Judici al ProcésUn alt comandament dels Mossos: el Govern sabia que era "incompatible" permetre votar l'1-O amb complir el mandat judicial

La majoria d'exintegrants del Govern es defensen els uns als altres, i ara està passant el mateix amb la cúpula dels Mossos d'Esquadra. El que va ser responsable de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat dels Mossos durant l'1-O, Emili Quevedo, ha assegurat aquest dilluns que des de la cúpula del cos policial van insistir al Govern que, per al referèndum l'1 d'octubre de 2017, no podria establir-se un operatiu com a "qualsevol jornada electoral normal", ja que aquesta consulta "havia estat prohibida" per mandat judicial. És la línia adoptada dijous passat pel també alt càrrec dels Mossos Manel Castellví, que a més va advertir de la possible "espiral de violència" de mantenir-se la convocatòria.

Com a testimoni davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, responsable de jutjar el procés, Quevedo ha asseverat que van traslladar aquesta "queixa" en sengles reunions -26 i 28 de setembre- al conseller del ram, Joaquim Forn, així com l'expresident Carles Puigdemont i l'expresident Oriol Junqueras, que avui s'asseu al banc dels acusats.

Segons el seu relat, només Puigdemont els va confirmar que es votaria en qualsevol cas, perquè "el Govern tenia un mandat a complir". Junqueras es va limitar a afirmar que no preveia que els ciutadans concentrats per votar plantegessin "cap tipus de resistència" davant els agents que intentessin impedir les votacions, i que actuarien "pacíficament". Sobre Forn, ha incidit que "no va intervenir en la configuració de dispositius" per a l'1 d'octubre.

No obstant això, Quevedo també ha assegurat que tant Puigdemont com Junqueras i Forn sabien que celebrar el referèndum i complir amb el mandat judicial d'impedir-ho, "una cosa i una altra", "eren incompatibles". En aquestes reunions, continuava, van traslladar al Govern que, donada l'"alta mobilització de persones" prevista per a aquell dia, podrien donar-se "enfrontaments i partidaris i detractors del referèndum", i fins i tot xocs amb agents de Policia Nacional o Guàrdia Civil. "Era un possible escenari", reconeixia, davant preguntes del fiscal Javier Zaragoza.

Quevedo, imputat pel jutjat de Cornellà que investiga l'operatiu dels Mossos per impedir l'1-O, ha comparegut com a testimoni en la 14a sessió del judici, immediatament després que Castellví respongués a les defenses.

La "confusió" del 20-S

A més, l'exresponsable de Planificació i Seguretat dels Mossos ha reconegut que la responsabilitat de formar un passadís per permetre la sortida de la comitiva judicial que el 20 de setembre de 2017 va registrar la Conselleria d'Economia de la Generalitat, "no podia recaure en persones que no fossin policies ", si bé la van exercir voluntaris.

Segons el seu relat, hi va haver "molta confusió" en aquesta jornada, i finalment Trapero va ordenar que un inspector dels Mossos oferís diferents opcions per sortir a la lletrada de l'administració de justícia Montserrat del Toro, que va romandre diverses hores a la seu, davant la qual es van concentrar milers de persones.

Fèrria defensa dels Mossos i de Trapero: "Va forçar un increment del nombre d'efectius"

Com ja va fer Castellví, Quevedo ha defensat a capa i espasa l'actuació de l'exmajor dels Mossos, Josep Lluis Trapero. Segons el seu relat, el màxim responsable dels Mossos "va forçar un increment del nombre d'efectius" destinats per a l'1-O, aconseguint que "s'activessin efectius" d'unitats "no relacionades" amb aquest tipus de desplegaments.

Enfront del que sostenen tots els comandaments de Policia Nacional i Guàrdia Civil, però també els membres del Govern de Mariano Rajoy, lluny d'establir una dotació insignificant, Quevedo ha assegurat que van destinar a impedir l'1-O a prop de 7.800 agents, davant els "entre 2.500 i 3.500" que actuen en qualsevol jornada electoral.