Judith Butler i Fina Birulés al CCCB: "Els feminicidis són una qüestió d'antifeminisme"

Tot i que l’acte començava a dos quarts de vuit, una hora abans ja hi havia una gran gentada a la plaça Joan Coromines, al CCCB. Les pensadores Judith Butler i Fina Birulés eren a punt de pujar a l’escenari per tenir-hi un diàleg que portava la pregunta "Per què els cossos importen?" per títol i que s’emmarcava en la primera Biennal de Pensament Ciutat Oberta que s’ha organitzat a Barcelona. L’alcaldessa Ada Colau, a primera fila.

Tots aquells qui no han aconseguit arribar a una cadira han envoltat el recinte on les dues filòsofes parlarien sobre sexe i sexualitat, la política i la societat rere la violència cap a les dones, el racisme, la transfòbia i, en definitiva el feminisme i tot allò que té a veure amb el gènere i que ocupa un lloc central en els debats d’actualitat.

L’agraïment que Butler ha volgut fer a Ada Colau per organitzar un esdeveniment públic de filosofia feminista ha arrencat els aplaudiments del públic. I la conversa ha començat amb la catedràtica en estudis de gènere Marta Segarra, moderadora de l’acte, posant l’actualitat i els moviments feministes dels últims anys sobre la taula.

En aquest sentit, Fina Birulés ha citat la manifestació del 8 de març a Barcelona i el moviment #MeToo com a mostres "que les dones ja no estan disposades a seguir amb el patró normatiu que hi ha hagut fins ara i que no estan disposades a renunciar a la seva llibertat". De nou, aplaudiments entre els assistents. "Les noves generacions han decidit desapuntar-se de la figura de la noia com cal", seguia Birulés, "i de manera entusiasta defugir la identitat de víctima, sortir al carrer i fer una ocupació lúdica contra la norma".

Butler, tot i mostrar el seu acord amb el que deia la pensadora catalana, ha volgut recalcar que malgrat aquestes mobilitzacions tan potents, "hi ha situacions de feminicidis i violència de gènere brutal a tot el món", i ho ha atribuït, precisament, a una reacció a aquests moviments: "no és només una qüestió de misogínia sinó també una qüestió d’antifeminisme, una reacció als avenços del feminisme: no hem perdut, hem fet tantes passes endavant que la reacció està sent molt forta”.

La mateixa feminista americana ha portat el debat a altres àmbits amb un contundent: "no ens podem permetre divisions dins el feminisme: com seria el cas del feminisme transfòbic. El feminisme transfòbic no és feminisme, de la mateixa manera que un feminisme que no és antiracista no és feminisme".

La normativitat ha estat un altre punt calent del debat, i ambdues feministes han coincidit en que si bé és cert que cal que hi hagi una norma, el que cal fer és ampliar la que hi ha actualment, crear noves normes fent més gran el marc normatiu per tal que el màxim nombre de persones possible pugui viure millor. En aquest moment Birulés a expressat "les actituds de, per exemple, Vox o el Vaticà, són reaccions a aquest nou marc normatiu: aquesta família tradicional que reclamen, que no és res més que el marc familiar establert al segle XIX". I el debat ha fet un gir cap al tema de la violència.

“La llibertat té continguts molt útils com per exemple la possibilitat de distingir entre discriminació o violència: per exemple, els atacs contra les dones perquè no eren on havien de ser", ha dit Birulés. Butler ha ampliat "aquests enormes nombres d’atacs físics i assassinats no serien possibles sense una violència institucional darrere que els permet perquè hi ha un marc normatiu en què la violència de gènere no és vista com un crim". I ha conclòs: "és en el nivell d’aquesta violència institucional on s’han de fer els canvis".

Així, Segarra ha preguntat a les dues feministes quines accions no violentes es poden dur a terme per combatre aquesta violència i Butler ha contestat citant les teories de Hegel: "cal analitzar les accions dels estats perquè vivim en una societat en què totes les accions es poden criminalitzar i pot ser que s’intenti fer creure que les actituds no violentes ho són”.

La violència ha donat pas a la vulnerabilitat, que ha propiciat un dels moments que ha arrencat més riures entre el públic: "el president del meu país, el nom del qual ara no recordo", ha ironitzat Judith Butler referint-se a Donald Trump, "és un clar exemple de vulnerabilitat i de com jugar amb aquesta". Més enllà de la referència, Butler i Birulés han estat d’acord en què el feminisme no lluita contra el concepte de vulnerabilitat sinó que l’assumeixi: "si volguéssim eradicar la vulnerabilitat que s’atribueix a les dones ho faríem per ser invulnerables? No. Perquè això voldria dir que tenim un concepte relacionat amb el gènere de la vulnerabilitat -allò invulnerable és allò masculí-, volem ser lliures per viure la nostra vulnerabilitat i mostrar també lliurement la nostra força".

Finalment, les dues pensadores han volgut recalcar la importància de la “responsabilitat d’allò que no fem”, és a dir, la no innocència que implica no actuar contra la violència de gènere, el racisme o fins i tot el canvi climàtic. Mentre Birulés ha citat Hannah Arendt per parlar d’aquesta qüestió, la feminista americana ha ampliat dient que "quan parlem de responsabilitat no podem parlar de responsabilitat individual sinó que hem d’entendre que hi ha una responsabilitat global, de dimensions planetàries".

El debat ha estat tan intens que Segarra ha hagut de tallar la conversa per manca de temps i passar a un breu torn de preguntes mentre s’obrien les portes del recintes i els assistents feien grups a la plaça i debatien tot allò que s’havia parlat.