JUDICI PER L'1 D'OCTUBREEls fiscals del Suprem marquen el territori del judici contra els independentistes

Els quatre fiscals del Tribunal Suprem implicats en el processament de dirigents independentistes intenten marcar territori i actuar sense tenir en compte el criteri de la fiscal general de l'Estat, Maria José Segarra, que no seria partidària de mantenir el delicte de rebel·lió en els escrits d'acusació del Ministeri Públic.

Així s'explica la difusió d'informació segons la qual l'escrit d'acusació que presentaran els fiscals de cara al judici oral deixarà intacte el delicte de rebel·lió, encara que per alguns casos s'abstingui de demanar les penes màximes. La condemna penal més suau que es desprèn d'aquesta acusació és de 15 anys de presó.

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, en declaracions a Públic, ha donat crèdit a les informacions segons les quals els fiscals del Suprem haurien volgut aconseguir un compromís per part de la fiscal general de "no interferir en la seva feina", la qual cosa resultaria paradoxal, atesa l'estricta dependència jeràrquica existent en el funcionament d'aquesta institució i que en aquests moments la màxima autoritat l'exerceix Maria José Segarra.

El govern de Pedro Sánchez, segons l'advocat que es va fer càrrec de la defensa del president Carles Puigdemont i altres encausats independentistes, intenta mantenir "la línia de no obrir nous fronts" però no s'atreveix a donar el pas de facilitar que la Fiscalia retiri les acusacions de rebel·lió.

Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell, també considera que fiscals concrets, els que ara ocupen la fiscalia del Tribunal Suprem, van planificar des de l'any 2015 i "de forma molt acurada, la resposta jurídica contra el que anomenen "desafío independentista".

"El Tribunal Suprem és territori hostil". "L’estratègia no és de la fiscalia general de l’Estat", ha declarat Van den Eynde a l'emissora RAC1. "És de fiscals concrets, els que ara ocupen la fiscalia del Tribunal Suprem", ha afirmat. Es refereix a Consuelo Madrigal, ex-fiscal general de l'Estat; Fidel Cadena, Jaime Moreno i Javier Zaragoza, especialment significat aquest últim per la seva bel·ligerància.

L’estratagema hauria passat, segons Van den Eynde, per “endurir el delicte de rebel·lió”, “canviar la malversació” i “reformar la llei del Constitucional”.

Filtracions interessades sobre penes de presó

L'advocat de Junqueras, al igual que els defensors de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, creu que importa molt poc si demanen penes de presó de 15 anys en comptes de 30. 

Les filtracions sobre aquestes hipotètiques peticions “no em fan ni fred ni calor", assegura Van den Eynde. "Són una altra tàctica de distracció. Amb aquestes martingales, ens fan entrar en el seu relat”, afirma l'advocat a la vista dels titulars de premsa que s'han donat. "L'únic que acceptarem serà l'absolució", reitera.

Marina Roig, advocada del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també va restar rellevància a la possibilitat que la Fiscalia plantegi mantenir el delicte de rebel·lió pels promotors del referèndum de l'1-O però no sol·liciti les penes màximes.

"No havent-hi fonament per acusar d'un delicte de rebel·lió, que demanin 15 o 25 anys realment ens dóna bastant igual, va afirmar Roig en declaracions a Televisió de Catalunya.

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, va assenyalar a la mateixa cadena que totes les defenses consideren sens dubte que el Codi Penal està de la seva part.

"Amb el Codi Penal a la mà podrem defensar tècnicament que realment no hi ha delicte de rebel·lió, ni de sedició, ni de malversació", va dir.

Tres blocs

L'acusació per l'1-O es dividirà en tres grans blocs depenent sobretot de la responsabilitat que atribueixi el Ministeri Públic a cadascun dels 13 processaments per rebel·lió, segons han filtrat fonts fiscals a l'agència EFE.

El primer englobaria els sis consellers destituïts i processats pel seu paper decisori en la preparació del referèndum d'autodeterminació i als quals acusarà de rebel·lió en la seva modalitat agreujada, quedant absorbit en aquest delicte el de malversació, pel qual també estan processats.

La major petició de pena recaurà en el vicepresident destituït, Oriol Junqueras,per ser qui exercia aleshores un dels principals càrrecs del Govern al costat del president Carles Puigdemont. La Fiscalia podria demanar fins a 25 anys sense arribar al màxim de 30 anys, segons la mateixa filtració.

Per a la resta, els ex-consellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa, la Fiscalia podria demanar penes que no superarien els 20 anys.

Per un segon grup, on es trobaria el diputat i ex- president de l'ANC Jordi Sànchez, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, la Fiscalia es planteja acusar-los per rebel·lió, sense agreuja amb la malversació, per la qual cosa en aquests casos les penes reclamades serien més baixes, i oscil·larien entre 10 i 15 anys de presó, si bé podrien arribar fins els 25 anys si se'ls considera caps.

Finalment, per a un tercer grup, en el qual es trobarien Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, la Fiscalia del Suprem preveu acusar-los de malversació i no per rebel·lió.

Es preveu que el judici pugui celebrar-se al gener, tot i que altres tràmits previs, poden retardar-ho.

Judici que tothom pugui veure

Els advocats defensors dels independentistes han emfasitzat d'altra banda la necessitat que el judici "sigui televisat", perquè "tothom vegi" la "tergiversació dels fets i del Codi Penal".

El judici oral hauria de ser en obert: “La declaració del general Pérez de los Cobos hauria estat diferent, si s'hagués televisat. La fiscalia tampoc no hauria preguntat el que li va preguntar. En un judici públic, potser li faria vergonya”, ha assenyalat Van den Eynde.