INTERVENCIÓ POLICIAL L'1 D'OCTUBREZoido avalua en 87 milions d'euros el cost del dispositiu policial contra el referèndum

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha avaluat en 87 milions d'euros el cost del desplegament de policies i guàrdies civils a Catalunya per intentar impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i la prolongació del dispositiu, durant més de tre mesos, fins les eleccions al Parlament del passat 21 de desembre.

El ministre ha qualificat d'"exemplar l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat" i ha criticat la "absoluta passivitat" i "nul·la col·laboració" dels Mossos d'Esquadra per donar compliment al mandat judicial d'impedir el referèndum independentista a Catalunya de l'1 d'octubre, en el qual, segons la Generalitat, van participar més de dos milions de persones.

El titular d'Interior ha xifrat en 4.500, aproximadament, el nombre d'efectius de la policia espanyola i la Guardia Civil traslladats a Catalunya per participar en el dispositiu, encara que entre els dies 30 de setembre i 2 d'octubre estima que hi havia uns 6.000 agents.

Zoido ha destacat en la seva compareixença en el Senat que durant el referèndum les Forces de Seguretat van desactivar 113 centres de votació i prop d'un centenar de locals "que en uns casos no van arribar a obrir i en uns altres van tancar".

El ministre, d'altra banda, ha carregat especialment contra els integrants dels Comitès de Defensa del Referèndum, organitzadors, segons ell, d'una "resistència passiva perfectament organitzada que, en la majoria de les ocasions, va obligar a una intervenció laboriosa i, en alguns casos, va derivar en una major virulència de les persones parapetades". Segons ell, entre les persones concentrades pacíficament aquell dia davant els col·legis electorals, hi havia "elements radicals infiltrats". 

Juan Ignacio Zoido, que abans d'entrar a informar en l'objecte de la seva compareixença, s'ha estès sobre el conjunt del procés independentista, les instruccions de la Fiscalia, del Tribunal Constitucional i altres instàncies judicials, ha qualificat de legítima, proporcional i proporcionada, l'actuació de la policia espanyola i la Guardia Civil. Ha lamentat que hi hagués ferits, pero ha arribat a justificar la utilització de la violència per parts dels efectius policials quan es "preparaven per abandonar" els centres de votació. Va ser en alguns d'aquests casos que els agents van disparar bales de goma, prohibides per la legislació catalana. Va ser com a conseqüència de l'impacte d'una d'aquestes bales que Roger Español, que es trobava en un col·legi electoral, va perdre totalment la visió d'un ull.

"Els responsables", segons el ministre, van ser les persones que "amb un comportament arbitrari i il·legal van generar un clima de crispació i desobediència".

Zoido ha recordat actes de protesta de sectors de la població contra la presència de forces policials a determinades poblacions i ho ha qualificat com "episodis d'odi encoratjats per independentistes". "No consentirem que se'ls falti el respecte", ha assegurat, a més de manifestar de nou el seu agraïment als agents i als seus familiars.

"A por ellos"

Senadors de l'oposició han posat en qüestió, després d'escoltar l'informe de Zoido, els motius pels quals es va decidir l'actuació violenta de milers d'agents contra persones indefenses.

Xavier Castellana, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), ha preguntat al ministre per si s'ha interessat per depurar responsabilitats d'alguna manera per l'organització de comiats on es cridava "A por ellos" als guàrdies civils que sortien des de les seves casernes en direcció a Catalunya, s'ha interessat per les actuacions que pugui haver dut a terme el ministeri per reparar el dany que va patir Roger Español i altres ferits com a conseqüència de la violència policial i ha demanat explicacions per la compra de 12.000 medalles per condecorar els agents.

Jon Iñarritu, de Bildu, ha denunciat la repressió de l'1 d'octubre com l'únic cas a la història en el qual s'ha utilitzat la força per reprimir una votació, ha preguntat sobre com es van seleccionar els punts de votació en els quals la policia i la Guardia Civil haurien d'intervenir i s'ha interessat per la possible "investigació" sobre els agents que van sortir dels seus hotels per perseguir amb porres a qui protestava per la seva presència, pels implicats en robatori de banderes a determinades localitats, per baralles en les quals van prendre part i per altres incidents.

Joan Comorera, d'En Comú Pôdem, i Francisco González, del PSOE, han posat l'accent en el fracàs d'un desplegament policial sense precedents, destinat a impedir el referèndum que no va aconseguir localitzar ni una sola de les urnes que es van traslladar a milers de col·legis electorals.

Joan Comorera, a més, ha demanat una justificació desglosada de la despesa que va implicar el desplegament de milers de policies a Catalunya durant tres mesos i mig, la major part del temps sense activitat.

I Josep Lluís Cleries del PDeCAT ha plantejat que com és possible que persones que s'han significat en defensa de la convivència i l'exercici de drets democràtics estiguin a presó i que els responsables d'actes de violència contra les persones i de la destrucció de bens públics es mantinguin als seus despatxos.