Una investigació situa el 'Llibre dels jutges' de la Seu d'Urgell com el text més antic escrit íntegrament en català

Els investigadors de la UAB Jesús Alturo i Tània Alaix han conclòs que el Llibre dels jutges, conservat a la Seu d'Urgell, va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s'havia fixat fins ara i per tant se situa com el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català. El segueix com a text més antic les Homilies d'Organyà, que es van copiar al voltant del 1220.

Per altra banda, l'estudi, que han dut a terme sobre els orígens de la llengua catalana i els testimonis més antics que es coneixen, ha permès als investigadors avançar la formació del protocatalà del segle VII i inicis del VIII al segle IV. Alturo i Alaix recullen la investigació al llibre Lletres que parlen, publicat per La Magrana.

Els investigadors de la UAB Jesús Alturo, catedràtic del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana i Tània Alaix, investigadora del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, han dut a terme els últims anys una recerca en què han analitzat milers de manuscrits d'arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països com França, Itàlia i el Vaticà.

Una de les conclusions més importants és que la còpia del Llibre dels jutges de la Seu d'Urgell va ser copiat entre el 1060 i el 1080, gairebé un segle abans del que s'havia es creia fins ara. L'hauria realitzat probablement per Traver Radolf, prevere de Santa Maria d'Organyà, i el text s'hauria vist afectat per l'incendi d'aquesta canònica el 1090. Entre 1066 i 1084 el prevere va deixar escrits diversos documents en bon llatí i hauria fet la còpia esmentada del Liber iudicum, per a ús del jutge Albertí d'Organyà.

Amb aquesta nova data, l'estudi situa el Llibre dels jutges de la Seu d'Urgell com el text més antic escrit íntegrament en català, seguit per les Homilies d'Organyà, que es van copiar al voltant del 1220 i en tercer lloc, una altra còpia del Llibre dels jutges, que es conserva a la Biblioteca de Montserrat, d'entre 1220 i 1230. Aquest darrer text s'havia situat a finals del segle XII. Així mateix, l'estudi també indica que el fragment del Llibre dels jutges de la Seu d'Urgell i el de l'Abadia de Montserrat s'haurien copiat a partir d'una sola traducció, i no de dues com s'havia considerat fins ara.

Primers escriptors del català preliterari

Alturo i Alaix han elaborat una relació dels que consideren ser els primers trenta escriptors del català preliterari. La llista, encapçalada per sant Pacià, compren altres noms com el canonge Adanagell de Vic, conegut per fer servir per primer cop la paraula "estel" l'any 889, el diaca Egfred de Barcelona o Ramon de Cabó, identificat en un estudi anterior dels mateixos investigadors com l'autor del Memorial de greuges de Guitard Isarn. D'entre els nous manuscrits, destaquen figures com l'abat de Santa Maria d'Alaó, a qui li atribueixen el jurament de Radolf Oriol, Pere Jofre, qui hauria escrit la còpia del capbreu de Fontanet o Bernat d'Ortoneda, canonge i notari públic d'Organyà.