Judith Colell es compromet a celebrar una gala dels Gaudí fora de Barcelona en els propers quatre anys

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, s'ha compromès a celebrar una gala dels Premis Gaudí fora de Barcelona en els quatre anys del seu segon mandat, que durarà fins al 2029, per sortir del "barcelonacentrisme". Reconeix que no sap com ho faran ni a quin lloc, però remarca que, tot i les complicacions, ho duran a terme. Assenyala que es necessiten les complicitats dels ajuntaments i de les diputacions, així com un espai en el qual càpiguen entre 1.500 o 1.700 persones.

En una entrevista a l'ACN publicada aquest dimecres, Colell fa referències a iniciatives com Catalyst for Talent, en la qual intenten anar fora de Barcelona i recórrer el territori, així com el Cicle Gaudí, que està creixent i actualment suma gairebé 150 sales. "Ara estem apostant pel Cicle Gaudí internacional i el Cicle Gaudí a les escoles, que té molt camí per recórrer", ha afegit la presidenta de l'Acadèmia.

Recentment, es va anunciar que els Gaudí l'any que ve es faran al Gran Teatre del Liceu el 8 de febrer: "Aquest any es fan majors d'edat, farem 18 anys i pensem que és una gran notícia que ens puguem traslladar a un lloc tan emblemàtic". Colell detalla que a totes les gales ha intentat unir les diferents arts i que tenen una gran transversalitat. Per això, la importància de portar els Gaudí a "un dels centres principals d'òpera i de música clàssica del nostre país i del món".

Una de les novetats és que s’amplien a cinc les nominades en la categoria de millor pel·lícula, puix ha estat un any "molt bó" pel cinema català: "Aquesta idea d'augmentar a cinc pel·lícules va venir per una demanda de l'assemblea". De fet, recorda que els Goya tenen cinc nominats per categoria, però afegeix que s'ha d'anar "de mica en mica perquè de cop i volta cinc nominats més en totes les categories són molts més nominats i és més complicat de gestionar".

La idea és que l'augment mostri l'aposta de l'Acadèmia pel cinema en català, així com la seva "alegria" davant la gran quantitat de pel·lícules amb versió original catalana. "Moltes vegades teníem molt poques pel·lícules amb versió original catalana", diu. L'objectiu és que aquest increment s'anirà estenent "de mica en mica" a altres categories en pròximes edicions i que es pot seguir per la de millor pel·lícula en llengua no catalana, després la de millor direcció i "anar augmentant".

"El bon moment ha arribat per quedar-se"

Colell assegura que el bon moment del cinema català "ha arribat per quedar-se" i que "ara ja comença a ser bastant evident". En aquest sentit, destaca la "molt bona feina" que va fer l'anterior consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i ha continuat amb l'actual titular, Sònia Hernández. Celebra aquesta aposta per les versions originals catalanes amb més diners perquè es puguin fer amb més pressupost, per així competir a nivell tant de festivals com a nivell de cinema, i que es puguin promocionar. 

Recorda que va començar amb Saben aquell, va seguir l'any passat amb El 47 i Casa en flames, i aquest any s'ha estrenat Wolfgang, i que en vindran més, com la que ella ha dirigit: Frontera. "El que no pot ser és com fa 15 anys, a l'època de Pa negra i Herois, que van fer tres o quatre pel·lícules en versió original catalana amb un pressupost i aleshores va desaparèixer aquesta iniciativa. No pot ser que de sobte els nostres espectadors s'acostumin a veure pel·lícules en versió original catalana i que de sobte els hi tallem completament", assegura.

Colell apunta que aquest any també hi ha les pel·lícules que no són en versió original catalana que tenen molt bona acollida com el cas de Sirat o les pròximes estrenes de Romeria de Carla Simón o Mi amiga Eva de Cesc Gay. Alhora, ha celebrat que la coproducció catalana i alemanya Estrany riu de Jaume Claret Muxart participarà en el Festival de Venècia a la secció Orizzonti. És la primera pel·lícula que surt de la residència de guions de l'Acadèmia.