política, 750 a l’estatutària i 234 a l’estratègica. Però finalment només han quedat vives 5 esmenes a la política, 2 a l’estatutària i 3 a l’estratègica. Una feina de negociació que la direcció ha agraït tant als “militants que han presentat les esmenes com als redactors de les ponències” i que suposa “un exemple de cohesió interna que és una bona base per a la nova etapa a Esquerra que obre el 30è Congrés” després d’un període de tensió al partit.

Junqueras tanca d'aquesta forma l'operació per recuperar les regnes d'Esquerra després que el conflicte intern amb l'exsecretària general, Marta Rovira, el va portar a abandonar la presidència del partit al juny de l'any passat. Després de guanyar les eleccions a la presidència del desembre, Junqueras ha consolidat el seu retorn al lideratge d'ERC i ha posat els fonaments per recuperar el control del partit republicà en aquesta segona etapa, acompanyat de la nova Executiva, i ara amb Elisenda Alamany com a secretària general.

Consolidació de la nova etapa

L'aprovació de les ponències, sense cap votació que hagi suposat un revés important per a la direcció, consolida la nova etapa d'Esquerra amb Junqueras al capdavant. El 30è Congrés Nacional s'ha desenvolupat sense contratemps per a la direcció en un moment complicat per als republicans, després de la desfeta electoral del maig de l'any passat en el comicis al Parlament de Catalunya, amb una greu crisi interna provocada per l'aparició de l'anomenada estructura B i dels cartells de l'Alzheimer de falsa bandera, i amb una fractura interna que va provocar la concurrència de diverses candidatures durament enfrontades per optar a la direcció.

El 30è Congrés Nacional s'ha desenvolupat sense contratemps per a la direcció

Al Congrés hi han participat alguns exdirigents com l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, o l’expresident i expresidenta del Parlament, Ernest Benach i Carme Forcadell, entre d’altres, però ha estat destacada l’absència de l’exsecretària general, Marta Rovira, que tot i estar inscrita no ha pogut viatjar a Catalunya des de Ginebra a última hora per motius d’agenda personal, segon ha pogut saber Públic.

La ponència política, enfortir el municipalisme

La militància d’Esquerra Republicana ha aprovat la ponència política amb el suport d’un 90% dels assistents. El full de ruta que ha de guiar l’acció política dels republicans els pròxims anys posa el focus en quatre eixos: “’Més Esquerra Republicana’, ‘Més nació’ des dels valors de l’esquerra i del republicanisme; ‘Més societat’, més cohesió social i justícia social; i finalment ‘Més país’, per a un país sobirà i articulat”.

La ponència condensa un gran nombre d’aportacions en el procés congressual ja que, segons fonts de la direcció, ha rebut 867 esmenes; de les quals 133 s’han incorporat de forma literal i en 427 s’ha arribat a un punt d’acord. “És un rècord d’esmenes en una ponència política, i demostra que el partit és viu i té ganes de participar”, ha explicat en una compareixença davant la premsa la secretària general adjunta Arés Tubau, acompanyada de Norma Pujol, vicesecretària general de Polítiques Sectorials, i de Cesc Iglesias, redactor també de la ponència. La ponència ha rebut 692 vots a favor del sí, 24 no; i 55 en blanc.

És clau que el municipalisme sàpiga donar resposta a les necessitats centrals bàsiques de la gent, a ciutat i al món rural

La nova ponència política d’ERC vol enfortir el partit des d’una estratègia municipalista. L’objectiu dels republicans són les municipals del 2027 i segons manifesten “és clau que el municipalisme sàpiga donar resposta a les necessitats centrals bàsiques de la gent, a ciutat i al món rural”.

D’altra banda, en ple auge de l’extrema dreta, els republicans fixen a la ponència que “la cohesió nacional és indestriable de la cohesió social, i que aquesta és la clau per no relegar la nació a la dreta desacomplexada”. “Des del catalanisme popular i democràtic, Esquerra reivindica la nació des d’una perspectiva cívica, de comunitat política i social, com un projecte compartit de progrés social”, afegeixen. Alhora, la secretària adjunta d'ERC ha mencionat les esmenes que han presentat Nova Esquerra Nacional sobre antifeixisme. Tubau ha remarcat que han adoptat "tot el bloc" que proposava la candidatura de Xavier Godàs i que s'ha arribat a un acord que estableix que ERC no donarà suport a cap votació que permeti que l'extrema dreta tingui quotes de poder "sigui on sigui". "Si depèn de nosaltres no hi haurà extrema dreta", ha afegit Tubau.

Els dirigents d’ERC afegeixen que “la llengua i la cultura són de fet una de les prioritats socials del bloc que busca reforçar la cohesió i la justícia socials a partir de construir una societat amb seguretats bàsiques. Això passa per una feina digna, un habitatge assequible, la seguretat, l’Educació, salut i atenció social, els serveis públics i transport públic i la sostenibilitat i energies renovables. La d’Esquerra és una aposta per la indústria i l’economia productiva enfront de l’economia especulativa i dels rendistes”.

Els nous estatuts d'ERC també obriran el procés per poder permetre l'organització dels diversos sectors del partit en corrents de debat intern.

En quant a la ponència estatutària, només han sobreviscut dues esmenes vives i s’ha aprovat també per una amplíssima majoria del 89%. Els retocs estatuaris busquen “més simplicitat, menys burocràcia i més activisme” en l’activitat del partit, segons ha informat el secretari general adjunt, Oriol López. I contemplen noves disposicions per perseguir els presumptes casos de violència sexual dins l’organització i evitar casos com el dels cartells de falsa bandera de l’Alzheimer. I nous mecanismes de participació amb la creació de la Sindicatura de la militància. Els nous estatuts també obriran el procés per poder permetre l'organització dels diversos sectors del partit en corrents de debat intern.

Dur informe sobre l'afer dels cartells

El polèmic tema dels cartells de l'Alzheimer també ha estat present a la jornada congressual d’ERC mitjançant l’informe de l’anomenada Comissió de la Veritat. L’exposició del responsable de la Comissió, Joan Tardà, ha estat molt dura i ha centrat la responsabilitat -de l’afer dels cartells i de l’estructura B del partit- en l’anterior departament de Comunicació i Estratègia del partit, a partir del 2019. I atribueix també a aquesta mateixa estructura la col·locació d’un ninot simulant a Oriol Junqueras penjat al pont de la via de Sant Vivenç dels Horts. 

Alguns membres dels sectors crítics han parlat d’”escarni”, tot i que la direcció assegura que l’informe és independent de l’Executiva, que no l’ha conegut fins aquest mateix dissabte, i neguen el concepte d’escarni. “L’objectiu és clarificar el que va passar, demanar perdó pel que va succeir i garantir que una cosa així no torni a passar”, han assegurat. “La mercadotècnia no es pot imposar per sobre de l’ètica política”, han afegit.

Tot i no donar noms concrets sí que s’han esmentat càrrecs de responsabilitat que apunten als exvicesecretaris de Comunicació i Estratègia des del 2019 al 2023. També s’ha quantificat els diners que ha facturat l’empresa Relevance, a través de la qual es van pagar operacions com la dels cartells de l’Alzheimer, en més de 4 milions d’euros. Tot i que la direcció ha aclarit que aquesta xifra inclou tota l’activitat desenvolupada per l’empresa per a ERC, incloses les diverses campanyes electorals celebrades des del 2016.

En l’informe també s’ha fet constar que l’exsecretària general d’ERC, Marta Rovira, hauria estat informada en algun moment de les operacions d’estructura B, tot i que se la desvincula del seu impuls directe. Mentre que s’assegura que Oriol Junqueras, llavors a la presidència del partit, no en va ser coneixedor. I també s’ha citat a alguns dels dirigents que han declinat declarar en aquesta Comissió de la veritat, entre ells l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, o l’actual president del grup parlamentari al Parlament, Josep Maria Jové. Rovira ho hauria fet per escrit. En total han declinat declarar 18 de les persones citades, una part d’elles no militants d'ERC, ja que la declaració no era obligatòria en no ser un organisme estructural del partit, sinó creat per clarificar aquest afer. Tardà ha demanat a la Comissió de Garanties que acceleri el màxim possible les decisions disciplinàries que s’han de prendre a partir de l’informe, per poder tancar l’afer de forma definitiva.

I finalment, també s’ha informat des de la Comissió de Seguiment de Pactes, amb la intervenció del portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, del desenvolupament dels acords establerts amb el PSC i el PSOE per a les investidures de Salvador Illa i Pedro Sánchez. Amb especial deteniment en el traspàs de Rodalies que s’ha definit com “complex” però “ambiciós” per resoldre el caos ferroviari a Catalunya, la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic, o el desenvolupament del nou finançament singular per a Catalunya que es considera “clau per guanyar la sobirania econòmica de Catalunya”. Pactes, el compliment íntegre dels quals s’ha posat com a condició imprescindible per qualsevol nova negociació amb els socialistes, inclosa la pressupostària.

Ponència independentista i cloenda de rearmament

La ponència estratègica es debatrà aquest diumenge al matí i donarà pas a l'acte de cloenda que tindrà en el discurs d'Oriol Junqueras i Elisenda Alamany el punt i final. El text porta per títol 'Objectiu 2031: assolir la majoria social a favor de la independència'. Amb 15 pàgines d'extensió, la ponència es concentra en perfilar el full de ruta d'Esquerra per assolir la independència de Catalunya. Proposa analitzar "les lliçons del 2017", i a partir d'aquí fixa com a objectiu que per a l'any 2031, coincidint amb el centenari de la constitució d'ERC i amb any electoral municipal, hi hagi una majoria "àmplia i sòlida" a favor de la independència de Catalunya. La fita que fixa la ponència és rearmar l'independentisme, tornar-lo a fer la força majoritària al Parlament i aconseguir incrementar-ne el suport social, "construint les condicions que ens permetin consolidar una majoria social i política favorable al projecte de la República Catalana" diu el text, tot afegint que ha de ser "una majoria suficientment àmplia, cohesionada i preparada per a sostenir el desafiament".

En la cloenda d’aquest diumenge, Oriol Junqueras, dibuixarà l’inici d’una nova etapa en què “ERC ha tornat”, asseguren fonts del seu equip, per “tornar a ser un partit útil per als catalans i les catalanes, i un partit gran”. I instarà als militants a treballar per “reconnectar” el partit amb la societat catalana per assolir els objectius aprovats a les ponències tant en l’assoliment del dret a l’autodeterminació i la independència com en matèria de justícia social.