El judici a Trapero queda vist per sentència amb la seva advocada recalcant que els Mossos no van donar suport a l'1-O

"Si algú de Catalunya va creure que els Mossos recolzarien el referèndum i el Procés és que estava prenent els seus desitjos per realitats". Així de categòrica s'ha mostrat l'advocada Olga Tubau respecte a l'actitud del seu defensat, el major Josep Lluís Trapero, qui no va tenir "cap voluntat de desobeir" a la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va ordenar impedir la votació del 1-O, després de ser prohibida pel Constitucional.

Aquesta actitud de Trapero era coherent, ha insistit, malgrat les discrepàncies que tenia amb el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, encarregat de la coordinació del dispositiu policial.

L'"error" en l'actuació davant aquell 1 d'octubre de 2017 va ser dels tres cossos desplegats, això és, policia autonòmica, Policia Nacional i Guàrdia Civil, ha destacat la lletrada en el seu segon dia d'exposició de l'informe de conclusions de la defensa. Els Mossos no van tancar els centres de votació en els dies previs, ha destacat, però tampoc ho van fer la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional.

Va ser la magistrada, Mercedes Armas, la que en l'acte que ordenava impedir el referèndum va donar "tracte de comandament" a Pérez dels Cobos sobre els tres cossos policials. I ha destacat que el mateix coronel va reconèixer en el judici del Tribunal Suprem als líders del procés que existia una mala relació amb Trapero i que aquest va designar al seu segon, el comissari Ferran López, per assistir a les reunions de coordinació.

"No tenir hàbils dots de diplomàcia no significa una conducta delictiva", ha destacat l'advocada respecte al seu defensat i la seva renúncia a assistir a aquestes reunions.

Arremet contra Pérez dels Cobos

La lletrada ha arremès contra el coronel Pérez dels Cobos en la seva intervenció perquè va parlar d'"engany injust" i de "estafa" respecte al dispositiu dels Mossos d'Esquadra davant el 1-O.

Tubau ha intentat desacreditar el testimoniatge del coronel, sobre la declaració del qual es basa en part l'acusació de la Fiscalia contra Trapero.

El ministeri públic demana al seu defensat una condemna de 10 anys de presó per sedició, amb l'alternativa de 60.000 euros de multa i inhabilitació per desobediència en cas que el tribunal no apreciï el primer delicte.

"El ciutadà d'un poble lliure no pot expiar les faltes que no són seves ni ser víctimes de la impotència o de l'egoisme de l'Estat", ha afirmat Tubau

"Es pot sostenir que Ferrán López, que segons el coronel l'hauria enganyat i fet creure que els Mossos anaven a complir, algú que ha traït els mandats essencials de la Constitució, aquest traïdor sigui nomenat després per les més altes instàncies del Ministeri de l'Interior?", ha preguntat en referència a la designació del comissari com a cap de la policia autonòmica després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. "Això no és sostenible", ha apuntat.

Tubau ha retret a la Fiscalia perquè no cités a declarar en aquest judici a altres comandaments que també van estar en aquestes reunions, com els excaps de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a Catalunya, el tinent general Ángel Gozalo i el comissari principal Sebastián Trapote, respectivament.

També ha ressaltat davant el tribunal de l'Audiència Nacional que si el coronel ja "desconfiava de la lleialtat de Trapero" durant l'1-O i va dir que si per ell fos l'hauria destituït aquest mateix dia, per què Pérez dels Cobos no es va dirigir a la Fiscalia Superior de Catalunya, ni al TSJC ni al Govern central per demanar que "algú fes alguna cosa" davant la suposada inacció dels Mossos desplegats.

L'advocada de Trapero esclafeix a plorar

"Algú pot creure que si Trapero o els comandaments dels Mossos estaven donant ordres clandestines diferents al mandat judicial a un cos format per 17.000 agents, ningú alçarà la veu?", ha postil·lat Tubau.

La defensora de Traperp ha esclafit a plorar després de nou hores d'exposició del seu informe. Ha ocorregut al final de la seva intervenció, després d'agrair al tribunal i als funcionaris pel tracte rebut.

Emocionada, ha tancat la seva defensa amb unes paraules que va escriure en 1882 el ministre de Justícia Manuel Alonso Martínez en l'Exposició de Motius de la Llei d'Enjudiciament Criminal: "El ciutadà d'un poble lliure no pot expiar les faltes que no són seves ni ser víctimes de la impotència o de l'egoisme de l'Estat".