La irregular capacitat de mobilització de l'espanyolisme a Catalunya

Després d'uns quants anys amb una presència molt residual als carrers catalans, l'espanyolisme intentarà tornar a mobilitzar-se massivament aquest diumenge a Barcelona. La raó és la manifestació convocada per Societat Civil Catalana (SCC) contra la possible amnistia als represaliats del Procés, que compta amb el suport de PP, Vox i Cs, a banda del d'altres entitats de l'univers espanyolista de Catalunya.

La cita arrencarà a les 12h davant de la Pedrera, a la confluència entre el Passeig de Gràcia i el carrer Provença i posarà a prova quina és l'actual capacitat de mobilització d'un espai polític que només ha congregat xifres multitudinàries en els moments més àlgids del Procés, és a dir, a la tardor del 2017. La marxa acabarà a la Gran Via de les Corts Catalanes, on hi haurà l'escenari per a les intervencions. 

Tradicionalment, les seves convocatòries han reunit un volum molt irregular d'assistents. A més, a diferència del que passava fa sis anys, ara mateix únicament apel·la persones identificades amb formacions de dreta o extrema dreta -bàsicament els votants de PP, Cs i Vox-, ja que el PSC no es mobilitza a Catalunya en defensa de la unitat d'Espanya justament des d'aquella tardor del 2017. Des d'aleshores el clima polític ha canviat moltíssim.

L'11 de juny de 2021, l'espai va punxar estrepitosament quan una convocatòria de Cs -que va rebre el suport de PP i de SCC- tot just va reunir unes 200 persones contra els indults als presos polítics independentistes, que s'aprovarien pocs dies més tard. En tot cas, és cert que el dia 13 una protesta similar va congregar 25.000 assistents, però amb Madrid com a escenari.

Els darrers dos anys la dreta espanyolista s'ha mobilitzat amb escàs èxit a Catalunya contra els indults o la reforma del codi penal

El gener d'enguany, amb prou feines mig miler de ciutadans van apropar-se a la plaça Sant Jaume de Barcelona per rebutjar la reforma del codi penal i la supressió del delicte de sedició, pactada fonamentalment entre el PSOE i ERC.

Probablement, però, la cita d'aquest diumenge es mourà en xifres notablement més elevades, tant per un context polític intens marcat per les negociacions per la investidura -després de l'intent fallit de la setmana passada d'Alberto Núñez Feijóo- i el desembarcament d'alguns dels principals dirigents estatals de la dreta i l'extrema dreta espanyolista, com Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso (PP), Santiago Abascal (Vox) o Adrián Vázquez (Cs).

2012, l'inici de les manifestacions

Els grans èxits de convocatòria de SCC es remunten a l'octubre del 2017, quan va congregar centenars de milers de persones en dues manifestacions a Barcelona -celebrades els dies 8 i 29 d'aquell mes- en una Catalunya agitada per la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, l'empresonament dels primers dirigents independentistes -Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- i la destitució del Govern i la intervenció de l'autonomia després de l'aprovació -el dia 27- de l'article 155.

L'espanyolisme, però, feia anys que havia guanyat presència als carrers, coincidint amb l'eclosió del Procés. Després de dècades amb una presència absolutament residual als carrers -segurament perquè tampoc l'havia necessitat- i en què, per exemple, les mobilitzacions del 12 d'octubre, diada de la Hispanitat, amb prou feines reunien centenars de persones cridades per grupuscles neonazis d'ultradreta, la situació va començar a canviar el 2012.

La creació de SCC, el 2014, va suposar un salt endavant en la capacitat de convocatòria de l'espai

Un mes després de la primera multitudinària manifestació del Procés -l'11 de setembre, l'ANC havia congregat més d'un milió de catalans als carrers de la capital-, diverses entitats espanyolistes li van donar rèplica amb una concentració a la plaça Catalunya, que va reunir 6.000 persones i dirigents com Albert Rivera, aleshores president de Cs, o Alícia Sánchez-Camacho, Alberto Fernández Díaz i Xavier García Albiol (PP), entre d'altres.

12 mesos més tard, la xifra va multiplicar-se per cinc fins arribar a les 30.000. La mobilització convocada en aquell cas per la plataforma Som Catalunya, Somos España. Va tornar a reunir dirigents de PP i de Cs, a banda d'aglutinar una presència significativa de grupuscules d'extrema dreta, com el Casal Tramuntana o l'ara extinta Plataforma per Catalunya, amb el seu líder, Josep Anglada. El múscul mobilitzador faria un nou salt el 2014, en una cita pel 12 d'octubre organitzada per primera vegada per SCC, entitat que havia nascut tot just uns mesos abans i que va reunir uns 38.000 assistents.

Les tres grans protestes d'octubre del 2017

A partir d'aquí, l'espai perdria força als carrers i els anys 2015 i 2016 tot just aglutinaria 4.500 i 5.000 persones, respectivament, en unes concentracions que no van ser convocades per SCC, sinó per entitats com D'Espanya i Catalans. El 2017, però, tot canviaria. I en tot just tres setmanes d'octubre, l'espanyolisme va organitzar tres mobilitzacions multitudinàries, les més massives d'aquest espai a Catalunya en l'etapa contemporània.

La primera va ser el 8 d'octubre, quan unes 350.000 persones van desbordar la Via Laietana de Barcelona, en un acte convocat per SCC i que va tenir com a caps de cartell l'exministre socialista Josep Borrell, l'escriptor Mario Vargas Llosa i l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, a banda de nombrosos dirigents de PP, Cs i, també, del Partit Socialista, en molts casos provinents d'arreu de l'Estat. Una setmana després del referèndum de l'1-O, a la ciutat es van poder escoltar molt crits com "Catalunya es España" o "Puigdemont a prisión".

Tot i aquesta demostració de força, quatre dies més tard l'espanyolisme va tornar a sortir massivament al carrer, en aquest cas per reunir uns 65.000 assistents al tradicional acte de la plaça Catalunya pel 12 d'octubre. I la darrera gran mobilització arribaria el dia 29, en un escenari ja molt diferent, perquè s'havia intervingut l'autonomia catalana amb l'aprovació de l'article 155, s'havia cessat el Govern i ja hi havia presos polítics independentistes (Cuixart i Sànchez). En aquest cas la marxa va reunir unes 300.000 persones, una xifra molt notable però clarament inferior al milió de què va parlar l'organització de SCC.

La darrera gran convocatòria va viure's l'octubre del 2019, amb 80.000 persones rebutjant les protestes per la sentància del Procés

A partir d'aquell moment, i ja amb el moment àlgid del Procés superat, els partidaris de la unitat d'Espanya a Catalunya no han tornat a protagonitzar una mobilització similar i han anat perdent força. El 2018 encara van aglutinar unes 65.000 persones per la diada de la Hispanitat, si bé el 2019 la xifra ja va baixar fins a les 10.000.

El 27 d'octubre d'aquell any, però, encara va viure's una manifestació multitudinària, quan SCC va congregar 80.000 assistents sota el lema "Per la concòrdia, per Catalunya: prou!". La marxa va arribar després d'uns dies d'intenses protestes als carrers catalans contra la sentència del judici al Procés, en la qual el Suprem va condemnar a anys de presó nou dirigents independentistes.

Com també va passar amb el sobiranisme, la pandèmia va impactar directament en les mobilitzacions d'aquest espai polític, que des d'aleshores tot just ha reunit pocs milers de persones (unes 3.700 el 2021 i unes 2.200 l'any passat) en les manifestacions del 12 d'octubre a Barcelona. Per tant, la cita de diumenge serà un bon termòmetre per comprovar la força al carrer de la dreta espanyolista, a banda d'un evident acte de pressió del PP i el seu entorn contra les negociacions del PSOE amb els partits independentistes per a la investidura de Pedro Sánchez.