Israel ha assassinat 10 gazians al dia des de l'entrada en vigor de l'alto el foc

Des que l'acord de pau impulsat per Donald Trump i signat el 10 d'octubre va entrar en vigor, la violació de l'alto el foc per part d'Israel a la Franja de Gaza ha estat constant. Fonts oficials palestines i organismes de drets humans denuncien una "ofensiva silenciosa però efectiva" contra la Franja de Gaza que ja s'ha cobrat la vida de 219 palestins.  

Tres setmanes després de la signatura a Egipte de l'acord, les violacions israelianes de l'alto el foc es compten per centenars. Per a l'International Middle East Media Center (IMEMC), organització que monitoritza els conflictes de la regió, "aquestes accions suggereixen que Israel està consolidant una nova realitat, permetent-se dur a terme operacions militars contínues a les zones que controla, que abasten aproximadament el 50% de Gaza, alhora que exclou aquestes zones del marc de l'alto el foc".

Israel ha violat l'alto el foc més de 100 vegades i ha assassinat més de 200 palestins  

L'oficina de premsa del Govern de Gaza i organitzacions locals han comptabilitzat més de 125 infraccions de l'alto el foc per part de les forces israelianes des de la seva entrada en vigor. Una mitjana de sis violacions al dia que van des de bombardeigs i foc d'artilleria fins a la restricció de l'entrada d'ajuda humanitària o incursions en zones evacuades. Els organismes internacionals i grups de drets humans documenten un patró: la treva existeix sobre el paper, però es trenca diàriament sobre el terreny.

Tot i que els atacs han estat gairebé diaris, l'episodi més violent va tenir lloc el 29 d'octubre, quan en una sola jornada de bombardeigs Israel va assassinar almenys 104 palestins, 46 dels quals infants segons recomptes hospitalaris, a més del periodista Mohammed Al-Munirawi.

Netanyahu justifica la seva nova ofensiva al·legant que Hamàs encara no ha lliurat tots els cossos dels ostatges israelians morts, un retard que —segons l'organització palestina— es deu a la dificultat de localitzar les restes entre la devastació provocada pels bombardeigs israelians. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), encarregat de supervisar les transferències, va confirmar els retards i les condicions extremadament precàries en què es fan les cerques.

Allò que havia de ser un tràmit humanitari s'ha convertit, tanmateix, en una nova línia de fractura. El Ministeri de Sanitat de Gaza informa que, en les darreres setmanes, més de 200 cossos palestins han estat retornats per Israel, molts d'ells amb senyals de tortura, trets a curta distància o mutilacions, segons metges de l'Hospital Nasser i del Centre Palestí de Drets Humans (PCHR).

L'Euro-Mediterranean Human Rights Monitor va denunciar que "diversos dels cossos retornats estaven incomplets, amb òrgans i teixits que faltaven", i va demanar una investigació internacional independent sota supervisió de l'ONU. Amnistia Internacional i Human Rights Watch van donar suport a aquesta petició, instants Israel a permetre l'accés de pèrits forenses independents i advertint que, si es confirmessin les denúncies, es tractaria de violacions greus del dret internacional humanitari.

Però el risc no prové només de les bombes que Israel continua llançant. Organismes especialitzats adverteixen que hi ha "tones" de bombes i material explosiu llançat per Israel durant els dos anys de genocidi "sense detonar". Les mateixes organitzacions calculen que netejar la superfície de Gaza d'explosius podria trigar entre 20 i 30 anys. Des de l'inici del conflicte, les explosions d'aquest material no detonat han matat almenys 53 gazians.

La fam continua sent una arma contra el poble palestí  

Des de la signatura de l'acord del 10 d'octubre del 2025, Israel ha mantingut un bloqueig gairebé total sobre l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza. Segons dades de la monitorització UN2720 i recopilacions periodístiques, entre el 10 i el 21 d'octubre Israel va autoritzar una mitjana equivalent a 1.011 tones diàries, aproximadament 94 camions al dia, lluny dels 600 camions diaris acordats.

Metges Sense Fronteres adverteix d'hospitals "al límit del col·lapse" per falta de subministraments, i Amnistia Internacional denuncia que el control de l'ajuda s'està fent servir de manera que agreuja la crisi humanitària.

Just abans de la signatura de l'"acord de pau", a finals del mes de setembre, les Nacions Unides estimaven que 641.000 persones es trobarien en condicions de catàstrofe alimentària, mentre que aproximadament 1,14 milions de persones estarien en situació d'emergència alimentària. És a dir, pràcticament tota la població de Gaza.

Gairebé tres setmanes després de l'alto el foc, la realitat a Gaza demostra que la "treva" amb prou feines existeix sobre el paper. Israel ha continuat atacant, restringint l'entrada d'ajuda i mantenint un control que impedeix qualsevol recuperació real de la població palestina. Les dades de l'ONU i d'organitzacions humanitàries confirmen que la crisi alimentària continua a la major part de la Franja i que els hospitals funcionen amb recursos mínims. A Cisjordània, les detencions i els atacs de colons continuen sense fre.

Mentrestant, les potències que van promoure i van aplaudir l'acord guarden silenci davant les violacions documentades. El resultat és un escenari en què la població palestina continua atrapada entre l'ocupació —ara camuflada rere la retòrica de l'"acord de pau"— i la indiferència internacional. L'alto el foc s'ha convertit en una extensió encoberta del genocidi.