JUDICI AL PROCÉSJunqueras, Romeva, Sànchez, Turull i Rull reclamen al Suprem que els alliberi per exercir com a parlamentaris

Els cinc parlamentaris electes que s'asseu al banc dels acusats al judici a la cúpula del procés, en mans del Tribunal Suprem, es mostren decidits a exercir com a càrrecs públics, i per això reclamen a l'Alt Tribunal que revoqui la seva permanència a la presó provisional, quelcom  imprescindible” per desenvolupar la tasca que els va ser encomanat a les urnes a les eleccions generals del 28 d'abril.

Públic ha accedit als escrits que han presentat aquest dimecres les defenses dels diputats electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i el senador electe Raül Romeva, i que reclama a la Sala penal, presidida pel magistrat Manuel Marchena, que revoqui una mesura que avui consideren encara més onerosa per als drets dels seus representats.

En concret, l'escrit rubricat pel lletrat Andreu Van den Eynde, que defensa a Junqueras i Romeva, planteja a la sala que, “en tot cas” estudiï la possibilitat d'imposar-los el dipòsit d'una fiança, o fins i tot la utilització de dispositius de seguiment telemàtic. Aquest document, així com el rubricat pel lletrat Jordi Pina, responsable de les defenses de Sànchez, Turull i Rull, han estat formalment presentats per tots dos lletrats aquest dimecres davant de la seu de l'Alt Tribunal. Totes dues defenses s'han coordinat per buscar el mateix objectiu, si bé la redacció de cadascun dels escrits no és idèntica.

Ver vídeo

L'escrit argumenta que han d'estar en llibertat "perquè les seves funcions representatives puguin desenvolupar-se sense pertorbació"

El text al qual ha tingut accés aquest diari, que sustenta la seva petició en diverses sentències del Tribunal Constitucional, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), així com en diversos articles de la Constitució, destaca “expressament” la voluntat de Junqueras i Romeva “d'acreditar-se davant les cambres”, que es constituiran el pròxim 21 de maig.

Reclama la necessària “tutela del Tribunal”, que ha d'autoritzar-los a recollir les seves actes presencialment -requisit necessari per aconseguir la condició de diputat-, i assistir al Ple de Constitució, “perquè les seves funcions representatives puguin desenvolupar-se sense pertorbació” -sense “pertorbacions il·legítimes”, com recull l'article 23.2 de la Carta Magna, esmentat en el text-.

Així, per poder exercir aquestes funcions, les defenses argumenten que el Suprem “hauria de permetre” l'assistència dels encara electes “a totes les sessions plenàries”, però també a les corresponents reunions dels seus grups parlamentaris. També a “rodes de premsa i entrevistes, així com totes aquelles tasques vinculades al seu estatut, sent imprescindible, per tant, accedir a la llibertat provisional”.

El document demana que se'ls autoritzi a assistir "a totes les sessions plenàries", a les reunions de grup i a "rodes de premsa i entrevistes"

L'escrit, acompanyat per la certificació de la Junta Electoral Central que acredita l'elecció de Junqueras i Romeva, s'articula en sis punts que vertebren l'argumentació dels lletrats, i subratlla “la incidència que la presó provisional tindria, no només sobre el dret de representació política, sinó sobre tots els altres drets inherents a la personalitat”.

Sánchez porta a la presó provisional des del 16 d'octubre de 2017, Junqueras des del 2 de novembre del mateix any, mentre que Romeva, Rull i Turull s'han vist privats de llibertat des del 23 de març de 2018.

“Hi ha una estreta connexió entre una democràcia efectiva i el funcionament normal del Parlament”, resa el text, recordant així la sentència Demirtas d'Estrasburg. No obstant això, el Suprem ja va rebutjar que aquesta sentència fos aplicable al cas dels dirigents independentistes processats en aquesta causa. Per part seva, el Constitucional encara no s'ha pronunciat respecte aquesta qüestió, esgrimida per Junqueras.

De fet, les defenses han reclamat la seva posada en llibertat en diverses ocasions, sempre abans que aconseguissin la condició de parlamentaris electes a les Corts Generals. Fonts del Suprem consultades per Público fa a penes una setmana van explicar que, en aquells dies, el tribunal que presideix Marchena encara no havia pres cap decisió sobre com procedir en aquest cas.

"Hi ha una estreta connexió entre una democràcia efectiva i el funcionament normal del Parlament"

“Les acusacions han de demostrar, i el Tribunal valorar, la inexistència d'alternatives a la mesura cautelar de presó provisional”, prossegueix el text, que denuncia també el temps “molt significatiu” que tots ells han passat privats de llibertat, a l'espera de sentència. “Les seves funcions representatives ja han estat limitades en anteriors ocasions; són líders polítics de les seves formacions, caps de llistes dels seus partits polítics i representen majoritàriament a les seves circumscripcions; i existeixen fórmules alternatives d'assegurament de la seva submissió al plet que afronten en relació amb fets d'indubtable contingut polític”, recull.

"Proscriure el debat d'idees, incompatible amb la democràcia"

D'altra banda, el document esgrimeix que la Constitució “impedeix amb fermesa la pertorbació al representant polític de la pràctica del seu càrrec, mitjançant la introducció d'obstacles que puguin situar a uns representants en condicions d'inferioritat respecte d'uns altres”, situació en la qual es trobarien “si no se'ls atorgués l'empara sol·licitada. El dret d'accés a càrrec públic representatiu ha de contenir, doncs, el dret a romandre en el càrrec representatiu i a desplegar les funcions pròpies d'aquest càrrec sense restriccions”, sentencia.

"Si no se'l permet accedir al seu càrrec ni desenvolupar-lo efectivament, s'estaria vulnerant el seu dret de sufragi passiu. També de sufragi actiu de tots els ciutadans que van contribuir a la seva elecció" 

“Si a un candidat proclamat electe no se li permet accedir al seu càrrec ni exercir-lo efectivament, circumstància que podria concórrer en els meus representats en ser mantinguda la seva privació de llibertat, s'estaria vulnerant el seu dret de sufragi passiu com a candidat electe, i també el dret de sufragi actiu de tots els ciutadans que, amb el seu vot, van contribuir a la seva elecció”, argumenta.

En última instància, l'escrit que els parlamentaris electes presentaran davant l'Alt Tribunal incideix que “la protecció de l'opció i opinió política contribueix al pluralisme polític, i es vincula directament amb la llibertat ideològica i d'expressió, i ofereix l'oportunitat a les Cambres de tutelar el dret de les minories, digne de protecció en Democràcia. Proscriure el debat de les idees és, doncs, simple i planament incompatible amb la democràcia”, resa.